

Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (19). El judici: una òpera bufa
DECONSTRUCCIÓ SOCIALPENSAMENTSVINARÒSVINARÒS MAIL 12 novembre, 2023 Vinaròs News

RAMON PUIG
Vàrem deixar el serial amb un mort i diversos ferits pel terra de la plaça de Sant Agustí, és de suposar que els culpables serien al banquet dels acusats, però no, les víctimes propiciatòries foren els líders republicans que ni tan sols van estat presents en el lloc dels fets.
Fiscalia acusà als republicans Sebastià Bas de provocar els disturbis amb una bastonada al cap del sicari Agustí Esteller i llançar-se contra els partidaris de l’alcalde al crit, “Ara o mai, a per ells. ¡Foc!”, Amable Segarra de cridar “Mateu-lo, mateu-lo, foc”, Sebastià Albalat d’incitar “Mort a l’alcalde, és hora de matar-lo, foc”, Antoni Chaler, “Mort a l’alcalde, arrastreu-lo” i a la resta de corejar “Ha arribat l’hora de matar-los”. Li encolomaren a Frederic Peris d’apuntar amb una pistola i disparar el tret que rebé Agustí Cervera alhora que engrescava la resta a disparar. Arguments de la fiscalia que s’assemblen, fil per randa, als dictats de novel·la negra inventat per la guàrdia civil actual contra polítics i activistes del procés independentista, ratificats pels Llarena i Marchena al cap de tribunals que judiquen amb ideologia política i no amb el dictat de la llei.
La demanda del fiscal contra els republicans va ser de quatre mesos per al cap de l’escamot provocador, Agustí Esteller, i catorze anys, vuit mesos i un dia, per a l’acusat com autor del crim, el líder Joan Peris, malgrat constar que no era en el lloc dels fets. La fosca trama sumarial fou acceptada sense fissures per l’audiència de Castelló que ordenà la detenció de l’inculpat. Tanmateix, pressions que venien de les altures ordenaren el trasllat del fiscal a València i el substituïren per Constantí Ballester, germà del registrador de la propietat, Eladio, casat amb Victòria Peris, germana de l’inculpat. El nou fiscal decretà llibertat sota fiança de dues mil pessetes i va desviar totes les sospites contra Frederic Perís, cosí de l’inculpat, fent evident que la corrupció política també untava les mans republicanes.
Continua la farsa: “El alcalde Joan Morales ha cesado a un guardia municipal por haber declarado que, a raíz de los sucesos del 14 de Marzo, le ordenó que declarara ante el juzgado que había visto a los Peris disparando en la colisión, lo cual no hizo. Ha sido éste el cuarto o quinto testigo, entre los que han demostrado la existencia de la trama, en la que por lo visto este canalla (l’alcalde), sin otra profesión que la de estafador, testaferro, bandido en acción, ha jugado el principal papel”.
La premsa monàrquica assenyalava Joan A. Peris com a causant del tret que ferí Francesc Serret quan intentava protegir amb el seu cos la vida de l’alcalde Joan Morales. En canvi, La República afirmava que l’objectiu no era l’alcalde sinó els membres de la comissió que intentaven parlamentar amb ell. La insistència dels monàrquics no es limitava a carregar contra Peris: “¡Basta de política! Sabido es que en Vinaroz abunda el analfabetismo compuesto por esa masa de seres compasivos que se mueven, corren y bullen a merced de cuatro malos consejos facilitados por ese holgazán de Basino (Cristòfol Felip), ese bandido de Conill (Enric Obiol) y ese sinvergüenza de Perot (Agustí Sorolla). Los socorren, les reciben en sus casas amablemente y les abren sus brazos para que no se mueran de hambre. ¿Para qué os sirvió apoyar a los anarquistas, por no decir republicanos, en todas las elecciones en que habéis depositado vuestro sufragio robado? Tenéis que pedir perdón a vuestros ofendidos. ¡Dejaros pues, labradores, obreros, marineros y gente de trabajo, de la política!”.
El caràcter polític del judici el confirmà la presència de personalitats tan distingides com l’acusador privat i president de la Diputació, Tiburcio Martin, mentre que al banc dels defensors hi havia el líder republicà, Ferran Gasset, el socialista Domingo Galofré, el liberal Gaietà Gironès, i Nicolau Company. Mentre el teatre judicial mostrava la cara bruta de la justícia, els conservadors treien les tisores polítiques i començaven a retallar el govern municipal de Vinaròs. Cessaren els regidors republicans, reincorporaren els conservadors de l’anterior Corporació i s’obrí causa contra el síndic Esteve Decap per malversació de bens públics.
Tot l’equip administratiu fou substituït per un de nou, fins a quaranta-dos empleats addictes als cossiers. Amb tot l’enrenou judicial i electoral, la situació del conflicte portuari quedà relegada a segon ordre i la majoria de treballadors estaven atemorits pel caire que havien pres les coses. La societat de mariners quedà bloquejada per la impotència i a petició de la majoria de socis demanà l’arbitratge del governador, però la Cambra, en veure la partida guanyada, no acceptà cap proposta que no fos la rendició incondicional dels treballadors.