Deconstrucció social: Els fils mundials del Pentàgon

RAMON PUIG

La societat no és imbècil i s’adona que la informació dels mitjans oficials no té res a veure amb la realitat i quan la gent se sent enganyada, s’emprenya i si, a més, els seus recursos disminueixen, no rep de bona gana discursos com “España va bien”. Si retallen el pressupost social i augmenten el militars s’ha d’entendre que alguna cosa caldrà fer, com ho han fet els francesos.

El que potser no ens diuen és que l’increment militar i armamentista no és per generar llocs de treball, ni reduir la inflació, sinó tot el contrari. Ens diran que cal militaritzar Europa per defensar-se d’una agressió externa (russa), però cap mitja institucional ens dirà que l’objectiu som nosaltres: subjectar la societat europea en vistes a un futur de mobilitzacions. És una obvietat afirmar que per militaritzar la societat cal primer inventar-se enemics externs.

Nosaltres no ho podem saber tot, però intuïm que alguna de grossa se’n prepara amb l’escarni econòmic a què se’ns sotmet (preus, desnonaments, salaris, arrendaments, inseguretat i un negre futur). Ens cal intensificar l’esperit crític, connectar-nos amb grups de reflexió, estar atents a mitjans fiables per fer seguiment de la realitat, reconstruir moviments populars solidaris, creatius i capacitats per reaccionar contra els intents de segrestar-nos la llibertat ciutadana.

Proposar-ho sona a ciència ficció quan tothom pensa que no hi ha res a fer. Però el passat recent ens recorda que actuar com un ramat espantat i immòbil ens ha dut on som. Els últims moviments socials foren en resposta a tancaments d’empreses, els treballadors en tenien noticia però no van actuar fins trobar-se amb les portes tancades. Només aleshores, quan tot estava perdut, iniciaren la lluita amb la intenció d’aconseguir quatre duros més.

Cal moure’s abans que siga tard, no s’ha d’esperar que convertisquen el nostre espai en un camp de concentració militar, cal presentar batalla abans d’arrossegar-nos directament cap al precipici. Som en una conjuntura en què una part de la societat manifesta el descontent votant a VOX i l’altra al PSOE per frenar-lo. Creieu que aquesta actitud frena alguna cosa? Els votants d’ultradreta s’identifiquen amb part del seu discurs contra l’emigració, marginació social, inseguretat, corrupció. És que això no preocupa a tothom? Doncs, per què l’anomenada esquerra defuig el debat de fons i es perd en ambigüitats? Diguem-ho clar, la desaparició de l’esquerra arreu d’Europa no es deu només a la incapacitat del partits que la representen, sinó al fet que la mentalitat esquerrana de la societat ja fa molts anys que ha desaparegut, només n’ha quedat una percepció boirosa en els votants del PSOE-PSC. No hauríem de perdre la memòria, perquè una cosa semblant va passar amb la Itàlia de Mussolini i l’alemanya de Hitler.

Cap govern es pot mantenir contra l’opinió de la majoria social, en conseqüència, primer ens han de manipular el pensament i desprès trinxar-nos. Si les democràcies actuals caminen cap al Partit Únic, tot i ensarronar-nos amb el bipartidisme, primer hauran de crear el Pensament Únic.

L’Agència d’Ajuda al Desenvolupament Exterior (USAID), fabricada per la CIA, malgrat la denominació, no tenia ni té altra finalitat que posar i treure governs allí on convinga, sempre a través de moviments civils que, sota l’excusa de fomentar la llibertat de premsa, ajudar sectors marginats o fer programes per reduir la manca d’aliments o fomentar mobilitzacions contraries al govern per alimentar cops d’Estat. Així es va maquinar el “revolucionari” maig del 68, les revolucions de colors i les primaveres revolucionàries.

La USAID és la maquinària que materialitza les decisions que el Pentàgon no pot fer directament si vol mantenir la fal·làcia democràtica dels EE.UU. L’agència va invertir milions de dòlars per facilitar l’accés a la presidència de “l’independent” Boris Yelsin, finançà Al Qaeda i altres grups terroristes per sacsejar l’Orient Mitjà. Ara toca “salvar” Àfrica, cal remoure el sionisme i el gihadisme per frenar la irrupció xinesa i russa al continent. Els ianquis i europeus fa més d’un segle que saquegen Àfrica fins arruïnar les possibilitats de sobreviure de les seus poblacions. Els líders africans insisteixen que només volen negociar lliurement i aixecar-se de la misèria induïda. Ah no! Si se’n sortissen, qui s’arruïnaria seria d’Occident.

La majoria de politòlegs asseguren que més prompte que tard, Àfrica també comptarà en l’ordre econòmic mundial. Així doncs, els ianquis s’avancen i planegen convertir el Marroc en la seua plataforma de llançament sobre el continent. Àfrica i el Medi Orient estan al centre de l’huracà del nou ordre mundial.

La USAID no està només al darrere de tot això, també s’ocupa de manipular la mentalitat occidental. Amb la misteriosa arribada de la COVID, l’agència va invertir milions per imposar a Europa normes de conducta i seguretat que farien història en l’autocontrol de la societat. No es difícil aconseguir-ho en un mercat informatiu en què els periodistes són la veu de l’amo i tampoc no cal que els informadors sàpiguen d’on venen els diners, però al darrere de la majoria de subvencions, en conjuntures estratègiques, sempre hi ha la USAID.

Qui sinó ha facilitat la sortida de Veneçuela a Maria Corina, líder de l’oposició, en mig d’un dispositiu ianqui de milers de marines, avions, portaavions i creuers tancant les seues aigües? Serà casual que enmig de tot aquest enrenou li donen a Corina el premi Nobel de la “Pau”? El cop d’Estat contra Maduro està a tocar.