Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (17). Tornen els aldarulls la vespra electoral

RAMON PUIG

Vàrem deixar la historia amb una treva acordada entre patronal i representants del mariners que, malgrat el desacord de les societats obreres, es va veure afavorida per l’anunci electoral del 13 de març d’aquell 1905. Els comicis van agafar els treballadors desanimats, la crisi laboral havia endurit les relacions entre obrers i comerciants, la durada de la vaga s’havia fet insostenible i a la necessitat extrema s’hi afegia el cansament, de manera que qualsevol claudicació “honorable” per a la Federació seria acceptada per la majoria. De res servia la solidaritat dels portuaris de tot el litoral contra una Cambra de Comerç que, malgrat estar dividida i afeblida, tenia al darrere la muralla inexpugnable de la Guàrdia Civil i els Governs civil i militar.

Quan encara no s’havia esvaït la consternació per la mort de Francesc Fàbregues, la ferida tornà a sagnar durant el clímax previ a les eleccions. Els precedents dels comicis no presagiaven res de bo i l’alcalde conservador exigí a la benemèrita la presència d’una parella a cada col·legi electoral per tal d’evitar situacions com la que havia causat la mort de Pau Borràs a les anteriors. Si no n’hi havia prou amb l’enrenou de la campanya, el 12 de març —dia anterior a les eleccions— un vapor grec apareixia a la bocana del port amb les bodegues plenes de blat. Comerciants i mariners observaven les maniobres d’atracament amb pensaments diferents. Els primers consideraven que no era el millor moment i els segons ho assumiren com una provocació del maligne per atiar el foc esmorteït.

Mentre els polítics preparaven els col·legis electorals, afiliats de la vella i la nova societat es trobaven al port a l’aguait del repartiment de jornals en la descàrrega de blat. Quan la tripulació preparava les operacions d’atracament, el capità observava amb neguit els dos grups formats banda i banda de la planxa, uns cohibits, els altres desafiants. Els de l’esquirola “Defensora del Obrero” no podien dissimular la incomoditat de sentir-se forçats pels amos a enfrontar-se amb els del “El Progreso”, sobretot veient l’ampla representació que tenien al darrere. Al moment de la descàrrega, l’aire es podia tallar amb un ganivet i un silenci aterridor paralitzà la tripulació del vaixell, conscient que la batalla era a punt de començar.

Tothom estava pendent dels moviments del capità i els comerciants que eren a coberta. Els dos grups s’acostaren al vaixell amb la mateixa tensió dels atletes atents al tret de sortida de la cursa. El capità demanava als patrons un prudent ajornament, però un d’ells se li acostà decidit i li digué alguna cosa a cau d’orella. L’home, es tragué la gorra com si fos un senyal d’atenció, es passà un mocador pel la closca, es tornà a posar la gorra i aixecà el braç amb decisió, indicant al grup d’esquirols pujar per la planxa. Era el que havien previst els mariners i, tal com s’havia acordat en la reunió prèvia i, al crit d’un dels dirigents, dues files barraren l’accés al vaixell. A les primeres empentes van entrar en acció les dones i s’organitzà un avalot que sorprengué els comerciants i féu recular els sicaris. Des de bordo, el capità i la tripulació contemplaven l’escena sense entendre res i restaren a proa com si la trifulga no tingués a veure amb ells.

La Guàrdia Civil s’havia mantingut a certa distància per no escalfar l’ambient abans d’hora, però al primer moviment dels mariners es va abraonar contra tot aquell que impedia “el lliure exercici del treball”. A indicació d’un dels comerciants, el capità dels guàrdies féu detenir un jove sota l’acusació de cridar obscenitats a les dones dels esquirols que havien acudit de suport. Una parella de la benemèrita el va arrossegar fora de l’escenari mentre la resta intentava separar els grups per controlar la situació. Uns quants van arrencar a córrer per passar l’avís a tota la zona portuària i en pocs minuts la notícia va córrer com la pólvora sota la consigna, “tots al Centro”.

Al quart d’hora ja no cabia ni una agulla al local social dels republicans i de seguida hi hagué divisió d’opinions. La majoria volia acudir en massa al vaixell i fer fora els esquirols, però la directiva els convencé de nomenar una comissió per negociar l’alliberament del detingut i assegurar que qualsevol radicalització els perjudicaria. La intenció de la junta republicana de neutralitzar l’avalot era evitar qualsevol interferència amb les eleccions i l’organització d’escamots destinats a evitar l’acostumada topinada electoral dels cacics.