Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (5)

RAMON PUIG
La Cambra accedeix a negociar amb la Societat per guanyar temps
Desprès de fer-ne cinc cèntims del tarannà de la Cambra de Comerç, reprendrem el pols de la lluita obrera amb la planificada reacció dels treballadors a l’ofensiva patronal per deixar ben clar que el problema no se solucionaria amb els recursos típics. La Cambra hagué d’abandonar la tàctica d’enfrontament directe i va lliurar al governador una llista selectiva dels cent quaranta afiliats de la Societat de Mariners amb qui estava disposada a treballar. El canvi d’estratègia pretenia introduir una falca que trenqués la unitat de la Federació i, amb aquest objectiu, va decidir acceptar les peticions de la Societat sobre jornals i salaris, prèvia anul·lació del règim de torns que consideraven il·legal, “como lo prueba el hecho de no hallarse establecido en ninguna parte del mundo”. Però el consell federal de les Societats Obreres, a més de mantenir-se intransigent, es disposà a obrir una nova fase del conflicte per tal superar el marc local i es desplaçà a Castelló per demanar la col·laboració d’associacions afins.
Les societats obreres castellonenques van estudiar la manera de donar cobertura econòmica i solidària als vaguistes. El diputat obrer, Jaume Anglès Pruñonosa, acompanyat del sociòleg ulldeconenc, Manuel Sales i Ferrer, decidiren instal·lar-se a Vinaròs fins trobar una sortida al conflicte. La transcendència de la vaga va aplegar a les primeres pàgines d’alguna premsa estatal i, fins i tot, Blasco Ibáñez manifestà la intenció de visitar la localitat per fer de mitjancer en el conflicte. La intervenció del diputat d’Alcalà i l’expectativa causada fora de la comarca, confirmava el caràcter polític del conflicte.
A tot això, l’arribada de dos vaixells, amb càrrega de ferro i sofre, va posar més tensió al problema per la intransigència de la Cambra en la qüestió dels torns. La impaciència de la patronal a efectuar la descàrrega afavorí la convocatòria d’una reunió representativa de les parts que acceptaren la mediació d’una autoritat política reconeguda per trobar una sortida al problema. En apropar-se les posicions, la societat “Sant Elm” acceptà compartir la desestiba amb l’esquirola “La defensora del obrero”, amb la qual cosa en reconeixia l’existència i el dret a treballar al recinte portuari. Com era d’esperar, la claudicació va obrir una escletxa entre els associats de “Sant Elm” que aconseguiren la faena i els substituïts per afiliats de l’agrupació empresarial. Així ho van entendre els afectats que s’organitzaren per impedir l’accés al moll dels qui consideraven esquirols. Els treballadors marginats i les seues famílies van apedregar qualsevol que intentava entrar al recinte portuari i es dirigiren en manifestació al local de la Cambra de Comerç, mentre veïnat dels carrers Sant Josep i la Mare de Déu pressionava les famílies dels jornalers afiliats a la societat de la patronal perquè abandonessen la faena.
Les forces vives de la ciutat feien de mitjanceres entre els bàndols enfrontats i aconseguiren reunir representants d’obrers i comerciants per elaborar un primer acord que discutiren amb la Cambra i la Federació. Els treballadors acceptaren limitar el torn a la càrrega i descàrrega d’embarcacions, permetre als comerciants la lliure circulació de carros a canvi d’integrar els esquirols i carreters de la patronal a la Federació. Per la seua banda, els empresaris es comprometeren a admetre els empleats i treballadors acomiadats, respectar les decisions de la Comissió Mixta constituïda a l’efecte i contractar els associats federats. Tot i que ningú volia que el conflicte tornés a generalitzar-se, els dirigents de la Cambra es resistiren a respectar-lo i una part dels associats a “Sant Elm” demanà a les autoritats provincials una treva per reconduir la situació.
Aprofitant la predisposició negociadora de la Cambra vinarossenca, els boters de Benicarló i Vinaròs van forçar un acord en qüestió d’horaris i jornals, condicions en cas d’acomiadament, relació entre treballadors sindicats i fills de patrons, etc. Tres dies després de la signatura, la patronal donà per trencades les negociacions amb l’excusa de no haver obtingut dels treballadors la confirmació dels acords.