Deconstrucció social: Els jocs florals de 1917 i la Torre Ballester

RAMON PUIG

Amb l’objectiu de recuperar la pèrdua de visitants a les Fires, la comissió de festes va organitzar correguda de bous, desfilada de moros i cristians, els castellers dels “Xiquets de Valls” i una batalla de flors que es va presentar al Teatre Ateneu. Amb el local de gom a gom, una atmosfera impregnada del jardí de flors que emplenava l’escenari i els mantons penjant de les balustrades de la platea, a les cinc en punt pujava a l’escenari l’alcalde, J. Maria Serres, seguit de la resta d’autoritats, la comissió organitzadora i els escriptors llorejats. El secretari de la corporació, Sebastià Albalat, va llegir l’acta del jurat i l’alcalde concedí la Flor Natural al borrianenc Josep Calzada, pel poema “Arcàdia”, el qual va oferir a la reina dels Jocs Florals, Pietat Ballester.

Als acords d’una marxa pujaren les dames de la Cort precedides per la reina. “Vestía un riquísimo traje de tela duquesa con aplicaciones de encaje bordado en pista, preciosa diadema ceñía la frente y dos pajecillos, las hermosas niñas Teresita Talavera i Lolita Camós, recogían la cola del soberbio vestido de puro estilo de Corte”. Amb la presidència de la reina, es prosseguí la lectura de l’acta tot nomenant la resta dels guardonats, es va llegir el poema llorejat i, finalment, el mantenidor dels Jocs va tancar l’acte amb tot el públic dempeus.

La sortida al carrer es va fer en un ordre discret però destinat al lluïment de la reina i les dames en un desfilada pels carrers centrals de la ciutat fins a la “Torre” dels Ballester, on una selecció de premiats, autoritats i visitants foren hostes de la reina en un àpat en què els brindis i les lectures de poemes van córrer tant com el xampany, fins passada la una de la matinada.

Els Jocs Florals van donar pas a unes festes majors que rivalitzaren en fastuositat amb la celebració d’una concorregudíssima batalla de flors. Van desfilar dotze carruatges i tres cotxes convertits en al·legories mòbils i títols tan suggestius com “Copa de Champagne”, “Luis XV”, “Capricho”, “Lo más castizo”, “Canastillo” i altres d’intencionalitat socials com al del Centre Republicà, “Camino de una nueva era” o de temàtica popular, “Grupo de segadoras” i “Noria de la Sociedad de Carreteros”.

Els actes de l’endemà començaren amb l’homenatge pòstum al preclar republicà, Agustí Safón amb un seguici des de a làpida, inaugurada uns dies abans, fins a l’ajuntament on els reveren escolars, abanderats de les societats obreres, Creu Roja, autoritats i familiars. Encapçalats per la banda del Centre travessaren la plaça Jovellar, el raval del Socors i la Mera fins la plaça de Sant Agustí on l’alcalde va dirigir unes paraules davant la làpida. “Agustín, querido Agustín, ya ves que no te olvidamos. Tu mereces mucho más, pero mientras te alzamos la estatua que Vinaroz debe a tu memoria, acepta esta ofrenda de tus amigos del alma”. A continuació el director del Heraldo de Castellón, Josep Castelló, va expressar l’orgull de dirigir un dels periòdics que més havia col·laborat a difondre la poesia de Safón i va lamentar la “maldita política que malogró tantos hombres. Menos mal que el inmortal poeta vinarocense, ha dejado animosa y inteligente descendencia. Comparten ella y Vinaroz la honra y el consuelo de este acto educador; sirva a la actual y futuras generaciones, de enseñanza saludable esta imponente manifestación patriótica”.

A la vesprada del dissabte una multitud va envoltar el balneari “Miramar” per contemplar les concorregudes regates i cucanyes. A la nit s’estrenà l’obra teatral, La hosteria del silencio, musicada pel mestre Barceló i lletra del advocats Enric Mor, d’Alcalà i el vinarossenc Joaquim Sanjuan. L’endemà, diumenge, se celebrà una jonegada benèfica amb toreros locals presidència de la reina Pietat Ballester.

En acabar l’estiu quedava pendent tancar acords aparaulats amb personatges rellevants de la política convidats a les feses majors i res millor que aprofitar l’aniversari de la reina dels Jocs Florals, Pietat Ballester, celebrat a la Torre familiar. Assistiren l’enginyer de la divisió de Ferrocarriles Españoles de Barcelona, Francesc Gómez de Membrillera, son germà, Frederic, director del port de València, el vicepresident de la Diputació de Logroño, Atilano Arizmendi, el nou governador de Castelló, Fernando González, la comtessa de Doviz, el canonge López-Dóriga, l’arquebisbe de Granada, Messeguer i Costa, els matrimonis Edmund Uguet i Soledad Guerrero, Joaquim Sanjuan i Pilar Escrivano, Alfred de Arce i Júlia Escrivano, Roderic Guarch i Filomena Chillida, Antoni Escrivano i Neus Uguet, el jutge Josep Soler i Àngels Planelles.

Totes les converses masculines rondaven l’assumpte de la gestió amb el ministeri de Foment fins a l’hora del lunch, preparat amb cura pel servei dels amfitrions. Els prohoms de la ciutat, però, no deixaren la conversa, malgrat les freqüents visites a la taula de les refinades menges i begudes, tot fent una lleugera inclinació i un somriure d’aprovació quan passaven prop del piano on la jove Otília Caballer, amb gran sensibilitat, posava música de fons envoltada d’una cort de joves que l’escoltaven. Prop de les set de la vesprada, s’acomiadà l’arquebisbe i acabà el primer acte de la festa; les relacions públiques havien anat per bon camí i podia començar la fase lúdica en què el jovent es lliurava al ball mentre els majors acabaven de concretar, de manera més distesa, les pròximes passes a donar.

Els 23 anys de Pietat Ballester van donar per alguna cosa menys prosaica que negocis, ja que el millor regal fou conèixer al diputat Atiliano Arizmendi amb qui es casaria cinc anys desprès.