Deconstrucció social: Joan Ribera, revolució urbanística a Vinaròs (6). Desavinences polítiques i avinences urbanístiques

RAMON PUIG

Vam deixar l’anterior capítol amb una aparent harmonia entre els estaments del poder local, però en el fons hi havia una mal dissimulada competència del sector “catòlic”. Ramon Adell —representant del grup de mossèn Bono— durant la celebració de l’homenatge a Joaquim Bau, va prendre la paraula saltant-se el protocol. Acabat l’acte, l’alcalde li digué, discretament, que havia estat una sortida de to desagradable i l’impetuós amonestat reaccionà amb la dimissió irrevocable, cosa que fou aplaudida en alguna premsa local.
A la sessió municipal, Adell no es va presentar, tot i que el punt principal de l’ordre del dia era el condol per la mort d’un regidor. Enllestit el problema de la vacant que deixava el finat, el secretari va llegir la petició de dimissió de Ramon Adell que fou acceptada immediatament per l’alcalde, Higini Roca, tot i lamentar la forma “y términos en que se halla redactada, por ser falsas las afirmaciones que la misma contiene”.

— Amb tots el respecte sinyor alcalde —respongué Rupert Guiral— vostè sap perfectament que és veritat. Els que estàvem allí podem atestiguar que va començar el sinyor Ribera, en dirigir-se a Adell amb l’arrogància acostumada que tracta als concejals i el costum de ficar-se en els assumptes municipals manant més que si fos l’alcalde. Personalment no tinc res contra ell, però no tinc perquè tractar-lo com si fos el meu jefe ni res paregut.

— Això no és veritat! —refutà Francesc Puchol— Durant tot el temps que estic de concejal, ni en el mes i mig que vaig presidir l’alcaldia no va haver la més mínima interferència per part del sinyor Ribera i en relació a l’actuació política, igual ell que tots natros estem obligats a acatar les decisions que prengue, per això és el Jefe designat per tots i, vull deixar-ho ben clar, elegit amb l’aplaudiment de tots els que estem aquí. Més encara, els que estem asseguts en este saló de plens li devem el càrrec i el vam acceptar amb la decisió unànime de treballar a les seues ordres en nom de la Pàtria i de l’il·lustre Jefe del Govern. I si encara no n’hi ha prou, pot preguntar-li al secretari o a l’oficial major. — Jo no tinc res que preguntar a dos empleats que difícilment poden dir el que pensen sobre el que és veritat o mentira perquè estan obligats a representar certa classe de papers no massa recomanables…
El secretari, indignat, s’aixecà de manera airada per increpar el regidor i obligar l’alcalde a fer sonar la campana per tallar l’enrenou entre els regidors. “Ja n’hi ha prou! Sinyor secretari, passe la dimissió a votació!”. Votaren a favor 7 contra quatre. Acabada la votació es restituí la calma i l’alcalde ordenà al secretari continuar l’ordre del dia sobre les queixes dels carrabiners.
— Sobre això —tallà l’alcalde amb un gest al secretari— he de dir-vos que vaig aprofitar el viatge a Madrid per anar al despatx del director general de carrabiners i fer-li saber la situació del cuartel de Santa Magdalena. Vaig explicar-li amb tot detall la zona on es troba i que l’efecte de les onades contra la timba havien sostovat tant els fonaments que un nou temporal posaria en perill l’edifici. Va estar molt atent, se va fer càrrec de la situació i es va mostrar disposat a fer-ne un de nou si natros posem el solar. He consultat els planos dels terrenos sobrers de la construcció del passeo i hi ha una parcel·la que si la corporació ho autoritza podria servir perfectament.
Aprovada la proposta per unanimitat es passà a discutir la remodelació de les culeres del carrer Costa i Borràs amb el nou passeig marítim. La petició d’Andreu Ronchera d’adquirir el solar a tocar del seu magatzem fou desestimada per a totalitat dels presents, en canvi, s’aprovà, sense justificar, la concessió dels metres sobrers del quarter de carrabiners als veïns Felip Miralles “Sustaco” i Vicent Martorell (Casa de les Vànoves), el qual oferí la quantitat de 1.067,65 pessetes amb el compromís de convertir el terreny en un jardí. Els següents demandants foren el factor de l’estació, J. Baptista Serrano Adell, que volia edificar tota l’extensió de la parcel·la i presentà plànols amb un projecte que encantà els regidors. L’últim fou Josep Arnau Torres que, amb l’argument de la inexistència d’un servei turístic a l’alçada d’una ciutat com Vinaròs, demanà autorització per construir un hotel de dos pisos, de línia elegant i encarat al mar. Els dos últims punts de l’ordre del dia foren nomenar Dolors Cañada comare de la maternitat municipal i denegar la sol·licitud de Joan Català Roca per instal·lar una cambra frigorífica al darrere de les drassanes Sorolla que donaven al carrer Traval.