Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: La constitució de la Federació de Societats Obreres (i V) Deconstrucció social: La constitució de la Federació de Societats Obreres (i V)
RAMON PUIG  En iniciar-se el segle XX, el panorama econòmic estatal era el següent: sector agrícola, 70 %,  indústria, 16 %, el 5,5 %... Deconstrucció social: La constitució de la Federació de Societats Obreres (i V)

RAMON PUIG 

En iniciar-se el segle XX, el panorama econòmic estatal era el següent: sector agrícola, 70 %,  indústria, 16 %, el 5,5 % en àmbit domèstic i l’índex d’analfabetisme no baixava del 65 %. Catalunya continuava sent bressol de l’activitat obrera i només començar l’any 1903 es féu sentir amb intensitat. La vaga general de Reus paralitzà la ciutat, els estibadors de Barcelona el port, els carreters el transport de mercaderies i paletes i picapedrers aturaren la construcció.

Eren lluites econòmiques per millorar sou i jornada, un polze entre treballadors i patrons que els primers tenien perdut abans de començar. L’explotació no era, ni és, ni serà una qüestió de classes sinó d’Estat, perquè al darrere de la patronal hi ha el capital, la policia i els tribunals. La lluita reivindicativa del moviment obrer era inútil perquè l’empresariat en sortia reforçat a cada batalla i les conseqüències desarboraren les societats obreres per la dimensió de les baixes d’afiliats.

Al País Valencià es patia la caiguda de les exportacions i la plaga de la fil·loxera era present al Baix Maestrat des del 1902, “los viñedos viejos están atacados del mildew y la cosecha será cortísima y los caldos de mala calidad”. La caiguda dels preus i la paralització d’activitat portuària degradaren les condicions de vida i van provocar grans moviments migratoris. Els viticultors beneficiats de la “dècada daurada” invertiren en la recerca d’aigües subterrànies que extreien amb bombes hidràuliques, prou més adequades per a l’agricultura industrial que la roda de cadufs de tracció animal.

Amb l’excusa de regular els conflictes sorgits entre veïns respecte els límits de les propietats i la productivitat de les explotacions, l’Estat va imposar registres censals que havien de servir de base a l’espoli fiscal i supeditar les famílies llauradores a l’autoritat de la nova entitat, les cambres comercials, dirigida pels propietaris que, alhora, controlaven el sindicats de la Policia Rural. “Articulo 31. El Sindicato puede suspender de empleo y sueldo a todos los empleados de la Comunidad y destituirlos si a juicio del mismo hay motivos para ello”.

Els treballadors vinarossencs depenien en gran part del tràfec portuari, però les seues manifestacions tenien característiques pròpies. Els comerciants i menestrals que no depenien de la navegació s’organitzaren en la “Asociación Industrial y Mercantil de Vinaroz”, presidida pel farmacèutic, Manuel Esteller. Entitat sota la influència de la Cambra de Comerç de la qual formaven part tots els directius, encapçalats pel farmacèutic que n’havia estat vicepresident.

La concentració empresarial era absoluta fins al punt que per optar al càrrec de Síndic de la Policia Rural calia ser propietari, resident habitual i alfabetitzat, condicions que eliminaven la majoria de xicotets propietaris analfabets i forçats a abandonar la població durant els períodes de treball temporer. Entre el Sindicat i la Societat de Llauradors hi havia la Junta de Jurats encarregada d’impartir justícia, els membres de la qual no tenien obligació de viure del camp, condició que gairebé deixava els llauradors fora. El president, secretari i els dos vicepresidents eren els mateixos del Sindicat i només els vocals eren exclusius de la Societat.

En aquest marc d’agrupació dels poderosos locals fou quan el republicà Cristòfol Felip “Bassino” intensificà la seua activitat associativa i aconseguí convèncer els més polititzats que la resposta dels treballadors no era dividir-se en sindicats o societats obreres sinó aprofitar l’existència de l’associacionisme gremial per unir totes les societats en una Federació que respectés la personalitat de cadascuna i actués com una sola, front qualsevol abús o agressió de la patronal.

Tòfol de Bassino només necessita l’acord de les dos societats punteres —la de paletes i peons “La Vinarocense” i la de mariners “El Progreso”—  per oficialitzar la constitució de la Federació de Societats Obreres de Vinaròs, la primera del País Valencià i sis mesos abans que es constituís a la capital valenciana.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies