Deconstrucció social: Joan Ribera, revolució urbanística a Vinaròs (14)

RAMON PUIG
XV Congres d’Esperanto (1)
L’alcalde Higini Roca i l’organitzador del congrés, Daniel Delmàs, es presentaren a la finca “Torre del Olvido”, de Benicarló, per convidar la filla dels marquesos, Maria Victòria Pérez, a ser Reina del Jocs Florals Internacionals convocats per el 9 de setembre de 1928 en el marc del congrés esperantista. Havien garantit l’assistència representants de Terrassa, Sabadell, Rubí, Barcelona, Xest i Saragossa. L’ajuntament hi va col·laborar amb 1.500 pessetes, part de les quals es destinaren al cartell que emmarcava l’escut de Vinaròs i l’estrella verda de l’esperanto que es distribuí per Catalunya, Estat espanyol i les societats internacionals més rellevants. A la següent sessió municipal, a proposta de l’alcalde, la corporació decidí posar el nom de Doctor Lluís de Zamenhoff a un carrer de la ciutat.
El primer acte relacionat amb el congrés va ser de caràcter religiós. Dissabte, 8 de setembre, a les vuit del matí, el professor del seminari de Girona, Josep Font oficià una missa amb sermó en esperanto. A les nou en punt, baixaven les escales de l’ajuntament, l’alcalde, el comandant de Marina, Joan Feliu, el jutge municipal Lluís del Castillo, mossèn Joan B. Juan i un grup selecte de la burgesia local. A la plaça els esperava la Banda, dirigida per Tomàs Mansicidor, que amenitzà l’arribada oficial dels congressistes. L’alcalde va pronunciar el discurs de benvinguda i el secretari de la Federació Esperantista Catalana, el terrassenc, Delfí Dalmau, agraí l’acollida de les autoritats i el féu extensiu al poble que tan gentilment s’havia interessat en el congrés.
Acte seguit, el seguici inicià la passejada d’honor pel carrer Major, plaça de la Constitució, raval d’Alfonso XIII, plaça de Jovellar fins el raval de Càlig amb aturada a l’entrada del carreró de Santa Bàrbara on descobriren la làpida amb el nom de Zamenhoff. L’alcalde estirà el cordó que la descobria i en acabar els aplaudiments expressà la satisfacció de tenir un carrer dedicat a l’il·lustre creador de la llengua internacional. El president de la federació catalana, Marià Solà, tancà l’acte tot agraint a l’alcalde la deferència i afegí que si bé Vinaròs no era la primera ciutat amb un carrer dedicat al mestre esperantista, tenia l’honor de ser la primera del regne de València.

L’acte següent es va fer a l’escola de la plaça Jovellar on el mestre Vilaplana havia instal·lat una exposició en relació a l’esperanto i es reprengueren els discursos dels millors especialistes, entre els quals sobresortí mossèn Josep Font. “A algunos ha de sorprender la presencia de un sacerdote en actos de esta índole, sin embargo no hay en ella nada de sorprendente, pues el orador entiende que los sacerdotes son los más obligados a conocer el Esperanto, ya que su delicada y trascendental misión han de poderla realizar mejor con estos conocimientos, singularmente en determinados casos como cuando me encontré entre extranjeros sin que nadie pudiera confesar a uno de ellos que se moría y el conocimiento del esperanto me dio ocasión de acudir a remediar la aflictiva situación de aquel penitente en trance de muerte”.
Amb la banda de música al davant, continuaren fins al Teatre Ateneu on es va inaugurar la primera sessió del XV Congrés Esperantista. El local era de gom a gom i, excepte els participants, ningú va entendre un borrall del que expressaven el oradors en una llengua de fonètica singular que despertava curiositat i, tanmateix, sense entendre res, els resultava familiar. Un d’ells, en acabar la intervenció, s’adreçà al públic en català per lamentar l’absència del vinarossenc Sebastià Chaler, resident a Terrassa i ànima del Congrés, que no havia pogut assistir a causa de la malaltia greu d’una filla. Acabada la sessió, els congressistes foren convidats a un vermut-dinar de benvinguda a la sala Capitular, amb gran assistència de públic i una representació de joves vinarossenques, la nota femenina a un acte que acabà amb visques a Zamenhoff, Vinaròs, congressistes i a sant Sebastià.
Van dedicar la vesprada a visitar la ciutat i començaren per la biblioteca parroquial, les societats obreres, la platja, el passeig i les obres del moll. Fou una visita guiada, de llarga durada i intensa en explicacions, que obligà a canviar el calendari i ajornar els exàmens previstos per a les cinc. A les set, tothom tornava a ser al seu lloc de l’Ateneu per reprendre el congrés amb la renovació de la Junta i, davant de l’expansió territorial de la nova llengua, es decidí substituir l’especificació de catalana per denominar-la “Federació Esperantista”, amb la idea de donar-li un sentit més global. A la nit, el visitants foren homenatjats amb un concert de la banda municipal i un repertori de danses tradicionals, abans de presidir el ball d’honor organitzat pel Centre Republicà.