Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: La bogeria de jugar a la guerra Deconstrucció social: La bogeria de jugar a la guerra
RAMON PUIG Jugar a la ruleta russa sol acabar amb un tret al cervell, jugar a la guerra pot acabar amb l’holocaust nuclear. Bona... Deconstrucció social: La bogeria de jugar a la guerra

RAMON PUIG

Jugar a la ruleta russa sol acabar amb un tret al cervell, jugar a la guerra pot acabar amb l’holocaust nuclear. Bona manera de començar el dia.

Sé que tothom està saturat de notícies desesperançadores, impotents, caòtiques, catastrofistes i defuig escoltar, llegir qualsevol cosa de la realitat política, social i econòmica. Malgrat tot, no per posar el cap sota l’ala ens lliurarem de la pedregada que ens cau a sobre.

Donetsk, Lugansk y Jersón van votat i Putin assegura que el Dombass ucraïnès ja es rus. Que vol dir això? Res a veure amb si el referèndum es legal o no, sinó en el canvi d’estratègia geopolítica de Putin: si un míssil de l’Otan cau al Dombass, caurà sobre terra russa i la reacció haurà de ser diferent. Com de diferent?

Fins ara l’ofensiva russa ha estat de contenció en un conflicte en que les vides humanes no tenen cap valor per cap dels bàndols, només són pèrdues col·laterals. Putin només pretenia advertir que otanitzar Ucraïna era una provocació i reaccionà amb una guerra convencional que ha tingut cura de no atacar les infraestructures industrials, militars i logístiques de l’enemic, però ara… Que pot agreujar més l’Otan que no haja fet?

L’objectiu dels ianquis és apropar l’Otan a sobre de Russia i el de Pútin fer-la fora d’Ucraïna. La gota que ha vessat el vas no han estat els avenços dels partisans ucraïnesos (amb logística ianqui al darrere) sinó la irracional ofensiva política europea contra Moscou. Irracional perquè afecta ben poc a Rússia i suposa un harakiri econòmic europeu de conseqüències imprevisibles.

És cert que Putin no està en el millor moment i té el galliner revolucionat, però encara li queda un as a la mànega: aplicar moderades mesures keynesianes per donar la sensació de reformes socials, en el sentit d’Estat de benestar. En una societat asfixiada, una mica d’aire la faria reaccionar al seu favor. Si no ho fa, haurà de fer un pas al costat i desaparèixer de la primera línia.

En canvi, la Unió Europea tenia la possibilitat d’encendre el galliner rus obrint els braços a tots els que volien fugir, però als estats circumdants no se’ls acut altre que tancar-los la porta amb el dogma: no hi ha cap rus que no siga russòfil. Aleshores, si Europa no ens vol…!

Recordeu Hiroshima i Nagasaki? Aleshores, les bombes ianquis estremiren la humanitat, mentre els polítics de tot el món aplaudien perquè significaven la fi d’una guerra que ja era morta. No foren “bombes per la pau” sinó l’última oportunitat ianqui d’experimentar-ne els efectes en una conjuntura favorable.

Que passarà amb l’armament nuclear rus? Segur que la qüestió no li preocupa a ningú, tothom està convençut de que al segle XXI això no pot passar. Dons el Pentàgon no para de furgar la nafra russa per fer-ne sang. Amb quina intenció? Potser només és el joc de la guerra, però, de veres posaríeu la ma al foc de que només és un joc?

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies