Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (18). Un mort i diversos ferits
DECONSTRUCCIÓ SOCIALPENSAMENTSVINARÒSVINARÒS MAIL 25 octubre, 2023 Vinaròs News
RAMON PUIG
La batalla per la descarrega del vaixell arribat a port acabà en taules. La guàrdia civil no tenia efectius per dispersar els mariners de “El Progreso” i aquests tampoc condicions per fer fora els esquirols i decidiren ajornar la descàrrega. Era el dia abans de les eleccions del 15 de març de 1905 i la treva permeté als republicans centrar-se en l’objectiu d’esborrar els conservadors de l’Ajuntament.
La matinada del 13, al vaixell no hi havia cap tipus de moviment i els col·legis electorals obriren amb normalitat. Encara no havia acabat l’escrutini quan s’estengué el rumor del triomf del “Cossi” al districte, fou com una pluja de gasolina sobre el caliu somort de la trifulga del dia abans. Mentre s’anava i venia dels col·legis, es van fer reunions a diferents nivells fins que arribà el diputat a Corts, Jaume Anglès per acompanyar la comissió a entrevistar-se amb l’alcalde i demanar l’alliberament del detingut. La idea era acudir al domicili discretament, negociar la llibertat del jove i evitar que el conflicte es descontrolés.
L’alcalde Morales vivia a la plaça de Sant Agustí i quan la comissió arribà a la Mera els sorprengué la cridòria que venia de la travessia Safón. La meitat de la plaça i del carrer Major eren plens de gent, però també un sospitós grup d’homes que treien el cap pel carrer Sant Tomàs. L’alcalde donà mostres de la seua supèrbia i, en comptes de rebre la comissió a casa, va obrir la porta i es plantà enmig de la gentada.
En veure’l aparèixer amb aquella actitud, el grupet de camuflats de Sant Tomàs començaren a aplaudir i victorejar-lo. Eren afiliats a la societat de la patronal, individus sense ofici conegut que acostumaven a guanyar algun jornal en assumptes foscos. Van sonar les campanades de les set i mitja de la vesprada quan els bàndols reprengueren la batussa ajornada el dia anterior per l’acció de la benemèrita.
En les investigacions va quedar clar que les provocacions de l’escamot comandat per Agustí Esteller “Esquerré”, guardaespatlles de Felip “Varet”, van ser efectives. El mariner Sebastià Decap fou el primer a llançar-se sobre els provocadors i en un tres i no res es va organitzar una batalla campal, fins que se sentiren trets en direcció al grup on hi havia la primera autoritat. Uns es llançaren a terra i els altres arrencaren a córrer en totes direccions, perseguits per la guàrdia civil a cavall. En pocs minuts la plaça quedà deserta, però al terra restaren Agustí Cervera, mort d’un tret, Francesc Serret gemegant de dolor amb una bala a la ròtula que el deixà impedit, Antoni Roso a qui el projectil li travessà la sotabarba i Vicent Aguilera, Domingo Miralles i Josep Boix, amb contusions diverses.
Des de feia dies, a Vinaròs es concentrava tota la força repressiva de la comarca més un destacament vingut de Castelló comandat pel coronel La Puebla. El desplegament militar fou aterridor, en un tres i no res escombraren la plaça i perseguiren els fugitius pels carrers. Una pedra llançada des d’un terrat deixà estabornit un dels guàrdies i, a l’empara de la nit, Vicent Mariano obrí la porta de casa i llançà una rajola contra el tinent Pedro Simarro. Quan l’agressor s’esmunyia en el portal, un guàrdia arrencà a córrer i li donà un cop de sabre que el deixà malferit.
Detingueren a Baptista Puchol i Pasqual Sanz, acusats de disparar amb una escopeta “Lefancheux” de dos canons. No obstant, la persecució policial no anava contra els pistolers, sinó a pels líders republicans amb l’objectiu de influir en les eleccions i doblegar la resistència del conflicte de mariners. Fins a vint-i-una persones foren engarjolades com a instigadores dels fets, entre les quals hi havia destacats republicans i regidors com Cristòfol Felip “Bassino”, Sebastià Albalat “Xolito”, son fill Sebastià Albalat Bort i el secretari municipal J. Antoni Peris, acusats de sedició i inducció dels fets. En canvi, l’instigador del tiroteig, Agustí “Esquerré”, només fou interrogat per trobar-se en el grup on havien començat els avalots. L’aparatós muntatge que envoltà el judici va despertar una expectació inusitada a tota la província: vint processats, cent seixanta-tres testimonis, dos perits i quatre advocats defensors. Comparat amb la discreció que envoltà la mort de Pau Borràs Gimeno o la de Francesc Fàbregues, aquest procés tenia tots els ingredients de judici polític contra els republicans.