Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: La passió criminal de Morrin Deconstrucció social: La passió criminal de Morrin
RAMON PUIG El crim a què farem referència va tenir el mateix escenari, a les portes de la “Casita Blanca”, i no va ser... Deconstrucció social: La passió criminal de Morrin

RAMON PUIG

El crim a què farem referència va tenir el mateix escenari, a les portes de la “Casita Blanca”, i no va ser casual sinó amb premeditació covada durant mesos. Vicent Miralles, conegut per “lo coixo Morrin” feia de crupier a l’Ateneu Mercantil, ofici que alternava amb classes d’alfabetització. Així va conèixer la jove de 18 anys, Dolors, filla d’un pescador peniscolà, Cristòfol Albiol Ayza”, de la qual es va enamorar amb cega passió.

Ofegada per la persecució, la jove deixà d’anar al repàs però ell continuà l’assedi amb la paròdia de muntar canyes de pescar a la “Casita Blanca” quan ella remendava al safareig. Assabentat el pare, s’afrontà a l’enamorat i li demanà de deixar-la tranquil·la si no volia tenir problemes. Però el pretendent, que ja tenia una edat, continuà la persecució recelós de qualsevol jove se li pogués acostar. La jove no podia més i abandonava la sarsia quan ell s’acostava al safareig.

El dimarts dia 20 de maig, quan encara no era migdia, al safareig de la “Casita Blanca” feia la bugada Sebastiana Pascual, de catorze anys, filla del pastor Sebastià “el Mosco”. Al seu costat, Dolors, protagonista del romanç, s’havia assegut a reparar un art. Aquell dia, “Morrin” havia tingut paraules amb la mare de la jove, la qual, a més de dir-li que no era lògic perseguir una jove que podia ser-li neta, l’advertí de denunciar-lo.

Una estona desprès, l’home va veure Sastianeta amb el cove de roba al maluc en direcció al safareig i la va aturar per ensenyar-li un paquet allargat mentre li deia “Mira, mira quina botifarra he comprat!”. Al voltant de migdia es presentà al safareig i amb aparent tranquil·litat va seure al pedrís del safareig, prop de Dolors, el fruit de la seus passió, tot deixant la botifarra, un tros de pa i el ganivet sobre el safareig, com si volgués esmorzar. Les xiques s’esforçaven per ignorar-lo amb els nervis a flor de pell quan ell va començar a fer els requeriments de sempre.

Amb parsimònia, va senyalar el paquet d’embotit i les va convidar a tastar-lo, però elles continuaren capcotes i en silenci. Morrin s’aixecà lentament i deixà la botifarra sobre el pedrís, es va acostar a Dolors i sense el to acostumat d’aclaparament, li demanà una resposta definitiva a la proposta de casament. La resposta de la jove fou escridassar-lo perquè la deixés tranquil·la. L’home, sense fer escarafalls, es girà cap al safareig, encengué un misto i l’acosta al fil que penjava del paquet.

En sentir l’explosió, els primers d’acostar-se foren la mare i la germana de Sebastiana que començaren a xisclar embogides, en veure les joves destrossades i l’escampadissa de sang i carnassa del cos del “Coixo Morrin” per tot arreu. En arribar mossèn Limorte, el cos de Dolors encara es movia convulsivament i, conscient de la gravetat, demanà a les consternades veïnes atendre les famílies. Fetes les diligències pertinents, s’estengué el rumor que Francesc Puchol, president de l’Ateneu, on “Morrin” estava empleat, va trobar entre els papers de la liquidació de comptes fins el dia 19, anterior a la tragèdia, un full amb una declaració d’intencions. El contingut del qual no es va fer públic i no posem saber si es tractava d’una confessió explicita que hauria donat llum sobre la premeditació de la immolació criminal. Un romanç de cec en va treure partit amb els següents versets.

EL CRIMEN DE LA CASITA BLANCA

Pues según dicen de paso

aunque duela el corazón

este crimen tan horrendo

fue por venganza de amor

Pues el Morrin muy ladino

aunque muy mal despechado

de la víctima Dolores

estaba ya enamorado.

 

Abrid San Pedro las puertas

del cielo de par en par

para que pasen dos niñas

sus cuerpos a descansar.

El día 20 de mayo

día de gran emoción

por un doble asesinato

que causó gran sensación.

 

El 20 por la mañana

del mes de mayo florido,

el titulado Morrin

adquirió un gran explosivo.

En busca de las muchachas

Dolores y Sebastiana

se dirigió el criminal

y les dijo estas palabras:

Mirad que chorizo traigo

para poder almorzar

si os mostrais cariñosas

os lo voy a regalar.

Hace estallar el explosivo

como tremendo volcán

quedando allí destrozadas

las niñas y el criminal.

En la Casita Blanca

el sitio donde ocurrió

el crimen más horroroso

que jamás se concibió.

Los cuerpos de las dos niñas

inclusivo el del traidor

forman una aspecto horrible

por los destrozos en pos.

Era la mayor tristeza

ver tanta carnicería

que querer entrar a verla

ya ninguno se atrevía.

Espectáculo macabro

de grandiosa sensación

nunca en el mundo se ha visto

con tanta pena y dolor.

Pues según dicen de paso,

aunque duela el corazón,

este crimen tan horrendo

fué por venganza de amor.

Pues el Morrin, muy ladino,

aunque muy mal despechado

de la víctima Dolores

estaba enamorado.

Sin duda esta niña virgen

con buena disposición

no quiso admitir jamás

los amores de un traidor.

Cuarenta y siete años tenia

ese cojo malhechor

para abrigarse en su seno

la pasión de un gran amor.

Madres que tengáis hijas

guardarlas de viejos chochos,

que hombre de las entrañas,

como este, habrá muy pocos.

Hombres, niños y mujeres

tened todos experiencia

de reunirse con malvados

que carecen de conciencia.

Es el final de este hecho

que causó tanto dolor

a padres, madres y hermanos

se les mató el corazón.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies