Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (4). Les dificultats de la Cambra de Comerç

RAMON PUIG

Varem deixar els carrers de Vinaròs amb corredisses entre mariners i guàrdia civil mentre els prohoms feien córrer falsedats com que s’havia localitzat armament en algunes cases dels vaguistes. Era un intent de polititzar el problema laboral i presentar-lo com un conat insurreccional, però els vaguistes van intensificar la lluita i els patrons hagueren de desmentir la bola de l’armament.

Els prohoms van donar un pas endarrere per cedir la primera línia a la força pública. “Habéis arrojado sobre Vinaroz cuatrocientos máuseres con fútiles pretextos, pero no debéis ignorar que muy por encima de la fuerza bruta está la de la razón y que ésta vencerá”. Era la resposta del comitè de vaga que no donà pas endarrere i la situació es va posar tant al roig viu que el governador, Luis Pidal, hagué d’abandonar les vacances per instal·lar a Vinaròs el seu quarter general, acompanyat del secretari i el tinent coronel de la Guàrdia Civil.

  Amb les institucions polítiques i militars al costat a la Cambra, poca cosa podien fer els regidors republicans, liderats per Antoni Sorolla, donant suport a les Societats Obreres i denunciant els membres de la Cambra que no estaven al dia de les contribucions. La majoria republicano-socialista municipal estava al costat de la Societat on tenia la major part del seu electorat. L’alcalde, Sebastià Daufí, tenia el suport de la minoria conservadora i feien pinya amb el Governador i la força pública en defensa dels interessos de la Cambra.

Tanmateix, no tots els comerciants compartien la dura tensió provocada per la Cambra en un conflicte que afectava l’activitat dels seus establiments. El sector més modest del comerç no tenia la solvència necessària per resistir tant de temps la inactivitat i tampoc podien enfrontar-se a unes famílies que formaven part de la seua clientela. Fins i tot alguns prohoms prioritzaven el funcionament dels negocis i se sentien incòmodes amb el posicionament de la Cambra.

Els majors contribuents de la Junta controlaven l’economia local i, en el moment d’esclatar el conflicte, estaven gestionaven l’ampliació del port, millorar de la carretera Vinaròs-Morella, construir un embassament al Cérvol, instal·lar una sucursal del Banc d’Espanya, cobertura telefònica a tota la comarca i la construcció del ferrocarril Puebla de Hijar-Vinaròs. El seu dinamisme responia a la necessitat de reaccionar front a l’agonia d’una ciutat que continuava perdent població, cosa que posava en perill la continuïtat dels negocis. Ara bé, no tots els botiguers i industrials s’identificaven amb els interessos de la Cambra i la dificultat d’integrar els comerciants modestos, que eren majoria, es va notar de ple en el conflicte. Quan es va constituir, a finals de 1901, tenia una trentena de socis i bona part del comerç afiliat, però al març de 1906 només sumava quaranta-sis afiliats nominals i la manca de recursos obligà a reduir despeses fins a l’extrem de suprimir el conserge i substituir la paga mensual del secretari per una gratificació anual.

La Cambra, però, aglutinava magatzemistes i consignataris que, per vinculació al tràfic de mercaderies, es trobaven lligats a la contractació de jornalers de l’àmbit portuari. Però no aconseguí motivar els propietaris rurals més importants, ni els pocs rendistes que quedaven, ni el comerç o la indústria familiar que donava faena a un nombre limitat d’empleats estables i només puntualment calia recórrer als jornalers de la Federació. La Cambra no representava tots els interessos, sinó els d’aquells que, per l’envergadura dels seus negocis, havien de contractar personal i necessitaven agrupar-se per combatre el control de les societats obreres sobre la contractació laboral.