Deconstrucció social: Joan Ribera, revolució urbanística a Vinaròs (15). XV Congres d’Esperanto (2)

RAMON PUIG
El segon dia de la celebració també començà amb una missa cantada i el sermó en esperanto de mossèn Font i, atès que era l’últim, va fer-ne un resum en castellà. Tot seguit, el tribunal examinador format pels senyors Font, Solà i Dalmau va lliurar els certificats als alumnes participants. A migdia, un autobús de la “Hispano Suiza del Maestrazgo” els traslladà a l’ermita de Sant Sebastià i a Peníscola, on els visitants quedaren meravellats pel singular promontori atapeït de casetes de mariners amb el castell del Papa Luna al cim.

A les cinc de la vesprada tingué lloc l’acte més significatiu: els Jocs Florals esperantistes. Mitja hora abans, la gent s’agombolava als voltants de l’Ateneu per veure de prop tanta gent forastera vinguda de països llunyans. Una delegació de les autoritats locals esperà a l’entrada del teatre l’automòbil del marquès de Benicarló i la seua filla, Victòria que, en baixar del vehicle va en rebre entusiastes aplaudiments del públic.
De la veïna casa de l’alcalde, Higini Roca, va sortir la cort d’honor formada per Empar Delmàs, Enriqueta Torres, Josepa Landete, Dolors Ribera i Pepita Vaquer. L’ampli vestíbul del teatre era ple a vessar de gent que s’apartava per donar entrada al seguici, tot admirant el guarda-roba ple d’abrics de pell de diferents tonalitats. Quan entrà la reina de bracet del senyor Dalmau, tota la platea es posà dempeus i arrencà a aplaudir mentre sonaven les notes de la Marxa Reial.

La gent més significada ocupava les llotges que voltaven el pati de butaques on es concentraven els congressistes i les personalitats locals i forasteres. El primer era destinat al nombrós públic que, a més dels seients laterals i grades del fons, omplia les dos escalinates que baixaven fins gairebé tocar l’escenari. A dalt de l’estrada s’hi distribuïen els membres de la Comissió dels jocs, a la dreta de la tribuna l’alcalde Higini Roca, mossèn J. Baptista Juan, el comandant Joan Feliu i el jutge municipal Lluís del Castillo. A l’esquerra, mossèn Josep Font, el president del comitè, Daniel Delmàs i el secretari Manuel Foguet.
Mariano Solà va obrir l’acte amb una referència al recull d’obres, la qualitat, l’abast internacional dels participants i el nombre de seleccionats. Finalment donà el nom de la poetessa guanyadora de la flor natural, Varma Järvanppä, de Filadèlfia, guanyadora del premi per segona vegada, però el fet de ser invident li impedí assistir-hi. Els premis concedits a persones o entitats privades foren per a Curi Lavostan, de Budapest, Antonia Riv, de Syenses, Ivan Aujbanowki, de Voronej, Jakobo Schmitz, de Berna, Emma Osmond, de Londres, Ivan Sirjaco, de Baklanka, Ceo Jung, d’Honem bei Köln, Kärl Minor, d’Hamburg, Hilda Scholse, de Reichenberg, Marta Vervloet, d’Anvers, Catharim Rooskes, de La Haya, Harl Czech, de Seigen, Adolf Halbeld, de Craz, Arta Lonisse Briggs, d’Armley, i Marsha Veroloet, d’Anvers.

La distribució del premis ens dóna una idea dels països on més es practicava l’esperanto i no pareix que a les nostres terres hi hagués molts practicants a tenor de dos úniques mencions: Amàlia Nuñez, de Bilbao, i Conrad Domènech, de Barcelona. En canvi, en l’acte de clausura es va llegir un poema de la prolífica poetessa canareva “Fina Mar”, recitada pel mantenidor mossèn Font. Amb els acords de l’himne esperantista es tancà el Congrés amb l’emotiva imatge de la reina i la cort desfilant entre el públic dempeus que aplaudia el seguici.
Des del teatre, els congressistes anaren al saló municipal de sessions, convertit novament en menjador, on s’oferí l’últim àpat als convidats. En acabar els brindis de rigor, el president Daniel Delmàs, va lliurar una medalla commemorativa a la reina dels jocs, Victòria Pérez. A la nit, a la plaça de la Mera se celebrà un festival de música amb la Banda de “L’Empastre”, la municipal “La Alianza” i el Cor del Centre Republicà acompanyat d’una orquestra dirigida pel mestre Francesc Frias. El Congrés s’autofinançà amb les 1.500 pessetes de l’ajuntament i donatius de les societats obreres, entitats polítiques i aportacions personals.
La generositat general permeté un xicotet superàvit que s’aprofità per organitzar, dilluns dia 10, un viatge turístic en autobús per Sant Carles de la Ràpita, Delta de l’Ebre i Alcanar. A la tornada, només va quedar temps per recollir els efectes personals, acomiadar-se de les autoritats i la comissió amb paraules d’agraïment per la perfecta organització i el prec de fer públic l’agraïment dels congressistes a la població per la cordial acollida.