Deconstrucció social: Joan Ribera, revolució urbanística a Vinaròs (11). Missogínia republicana i antirepublicanisme conservador

RAMON PUIG
Al 1928 els republicans de Vinaròs encara no podien endevinar que només faltaven tres anys perquè la II República s’interessés en la participació femenina a peu d’urna per donar estabilitat al sistema capitalista. Tres anys abans, pretenien despertar l’oposició a la dictadura, tot i que ho feien amb interessada moderació.
Aleshores, qualsevol cosa podia enfurir la susceptibilitat dels catolicoagraris, com el cas d’un article del republicà Patria Nueva contra els pelegrins de Lurdes. “Han llegado los peregrinos de Lourdes; los que se ausentaron en plenas fiestas con gran campaneo. Todos vienen tristes, cansados, casi hambrientos, se conoce que los milagros de la Madre, aun teniendo fama mundial de curarlo todo, van perdiendo terreno; lo deploramos, pero paciencia, ya que hoy el curanderismo está de baja porque el progreso de la Ciencia hace marchar por otros derroteros más prácticos”.
El governador demanà a l’alcalde el nom de l’autor i les primeres indagacions senyalaven a Àlvar Pascual-Leone, però la condició d’advocat desvià la diana cap a l’impressor Àngel Fernández que assumí una multa de setanta-cinc pessetes i una rectificació pública.

L’anticlericalisme era l’arma que donà als republicans un espai important entre la xicoteta burgesia i les capes populars, però pel que feia al tractament de les dones, estaven molt lluny del plantejament sostingut pel moviment catòlic que veia en elles el potencial polític que representava la meitat de la població. En l’article “La trayectoria del feminismo” els republicans mostraven la vena més misògina i reaccionària en comparar el feminisme sufragista del segle XIX —“media docena de terribles marimachos ingleses (no me atrevo a decir mujeres), lisos como tablas sin sombra de feminidad, que con sus discursos y sus bombas se proponían obtener de la ley lo que no podían esperar de la galantería”—, amb la onada feminista que renegava de la tradicional imatge de la dona cosint o fent calça, envoltada de criatures i estris domèstics. Les modernes feministes, asseverava, es passen el dia passejant, flirtejant, envaeixen aules, accedeixen a llocs de poder, creuen els mars nedant, assoleixen rècords esportius, piloten motos, cotxes i avions i, emparades per la Dictadura, s’interessen en la política i aspiren a regidories municipals.
Però el més inconfessable, segons l’irat portaveu republicà, era competir amb els homes, superar-los en oposicions i accedir a les primeres places de l’administració. “Y mientras nuestras esposas se desgañitan en las Asambleas o se consumen en las oficinas, nosotros, los ángeles del hogar, podremos emplear el tiempo en visitarnos y tras jugar unas carambolas hablaremos del último modelo de corbatas recién llegado de Londres. Nuestros jovencitos en estado de merecer, bajaran la vista llenos de rubor ante las miradas incendiarias de las muchachas […] los haremos acompañar de venerables ancianos sustitutos de las modernas carabinas, que serán bautizados por las muchachas mordaces, con el nombre de trabucos”.

Els improperis dels republicans van sortir a la llum pocs dies abans de celebrar-se l’aniversari de la I República i l’alcalde Higini Roca desautoritzà la col·locació de làpides vials amb els noms de Pi i Margall, Salmerón i Castelar, i prohibir la celebració d’actes fora del local. Tanmateix, la celebració fou precedida per un seguit de conferències al Centre Republicà que exasperaren el sector proper a mossèn Bono.
“Han llegado las cosas a tal extremo, y son tales las exaltaciones, los comentarios, las estridencias, las propagandas, y como consecuencia de todo ello, la campaña de difamación que se ha derivado de esta labor subversiva y del espíritu de rebeldía latente en el Centro Republicano, que se hace necesario de todo punto, como medida de prudente gobierno, suspender las conferencias que se están celebrando semanalmente en dicha Sociedad, y apercibirles con la disolución de la Sociedad si desde ella siguen haciéndose campañas tendenciosas contra el Régimen, contra el Gobierno actual y contra la política de paz, de orden y de engrandecimiento que emana de las elevadas esferas del poder”.
Els del “Catòlic” renegaven de dos intervencions en especial. La conferència del doctor Pedro del Pino que, amb l’argument de tractar el tema de l’educació familiar, aprofità per fustigar “las madres católicas” i en segon lloc, els indignà la presència de l’instigador Vicent Marco, responsable de les relacions entre la conspiració militar i civil de la fracassada Sanjuanada del 1926. “Los comentarios a esta conferencia tuvieron un matiz más placentero para los prosélitos de la Revolución y más depresivo para los prestigios de esta Autoridad; y por todas estas circunstancias se encuentra esta alcaldía en una situación difícil y comprometida expuesta a las acerbas censuras de los elementos de orden que atribuyen a debilidades y cobardía lo que no ha sido hasta ahora más que una discreta aplicación del espíritu de tolerancia”.