Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Potser a la societat civil no li preocupe com li van les coses al poble, ciutat o país on viu i aprofite...

RAMON PUIG
Potser a la societat civil no li preocupe com li van les coses al poble, ciutat o país on viu i aprofite al màxim la semi-apertura de xiringuitos, discoteques i restaurants per fer turisme o, en el seu defecte, la disbauxa dels botellots. Si es així, no perdeu temps llegint articles i passeu-vos al facebook fotos boniques, gracioses, gastronòmiques o qualsevol cosa que no fassa pensar ni done maldecap. Si veieu un article d’un amic, no sigueu bròfecs, només teniu que pitjar “m’agrada” i fer veure que l’heu llegit.
No crec que els indultats estiguen per a festes, sinó lliurats a normalitzar la vida familiar i alguns gestos polítics perquè no els esborren de la “professió” polític. No obstant això, no poden dissimular la humiliació del perdó dels botxins, del tuf franquista dels tribunals i la pudor rància d’un PSOE, gos mesell a les ordres dels Marchena, que els ha mantingut quatre anys a la presó per treure’ls quan eren a punt de sortir pel tercer grau. Tot en un context en que govern i tribunals són la riota de bona part de la jurisprudència europea.
Saben que són carrer amb bitllet d’anada i tornada segons es comporten i pendents del Tribunal de Cuentas. Tanmateix, no semblen preocupats de trobar-se amb més de tres mil represaliats a les portes dels tribunals per haver obeït totes les crides i convocatòries que els indultats havien demanat quan eren càrrecs polítics. De moment s’amaguen darrere la taula de “diàleg” amb els botxins, fent veure que tot s’arreglarà posant ciris a la Moreneta.
Junqueres i Jordi Sánchez han volgut tapar els escrits de claudicació publicats des de la presó amb crits abrandats d’independentisme només sortir al carrer. Res d’autocrítica, demanar perdó al poble i molt menys recordar aquell 1 d’octubre que els va treure les vergonyes en públic com a independentistes mentiders que optaren per la presó i l’exili abans que encapçalar les mobilitzacions populars i lluitar fins al final. Ningú no va preveure la brutal reacció del Reino de España, però la gent, tot el contrari d’acollonir-se, es mantenia ferma i decidida a fer entendre les forces d’ocupació que podrien apallissar, detenir, fins i tot matar, però mai doblegarien un poble que defensava les urnes amb les mans alçades. El poble no va badar amb el convenciment que els seus representants ho tenien tot disposat i serien al capdavant. La traïdoria dels polítics no pogué ser més decebedora i passaran anys abans que el poble català es torne a fer tremolar l’esquerdada Corona Española.
Més d’hora que tard el centralisme espanyol forçarà la màquina imperial i la resposta dels catalans serà la mateixa: deixar de ser colònia autonòmica. Aleshores, la responsabilitat de la societat civil haurà de decidir continuar sota el domini dels polítics professionals o passar per sobre i donar el primer pas cap a la emancipació social: un Estat Català proper i controlable per la població.
Fins ara totes les crítiques i decepcions dels independentistes s’han centrat en Junqueres i Jordi Sánchez, però quatre anys desprès de la gran frustració popular, alguns perspicaços en fan una nova lectura dels fets i no deixen ningú lliure de culpa. L’actitud del respectat i admirat Jordi Cuixart de salvar els mobles a una desesperada Ada Colau, enfonsada pels xiulits de la gent, l’ha posat al costat del quintacolumnisme espanyol.
20 de setembre del 2017: Cuixart dissolt el manifestants. 15 d’agost del 2021: Cuixart salva Colau del naufragi. La imatge ho diu tot.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies