Deconstrucció social: La dictadura de Primo de Rivera a Vinaròs (6). El Sometent com a contrapès municipal

RAMON PUIG
Passat un més ja es manifestava que els regidors no ho veien clar. A la sessió del 26 d’octubre es féu evident que alguns regidors havien adoptat la tàctica de l’absentisme puntual. L’alcalde feu llegir el comunicat del BOP referit a les normes d’assistència i el regidor Joaquim Sanjuan intentà animar el consistori donant compte de la visita a Madrid per aconseguir el finançament d’alguna obra significativa que donés crèdit al règim davant la població. Va insistir en la nefasta actuació del règim anterior per poder ressaltar el de la Dictadura on “no pululan por los Ministerios y oficinas del Estado los profesionales de la política que guiados por los intereses bastardos, obstaculizaban toda obra por justa que ella fuera, si no favorecían a sus particulares fines”.
Però no va matisar que tot havia quedat en promeses ja que els ajuntament del nou règim no podien decidir sobre obres pendents de remodelació urbana, es limitaven a qüestions de segon ordre i mostrar bona disponibilitat a les ordres del delegat, com advertir als industrials morosos que tenien 30 dies per liquidar els deutes. I per si hi havia algun conflicte d’autoritats, l’oficina de registre es traslladà de l’ajuntament a la Zona Militar de la Mera, on l’inspector provincial, Joaquin Tirado Tomàs, en persona atenia els afectats, feia les denúncies pertinents i, si es donava el cas, ordenar la detenció dels insubordinats. La corporació s’havia de limitar a rebre ordres i pagar les despeses d’inspecció.

També s’ordenà uniformar les gestions mercantils per centralitzar el control d’existències i preus, però el principal objectiu era eliminar la tradicional cisa per manipulació de balances, cosa que s’aconseguia posant monedes sota el plat o fent servir pedres en comptes dels pesos oficials. “Mañana publicara la alcaldía un bando fijando con toda claridad los precios de los artículos de primera necesidad, determinados ya con anterioridad por la Junta de Subsistencias” i anunciava la constitució d’una oficina on el públic afectat podia presentar denúncies”.
Pretenien presentar la transparència com l’eina principal del Directori amb advertències com la del general governador, García Trejo, als portaveus dels grups polítics que no s’admetrien recomanacions “todos podrán pedir lo que necesiten y la justicia será para todos igual. No se necesitará presentación de nadie bastando la identificación reglamentaria”. El Directori era conscient que la creació de la figura del delegat governatiu no era suficient perquè no podia multiplicar-se en tots els àmbits sota la seua responsabilitat. Calia implicar la població per la qual cosa es tragueren de la mànega un instrument de plena confiança: el Sometent. Es tractava de l’antiga organització de defensa ciutadana que pensaven convertir en l’instrument adequat per integrar la població a la política del règim.
Tanmateix, com hem insinuat al principi, el temps demostraria que la intenció del nou govern no coincidia amb la interpretació que feien els regidors del paper subaltern a què els havien relegat. La població considerava el delegat un aliat per la funció de control sobre les activitats municipals, en canvi, els regidors el percebien com un intrús en assumptes propis de l’ajuntament.
El directori necessitava la voluntat de les institucions en l’organització d’una immensa trama sometenista que fos corretja de transmissió de la seua política. “No es el Somaten una continuación del Ejército y de la Guardia Civil, como pudiera creerse, sino una legión de gente escogida por su moralidad, su apasionamiento y alto sentido de la Patria, encargados de cooperar al mantenimiento del país; defender la vida individual y colectiva, defender así mismo la hacienda propia y la de los demás, velar por las buenas costumbres y, en una palabra, hacer respetar las Leyes y autoridades constituidas”.