Deconstrucció social:  El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (16). Els núvols amenacen la treva

RAMON PUIG

Vam acabar l’anterior amb una treva acordada entre patronal i societats, però comencem aquest amb la sensació que la tranquil·litat vinarossenca era només aparent. No en hi havia prou amb el conflicte dels mariners quan s’estengué la notícia sobre altercats relacionats amb els consums. La premsa exigia l’abolició de l’arbitri per tal de reduir l’encariment dels productes: “Hay artículos que pasan por tres o cuatro manos para llegar del productor al consumidor, en todas las cuales dejan dinero” i proposaven constituir cooperatives.

Era un argument sentit per la població, però l’element que trencà la corda l’aportà el regidor republicà, Antoni Torres, que demanà un ple extraordinari per tractar la denúncia a l’ajuntament per malversació. El problema aparegué al setmanari La República, en una campanya contra Joan Morales amb articles com “Fuera el alcalde” o “La alcaldada de hoy”. La inspecció del jutjat descobrí la inexistència de dictàmens sobre pagaments en la Comissió d’Hisenda i el llibre de registre, només hi havia constància en anotacions desordenades i fulls solts. L’informe destacava que les sessions municipals s’havien convertit en un camp de batalla amb el públic xiulant i cridant contra l’alcalde Morales que, en més d’una ocasió, es veié obligat a demanar protecció al capità de la Guàrdia Civil per assistir als plenaris.

La segona ofensiva de la majoria republicana fou cessar els empleats municipals nomenats per l’alcalde anterior, però el governador va revocar la decisió en considerar “que el acuerdo infringe la disposición del artículo 124 de la vigente Ley Municipal, por no haber concurrido las dos terceras partes de los concejales, o sea 12 votos, puesto que el Ayuntamiento se compone de diez y siete concejales”.

L’alcalde Morales no estava disposat a claudicar i demanà una setmana d’excedència per preparar el terreny. Les seues absències eren breus però contínues i la majoria de notificacions rebudes per l’ajuntament anaven dirigides a l’alcalde accidental Agustí Sorolla. Els viatges a Castelló de l’alcalde responien a qüestions comercials, però acabaven al despatx del governador per aconseguir suport als seus propòsits polítics. Sempre que tornava a l’alcaldia era per materialitzar algun cessament i en aquella ocasió arribà el torn a l’agent de consums, el republicà Filiberto Franco que fou substituït pel conservador Manuel Giner. La reacció dels republicans va ser destituir el barber i practicant municipal Francesc Vives i nomenar a Joan Ricart. La guinda, però, fou una nova denúncia contra l’alcalde Joan Morales i el secretari J. Francesc Roca per haver disposat d’una suma de 350 pessetes per viatjar a Madrid, durant l’anterior legislatura, i no haver presentat factures per justificar les despeses.

 La premsa provincial dels primers mesos de 1905 posava tota l’atenció a la vaga general de València, les protestes generalitzades contra els consums i les notícies sobre les complexes aliances electorals per accedir a la Diputació Provincial. L’única referència a Vinaròs va ser un article de Pérez Sanmillán, marquès de Benicarló, que pretenia desmentir que la mort a Vinaròs del propietari Pau Borràs hagués tingut res a veure amb la política. Tot i això, la intenció de l’article apuntava sobre Felip Ferrer “Varet”, del qual negava que fos liberal o canalejista, sinó aliat del “Cossi” de Fabra, organització a què pertanyia Borràs, assassinat el 1901 pels sicaris de “Varet”.

En la mateixa línia nebulosa, el governador prohibí als republicans celebrar una manifestació “de simpatía hacia el diputado a Cortes, D. Fernando Gasset, con motivo de su llegada a Vinaroz, fundándose en las anómalas circunstancias por que atraviesa el vecindario”. En canvi, accedí a celebrar el trenta-dosè aniversari de la I República amb les condicions exigides per la legislació: presència a l’acte d’un delegat de l’autoritat per impedir crítiques a l’exèrcit, la justícia i la monarquia. Això sí, tal com estava la situació a Vinaròs, es demanava als delegats actuar amb “tacto y prudencia con el fin de no provocar situaciones crispadas innecesarias”.