Deconstrucció social: Escolarització o ensinistrament
DECONSTRUCCIÓ SOCIALPENSAMENTSVINARÒS MAIL 2 juny, 2024 Vinaròs News
RAMON PUIG
A més de les europees, també cuegen les eleccions catalanes, però ho deixaré córrer. Temps hi haurà per analitzar-les, perquè el més significatiu no és qui les ha guanyat, sinó que podrà formar govern i tot sembla que —fora sorpreses camaleòniques— s’anirà a noves eleccions. Mentrestant, quatre paràgrafs sobre aspectes introvertits a sang i foc als nostres cervells per a que ens asseguem al teatre electoral i ens creguem que la representació del escenari és la realitat.
La socialització comporta trobar un equilibri entre la comunitat i la llibertat individual però vivim en societats piramidals plenes de normes i lleis que fagociten la llibertat de l’individu. Cada vegada que un ciutadà se salta la norma és castigat i, amb el cul escaldat, acabem normalitzant les lleis per molt injustes que les considerem. En conseqüència.., la presó és l’estigma de la repressió externa i les malalties somàtiques l’efecte de la repressió interna. Com podem ser lliures externament si la vida social és l’exercici diari de la repressió interna?
La integració al sistema està vinculada al desmantellament de l’ensenyament clàssic, basat en l’aprenentatge dels sabers generals. Un viratge lògic ja que res pot quedar fora del sistema i la depuració dels sabers humanístics s’ha planificat des de l’aparell educatiu per preparar la societat en els sabers pràctics necessaris per a l’evolució del model econòmic, polític i social del post-capitalisme.
Ensenyar és imposar la disciplina externa que construeix les presons internes. El dia a dia l’assumim con si es tractés d’un medicament que prenem sense preocupar-nos dels efectes secundaris, perquè ho recepten els experts. Això és així perquè acceptem els inconvenients sense qüestionar-los, tal com normalitzem les malalties cròniques, epidèmies, passeres de temporada i les morts associades com a normals. No estem capacitats per entendre que bona part de les causes és deu a la contradicció entre els suposats beneficis materials que aconseguim i els inconvenients anímics que comporta aconseguir-los.
Des de l’aprenentatge familiar, les particularitats individuals, l’escolarització, el treball i la propagació del consumisme des dels mitjans.., se’ns imposa amb subtilesa un sistema de desitjos, fantasies socials i personals que, a més de fictícies, són contradictòries amb la condició humana. Les conseqüències de la contradicció entre el món exterior i l’interior se somatitzen en malalties, estats d’ànim negatius, depressions, agressivitat i tot tipus de paranoies associades a la incompatibilitat entre les exigències socials i la naturalesa dels individus.
Les societats humanes es van estructurar al voltant del sentit comú, però amb l’adveniment d’un model econòmic basat en el sense sentit, hem perdut el nord, i la complexa estructura del sistema ens incapacita per veure les causes que ens afecten. La creació divina posava l’home al centre de l’objectiu creador però va caure del seu pes quan la ciència descobrí la testimonial importància dels humans al voltant de la magnitud infinita de l’univers, així com l’efímera existència del planeta que ens serveix de suport.
El mite de la creació, però, no es pot separar del model econòmic capitalista que domina el planeta des de fa segles, però no cal retre-li cap homenatge, ja que en la història han existit sistemes econòmics de cultura espiritual que han perdurat durant segles donant vida a societats molt més equilibrades i justes que les de l’actual era científica.
Els animals i els humans compartim un instint natural que reacciona segons les necessitats primàries. A través de l’alimentació es desenvolupa el cos, segons cada espècie, però els nadons dels animals, per sobreviure, estant dotats d’una motricitat que no tenen els humans. Nosaltres, en canvi, rebem l’aliment sonor i lingüista de l’entorn familiar, no només els instints primaris, aspecte que alimenta la part del cervell que assimila la complexa estructura del llenguatge i la definició dels conceptes sense necessitat d’escolarització.
El sistema que tant de confort creiem que ens ha regalat, abans però es va ocupar de d’ensinistrar-nos a les seues escoles per contemplar el model social, polític i econòmic, i a nosaltres mateix, amb els ulls que interessa al Déu del Progrés i la Modernitat capitalista.