Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (6): De la Societat “Sant Elm” a la de “El Progreso”

RAMON PUIG

Havíem deixat la Cambra de Comerç negociant amb la Federació de Societat per tal de guanyar temps, sense la intenció de complir els acords. El trencament dels pactes, per part dels empresaris, s’havia decidit abans de començar unes negociacions a les quals van participar per encobrir reunions que tenien a més alt nivell. Tant era així que, l’endemà d’anunciar la ruptura dels acords van fer acte de presència a Vinaròs tres-cents guàrdies civils per garantir l’ordre. Tal presència va ser interpretada pels treballadors com una declaració de guerra ja que mostrava la cara d’una patronal tancada a qualsevol negociació i disposada a aplegar a les últimes circumstàncies.

Per si quedava algun dubte, la Cambra es negà en redó tornar-se a reunir amb els delegats de la Federació i exigí dels treballadors una retirada sense condicions al mateix temps que demanava al governador la dissolució de la Societat de Mariners “Sant Elm”. Petició que fou acceptada de manera immediata sota l’excusa que “estaban desnaturalizando los fines para las que fueron constituidas, tratando de imponer turnos de personal en determinados trabajos […] y ha demostrado en sus acuerdos que trata de sostener la lucha del trabajo con el capital, y de los obreros con la burguesía, por lo que debe considerarse ilícita”.

La dimensió del conflicte aclaparà els regidors republicans en veure que la situació superava la seua capacitat per controlar els treballadors. Allò que més els preocupava era recuperar l’ordre social i no desaprofitaven l’ocasió per responsabilitzar els dirigents de la Cambra. En una reunió convocada pel diputat Jaume Anglès, l’alcalde en funcions, Antoni Sorolla, va acusar els comerciants d’incomplir els acords presos “sin comprender, debido a su falta de ilustración, que cometían una imprudencia al expresarse en términos tan incorrectos en el domicilio de los propios insultados”. Els al·ludits aprofitaren la ocasió per tensar encara més la corda. Abandonaren la sala i no van tornar fins després de reunir-se amb el diputat Anglès, del qual obtingueren una garantia de solució en la línia de les seues pretensions. L’expectativa que causaren els delegats de la Cambra, en presentar-se a la sala de reunió, va ser superada quan, desprès de seure impertèrrits a escoltar las peticions, acceptaren sense condicions les propostes de la Federació.

L’explicació a una conducta tan enigmàtica es va saber a la setmana següent quan van fer pública la decisió de no contractar ni un treballador que acceptés el torn, la qual cosa significava que coneixien perfectament la importància que tenia en el reglament de la Societat i, en conseqüència, si aconseguien l’eliminació d’aquest principi de solidaritat, la derrota de la societat “Sant Elm” era qüestió de dies. Ara bé, el que no esperaven els de la Cambra era que la claudicació de la junta directiva de la Societat no suposaria el final del conflicte, ja que el sector més combatiu abandonà la societat “Sant Elm” per constituir-ne una de nova, presidida per Bastiste Redó Monroig, sota el nom Societat de Mariners “El Progreso”, decidida a impedir com fos les activitats de l’esquirola, “La Defensora del Obrero”, creada  pels dirigents de la Cambra. En conseqüència, el conflicte tornà a presidir els carrers de Vinaròs.

“En atención a los insultos y atropellos de que son víctima los miembros de la Cámara de Comercio, hasta el extremo de que alguno de ellos se ven precisados a circular por la población en carruaje y, aún así y todo, son apedreados por grupos de mujeres estacionadas en varias esquinas de sus calles”.