Deconstrucció social: Inici de l’obrerisme republicà a Vinaròs i comarca

RAMON PUIG

Una vegada en marxa la Federació Obrera local, els treballadors se sentiren amb força per fer-se valdre davant el menyspreu dels “amos”. En el primer embat aconseguiren generalitzar un conflicte particular que deixà desarmada i dividida la patronal entre els disposats a cedir i els partidaris de resistir. No només els “amos”, també els republicans del Centre i els regidors municipals, gairebé tots integrats al comerç o en oficis menestrals, contemplaren atònits la ciutat paralitzada i s’empassaren el discurs radical per demanar prudència i moderació als vaguistes.

Tot i la contundència organitzativa, la ideologia dels vaguistes era lluny de la proletària ja que encara eren en la fase de considerar “l’amo” una persona pròxima i assequible a negociar. Forçat per la radicalitat de la lluita, el governador aprovà el reglament de la Societat de Boters, en considerar-lo ajustat a les normés mínimes que la llei d’associacions estipulava. Les bases de l’associació eren la solidaritat entre companys amb independència de credos religiosos i ideologies polítiques, no obstant això, el text incloïa l’eslògan marxista que empraven els socialistes de l’època: “La emancipación de los trabajadores ha de ser obra de los trabajadores mismos”.

La frase lapidària no impedia el contingut discriminatori en la selecció de socis. Donem per bona la no admissió d’alcohòlics i fills dels “amos”, però s’ha d’admetre el to discriminador de vetar analfabets, els que no tenien dos anys de residència al poble, tolits i malalts crònics. Menys encara admetre “amos” amb la condició de pagar una quota extraordinària de vint-i-cinc pessetes i mostrar una conducta paternalista. A cada obrador, la societat delegava en un recaptador la recollida de les quotes mensuals, fer complir els horaris i les aturades corresponents per esmorzar i berenar. El delegat també feia de mitjancer en els conflictes i quan tenia dificultats, donava part a la Junta perquè intervingués.

A principis del segle XX, l’empresa era considerada com una comunitat d’interessos convergents entre amos i treballadors i el delegat arbitrava les queixes del patró contra els treballadors que no acabaven la faena en el temps acordat. En aquest cas, els amonestats podien optar entre quedar-se fins acabar la faena, acceptar un descompte o deixar el lloc de treball. El primer domicili de l’entitat va ser al raval de Pi i Margall, 79 (Sant Cristòfol) amb Josep Llàtser de president i Josep Sabater de secretari.

S’albiraven nous temps per als polítics arran la radicalització del moviment obrer. Canvis que el testimonial republicanisme aprofita per fundar la Unió Republicana de Castelló. Des de la capital fomentaren la constitució de comitès locals de cara a la unificació de tots els corrents en el Comitè Provincial. Els líders es concentraren en la conquesta del Maestrat amb Ferran Gasset al cap acompanyat pel primer diputat obrer de l’Estat, el boter xivertenc Jaume Anglès Pruñonosa, elegit per la demarcació de Barcelona.

El 12 de setembre es constituí el comitè de Benicarló, l’endemà marxaren cap a Sant Mateu i Traiguera amb el reforç de tres vinarossencs, Sebastià Albalat, J. Antoni Peris i Cristòfol Felip “Bassino”. La rebuda traiguerina fou un èxit total, però a Sant Mateu els plantà cara un bel·licós contrincant. L’alcalde de la ciutat s’assegué a primera fila mostrant el bastó de comandament, només començar el primer orador es posà dempeus per boicotejar-lo amb l’objectiu de provocar un aldarull que obligués a cloure el míting. El  públic, però, no va caure en la provocació, la cleca de l’alcalde hagué de fer mutis i l’autoritat hagué de marxar amb la coa entre cames.

A la nit tothom acudí al Centre Republicà de Vinaròs on els esperava un sopar de les nits de gran festa amb què els fatigats oradors van recuperar forces abans dels obligats discursos.