Deconstrucció social: Joan Ribera, revolució urbanística a Vinaròs (2). Apassionats i detractors de les obres
DECONSTRUCCIÓ SOCIALPENSAMENTSVINARÒSVINARÒS MAIL 26 maig, 2024 Vinaròs News
RAMON PUIG
El passeig quedava limitat per les obres del grup escolar “San Sebastià” delimitat al sud pel passeig i la sèquia de Sant Tomàs al sud. Faltava anivellar la plaça de Santa Magdalena i buscar una solució a la sèquia per continuar el passeig fins a l’alçada del carrer de l’Àngel. La magnitud de les obres no va impedir iniciar-les totes alhora, les del port, passeig, grup escolar i l’enderroc de les escoles de Sant Agustí per construir el nou Mercat.
No hi havia temps per al descans i en arribar les festes de Nadal, brigades de treballadors netejaren la zona d’obres per lliurar-la al pas de vianants i trànsit d’operaris. Per tal de replegar material per emplenar els buits, es proposà als veïns que “tengan tierras, piedras o escombros a que las cedan para este objeto y a los que posean carros y caballerías a que hagan alguna prestación gratuita”.
En arribar les festes de Sant Joan, centenars de persones s’acostaren a les obres, embadalides amb la revolució urbanística que canviava la fisonomia del poble. Fins i tot, el xiquet de la taverna del “Marinero”, Agustinet Comes, no parava d’insistir a sa mare que volia veure l’escola nova. Tenia set anys i les cames impedides la poliomielitis, per la qual cosa només coneixia del poble el que podia veure des de la porta de la taverna. Tant i tant ho demanava que un parroquià geperut, el pastor Sebastià SòtoI, el pujà a la bicicleta per passejar-lo pel moll i el passeig fins a l’obra de les escoles. “Veus estes parets? Ta mare i jo estem convençuts que algun dia sortiràs d’esta escola sabent més que el mestre”. Va ser una premonició.
L’eufòria popular es desbocà al més següent quan el consell de ministres notificà a l’alcaldia la subhasta dels projectes d’ampliació del moll de llevant i dragat del port. A mesura que el pregoner escampava la notícia, apareixien domassos als balcons, els carrers s’omplien de gent darrere de la banda de música al darrere del pregoner, i feien visques al dictador a cada aturada. Les campanes al vol encara enardien més el seguici que acabà davant l’ajuntament per demanar confirmació de la bona nova a les autoritats municipals. En fer-se fosc, la festa va continuar a la plaça de l’ajuntament, amb l’enllumenament de les grans ocasions, i la gent envoltant l’entaulat on la banda oferí el primer concert oficial del nou director. “Es el enorme camino hecho por un grupo de aficionados a la música, transformando en una banda digna de Vinaroz, lo el año veintiséis no era más que una murga callejera. ¿Dónde está la solución del enigma? ¿A qué es debido este cambio? La clave es un gran músico. Es este esclavo de la batuta que se le conoce simplemente por don Tomas Mancisidor”.
Aquella dinàmica de resultats va influir en el sector catòlicoagrari i es reflectí en la nova orientació del Sant Sebastian. La campanya d’exaltació religiosa es reduí fins a un apartat de notícies puntuals per donar pas a un discurs molt més pragmàtic en favor de la moral cristiana. Van proliferar les protestes contra la blasfèmia, els mals costums, el perill dels jocs prohibits, el consum d’alcohol i els balls moderns. S’exigia de l’ajuntament la clausura d’establiments i societats on proliferava la blasfèmia, les tavernes en diumenge i dies de festa, multes als comerços que no respectaven l’horari laboral, denúncies als tallers que admetien menors de divuit anys i condemnes d’anticristians que tenien el costum de treballar en diumenges i festius.
L’església no assumia perdre ni un bri del domini tradicional sobre la població i canvia el seu discurs evangèlic per acerades critiques a la immoralitat que generava el progres. El dia primer de 1928, en una “Nota oficiosa”, l’alcalde, Higini Roca, valorava l’any de mandat amb una visió triomfalista de l’acció de govern, afirmant que des de l’arribada del ferrocarril no s’havia materialitzat a Vinaròs una conjuntura d’obres municipals d’una dimensió pareguda. Però, malgrat “la entusiasta cooperación prestada por todos nuestros compañeros de Consistorio”, lamentava que determinat sector del poble veia amb mals ulls la feina feta per les autoritats municipals.
El discurs es dirigia al sector de mossèn Bono que expressava lamentacions crítiques en el portaveu San Sebastian. “Con harto sentimiento nuestro, pero por imperativo del deber, hemos señalado recientemente a la Autoridad superior de la provincia la virulencia de ciertos hechos y acciones que merecían enmienda y correctivo. Queremos decir ahora que seremos inexorables contra los que de una manera artera y malvada manchan el prestigio del prójimo y quisieran envolver esta obra admirable de reconstrucción que está llevando a cabo serenamente este Ayuntamiento de difamación y descrédito”.