Deconstrucció social: Els últims palestins

RAMON PUIG

Quan es tenen 80 anys, ser políticament correcte et sembla gairebé ridícul, però tampoc es tracta de parlar sense mesura i ferir la sensibilitat de gent que només té accés als que diuen els mitjans oficials. Tot i això, he de confessar la meua estupefacció d’opinions i comentaris sobre una cosa tan elemental i transparent com que la mà de Satanàs, en unes dècades, gairebé ha convertit Palestina en un Estat jueu sense palestins.

Abans de la creació artificial d’Israel, jueus, musulmans i cristians convivien sense tensions de rellevància. El periple dels jueus fugitius de la persecució nazi trobaren tots els ports occidentals tancats, negant-los refugi fins que decidiren ubicar-los a les àrides terres de Palestina. En les dècades anteriors ja havien aterrat a Palestina mig milió de jueus que s’integraren com a jueus, costat a costat dels palestins, però el 1947, l’ONU decidí partir el territori en dos: una part per als musulmans i l’altra per als jueus que ja hi vivien i els més de 500.000 que encara vagaven de port en port. Així va nàixer l’Estat d’Israel, reduint Palestina a la meitat del territori. Aquella decisió fou la primera declaració de guerra entre les dues  comunitats: “allò que a Nova York han escrit amb tinta, nosaltres ho esborrarem amb sang”, respongueren els palestins.

I així ha estat. Els jueus estaven convençuts que allí trobarien la seguretat negada en el món occidental, però els acompanyava l’estigma del capitalisme i la bogeria nazi de pertànyer a una raça especial i única a la qual tot el seu entorn s’havia de sotmetre. Els jueus, inversemblantment, no dubtaren en emular la política genocida dels seus botxins alemanys i arremeteren contra la població palestina. Si els nazis es van cremar en les flames de l’incendi que havien provocat, 76 anys desprès, els jueus han convertit Israel en una presó per tal de sobreviure a la inseguretat.

Donar la benvinguda a tots els jueus del món que arribaven va ser l’excusa per a reclamar l’ampliació permanent de les seus muralles, dedicar la major part del pressupost a construir l’exercit més potent del món per ampliar fronteres, construir assentaments i concentrar més de dos milions de palestins a Gaza, una franja de 40 km de llarg per 10 d’amplada. Tot està preparat per al bany de sang definitiu. Netanyahu afirma que “tot membre de Hamàs és home mort” i el president Herzog amplia el cèrcol dient que “hi ha una nació sencera allà que és responsable. Afirmar que els civils no n’estaven al corrent, que no estaven informats del que passaria, és completament fals”.

 Els palestins que treballaven a Israel no han pogut tornar a Gaza amb les famílies i alguns periodistes han aconseguit que uns pocs testimonis apareguen el algun mitja occidental de poca influència. El Mediterraneo és un d’ells i en un apartat a la pàgina 34 podem llegir el missatge de Nadal, un treballador de Gaza, que diu als soldats: “Portam a Gaza i mata’m allí”. Des de Ramala, Younis crida: “No volen diners, no volem viure humiliats, ja en hi ha prou, estem cansats”. Amin va més enllà: “Jo no vull estar aquí, vull estar a Gaza i si he de morir, moriré amb els meus fills. Quin sentit té que jo visca aquí i tota la meua família mora. Encara estem vius, els nostres cossos estan aquí, però ja no tenen ànima. Ja hem acabat amb la vida, no volem res, només morir junts”.

Els nostres polítics, els polítics de tots els estats occidentals estan decidits a acabar d’una vegada per totes amb un conflicte que perdura des de fa un segle. Com a bons polítics tenen clar que entre la púrria palestina i la solvència israeliana no s’ha de mirar prim. L’ajuda política, econòmica i militar que fassa falta, més el control absolut dels mitjans de comunicació que posen en qüestió les “mentires” del relat interessat que justifica l’holocaust palestí.

No ens podem excusar sota el mantra de Hamas a munt o Hamas avall. En el seu moment,  tot el món va tenir clar que ni els bascos eren Eta ni els irlandesos l’Ira, perquè els palestins han de ser Hamas? Seguint aquest discurs ni existiria Euskalherria ni Irlanda, però, es clar, els palestins són una espècie de nehardentals en procés de desaparició.

FOTO: Un niño palestino se enfrenta un tanque israelí durante la Intifada. De desInformémos, 5 de desembre de 2017