Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (9). La Cambra opta per la repressió policial

RAMON PUIG 

Les mostres de solidaritat amb els mariners vinarossencs es multiplicaren. Els treballadors del Grau de Castelló i València amenaçaren de paralitzar l’activitat laboral si no es resolia la situació del port de Vinaròs. L’ambient havia escalfat el moviment obrer i el míting convocat per al dia 11 fou multitudinari. En la tribuna es llegiren incomptables adhesions de societats comarcals, però també una nota de les autoritats militars que els recordava la prohibició de manifestar-se.

L’amenaça, en compte de desencantar va enfervorir els assistents i, en acabar-se l’acte, un sector de públic es va agrupar al carrer amb la intenció de manifestar-se. Aleshores, el líder Gasset s’hi va posar al davant, no amb la intenció d’encapçalar-los sinó per convèncer-los de no provocar la intervenció de la força pública. En adonar-se que no ho aconseguiria, acordà amb els presidents de les societats que encapçalaria el seguici si es limitaven a manifestar-se fins al Centre Republicà, ben a la vora..

Els estibadors del Grau de Castelló decidiren anar a la vaga i els de València els acompanyaren. Una comissió de treballadors del Centre Obrer es traslladà a Vinaròs per lliurar les 429 pessetes recollides en els dos mítings, més 20 de l’Orfeó Castellonenc, 50 de la Societat de Paletes i Peons amb el compromís de lliurar-los 25 pessetes setmanals mentre durés el conflicte.

En arribar la comissió esclatà un nou episodi de la lluita quan un grup de dones i xiquets escridassà el dipositari de la Cambra, Artur Giménez, només posar els peus al carrer de Sant Josep en direcció al port. Només amb la custodia de la Guàrdia Civil va poder accedir al vaixell del que n’era consignatari.

La transcendència de la lluita obligà la directiva de la Cambra a canviar d’estratègia per aturar l’expansió del conflicte. En primer lloc s’adreçà a les cambres comercials llevantines aconsellant-les de constituir societats pròpies per contrarestar “las despóticas imposiciones” de les societats obreres. Detallaven l’experiència positiva de la seua societat per decantar el conflicte al seu favor sense necessitat de posar en qüestió la tradicional de peons, carreters i mariners.

A més de persuadir les cambres, van enviar un telegrama al president del Consell de Ministres. “La Cámara de Comercio para desvirtuar por completo el carácter político que ha querido darse al conflicto de Vinaroz, ha acordado por unanimidad en la Junta General proponer a V.E. que nombren árbitros para resolver el actual conflicto, al jefe del Partido republicano don Nicolás Salmerón y al eminente sociólogo don Manuel Sales Ferré, comprometiéndose esta Cámara a aceptar la resolución que den dichos señores al conflicto”.

El vell líder republicà va rebutjar la proposta tot adduint que els membres de la Cambra eren els únics que no reconeixien el caràcter polític del conflicte, que la Junta representava el caciquisme local i no seria possible cap negociació mentre el govern mantingués il·legalitzades les societats obreres, la ciutat assetjada militarment i els dirigents de la Federació coaccionats per la persecució policial. Salmerón deixava clar que n’estava perfectament al corrent de la situació de Vinaròs.

La reacció de les associacions obreres locals no va ser menys contundent. Desobeïren ordre de dissolució i continuaren les activitats diàries per mantenir paralitzat el port, mentre les dones i fills dels vaguistes es manifestaven pels carrers del centre cantant cobles crítiques davant del comerços i domicilis dels membres de la Cambra o acaçant-los quan se’ls trobaven pel carrer.

La tensió es feu insuportable i alguna de les parts havia de cedir si es volia evitar mals pitjors. Semblava que els treballadors estaven guanyant la batalla amb la crisi oberta a la direcció de la Cambra. Obdulio Balanzá va cedir la presidència a Antoni Sendra i aquest al modest propietari Sebastià Tosca i, contra pronòstic, l’actitud del nou president provocà un enduriment de les posicions en exigir al govern de Madrid major presència de la Guàrdia Civil i més de tropes d’infanteria: “Un grupo de 200 mujeres insulta groseramente cantando couplets y apedreando individuos nueva sociedad. Alcalde aplaude. Rogamos a V.S. garantice seguridad personal y evitar un día de luto”.