Deconstrucció social: Joan Ribera, revolució urbanística a Vinaròs (16). Preliminars a la inauguració del passeig marítim

RAMON PUIG
Paral·lelament a la celebració esperantista, la temperatura patriòtica dels impulsors de la remodelació urbanística s’intensificava. Després del protagonisme de Victòria Pérez en els jocs florals de Vinaròs, fou el torn del pare, Joan Pérez San Millán, marqués de Benicarló, valedor provincial de les obres locals. És nomenà una comissió organitzativa per tal de dotar la inauguració de tots els requisits merescuts pel personatge a fi que revertís en més beneficis per a la ciutat. I per tal de conferir brillantor als actes consideraren de vital interès mobilitzar fèmines en la formació d’un Comitè Local de Dames, integrat per les esposes d’un mestre, un metge i un farmacèutic, dels presidents de la Unió Patriòtica i del Sometent. “Si en todas las empresas humanas es interesante la cooperación de la mujer, lo es más todavía en el desenvolvimiento del homenaje al EXCMO. Sr. General Primo de Rivera para quien las madres españolas guardan en lo íntimo de su corazón un imperecedero sentimiento de gratitud por haber apartado la pesadilla de la guerra de Marruecos, dando a la Nación el inefable beneficio de la Paz”.
A les nou del matí, sortiren de Castelló amb el luxós “Buick” de Luís Colominas, (constructor de les obres del moll i del grup escolar), el governador Josep Castelló i el delegat García Polo. El destí era Vinaròs, amb aturada especial a “Torre del Olvido” on recolliren el protagonista de l’homenatge. Gairebé a la mateixa hora, un altre “Buick” sortia de la capital amb el propietari, Vicente García, el comandant de sometent Raúl Salamero, i el cronista del Heraldo. També s’aturaren a Benicarló per replegar al president de la diputació, Manuel Mingarro.

En entrar a la ciutat intuïren que alguna de grossa en preparaven a la vista dels domassos, gallardets i banderoles del raval de Sant Francesc. A l’alçada del convent, un artístic cartell policromat, penjat del grandiós arc triomfal, donava la benvinguda al marquès de Benicarló. Alentiren la marxa fins arribar a uns metres de l’arc ja que a l’altra banda esperaven les autoritats locals i de seguida començaren salutacions i presentacions el president de l’audiència, el delegat d’Hisenda, el cap d’Obres Publiques, una representació de regidors de Castelló, propietaris i personalitats significades.
A l’hora acordada, la banda de música “La Alianza” arrencava de la plaça Jovellar, darrere del tinent d’alcalde, Francesc Puchol, amb la bandera de la ciutat, seguit de l’alcalde Higini Roca. Darrere de la banda, la resta d’autoritats, el vicepresident de la diputació, Sebastià Roca, el tinent coronel Nicolau Pelufo, el capità Enrique Tàpia-Ruano, el comandant de Sometent, Constancio Germán, el jutge, mossèn Bono, comandant de Marina, capità de carrabiners, alcalde de Benicarló i els directors dels bancs de Tortosa i Castelló. Ocupaven la vorera de la dreta, esquadres del sometent de Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Rosell, Sant Mateu, Sant Jordi, Santa Magdalena i Alcalà de Xivert.
El públic observava les figures poc castrenses de sometenistes d’edat avançada, esquifits, ventruts, baixets i xaparros. La majoria no sabien dissimular el riure en veure’ls tan ficats en el paper, ferms i amb aires militars i ningú es feia la idea de veure’ls desfilar, ni molt menys córrer amb el fusell a les mans. A la vorera esquerra, de manera més informal, s’agrupaven els comitès de la Unió Patriòtica dels pobles del Districte amb els seus caps al front, entre els quals destacava la nombrosa representació de la Vall d’Uixó, encapçalada per la banda municipal.
El fet que ningú no es mogués del lloc indicava que encara no havia aplegat tothom. Efectivament, a poc a poc, vingueren automòbils amb regidors de Castelló, diputats provincials i representats de la majoria d’institucions de la capital. Els últims, a les dotze en punt, van ser el governador, la família del marqués, els ducs de Sueca i el baró d’Eroles i en aquell moment les campanes tocaren a rebat, arrencaren les bandes la Alianza i l’Artística i el públic començà a aplaudir i fer visques als personatges rellevants.
El marquès responia a les salutacions i les filles, Sara i Victòria, s’envoltaven d’un estol de joves seleccionades entre les famílies representatives de la ciutat. La comitiva es posà en marxa cap a la plaça dels Tres Reis al sons de la Marcha Real i la cridòria de la multitud. En arribar tothom es disposà al voltant de la plaça, deixant espai als protagonistes, el governador, situat sota el cobert instal·lat al lloc de la cerimònia, demanà la presència de la marquesa de Benicarló i li cedí l’honor de descobrir la placa que substituïa la de Tres Reis per honorar el ministre de Foment, Rafael Benjumea, comte de Guadalhorce. En descobrir-se, els visques de la multitud al Dictador van ser tan vehements que no se sentia la marxa reial.

Mentre la gent es desfeia amb aplaudiments als personatges que es nomenaven a la tribuna, el marquès de Benicarló, Pérez San Millán, s’introduí al portal de la casa on s’havia col·locat la placa i aparegué al balcó. Aixecà els braços en senyal de silenci i començà a elogiar el ministre per tot el que havia fet per Vinaròs. Va aprofitar l’ocasió per treure llustre a la intensa activitat de Benjumea “iniciativas que han transformado la vida nacional en el corto plazo de su brillante actuación […] que en un año se gasta más que en diez del antiguo régimen”. També criticà els oportunistes, en clara referència als últims discursos de Primo de Rivera sobre els arribistes que s’havien introduït al partit del règim i recomanà als responsables del la Unió Patriòtica limitar l’ingrés només als honrats i patriotes.
L’última intervenció fou del governador: “Una de mis mayores ilusiones es que al salvar el límite de la próspera y poderosa tierra catalana, surja Vinaroz en el futuro como la ciudad más grande, magnifica y rica de todos los pueblos de la región hermana. Para que esto llegue a ser una realidad invito a todos los hijos de Vinaroz a ingresar en la agrupación ciudadana de la Unión Patriótica que no es un partido, sino una reunión de hombres patriotas y honrados. No se pide renunciar a ideales de derecha o de izquierda, solamente moralidad, honradez, sinceridad y amor a la patria. ¡Viva España, viva el Rey, viva Vinaroz!