Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (15). La treva del relleu municipal

RAMON PUIG

Quan pareixia que les aigües del port vinarossenc s’embravien amb la llevantada social, el president del govern, Antoni Maura, era cessat pel monarca per una desavinença trivial. El rei va canviar les persones i mantingué el conservadorisme al govern, tot i això, l’arribada del nou governador a Castelló va trencar l’estancament del conflicte de Vinaròs. Només prendre possessió, dedicà tota l’atenció a la vaga vinarossenca i estudià a fons el recurs presentat per Cristòfol Felip i Baptista Franco “contra el auto de procesamiento dictado por el señor juez de instrucción de Vinaroz que suspendió a la federación local y sociedades de carreteros y peones de aquella ciudad”. Escoltà amb atenció les al·legacions de l’advocat Ferran Gasset i revocà la sentència per legalitzar la Federació de Societats Obreres. A més a més, aixecà la suspensió dels regidors republicans que es reincorporaren al consistori el 14 de gener, enmig d’una atmosfera què palesava les conseqüències socials per la mort del jove Francesc Fàbregues.

Els republicans van manifestar la condolença pels fets i mostraren la ferma disposició de posar fi al conflicte: “llegada la hora de que la Corporación municipal en pleno, despreciando las minucias personales y políticas que a nada bueno conducen, se capacite de la precaria situación que vive Vinaroz, puesto que de ello depende el bienestar de esta población, depende casi siempre del capricho de cualquier cacique y con cualquier fútil pretexto se procesa a honrados ciudadanos”.

La sessió acabà amb la típica llista de promeses incomplertes d’obres estatals i municipals com la construcció de l’embassament al Cérvol, el ferrocarril de l’Aragó, escoles, mercat, etc. El que sí es va materialitzar fou la creació d’una comissió per investigar l’alcaldia anterior per estudiar suposades irregularitats, exigir l’anul·lació dels expedients als regidors processats i la reincorporació dels administratius acomiadats

El nou Ajuntament només es diferencià en dos regidors del cessat un any abans. El conservador Sebastià Rabassa fou substituït pel republicà Antoni Torres i la presidència passà de Felip Ferrer “Varet” a mans de Joan Morales. Una Corporació de classe mitjana amb només tres regidors entre els cent majors contribuents: els conservadors Sebastià Daufí i Vicent Bover, i el liberal Felip “Varet”.

Una de les primeres coses que hagué d’afrontar la majoria republicana fou donar resposta al requeriment de l’Institut de Reformes Socials que, a instàncies de la Cambra, havia enviat uns fulls amb un seguit de preguntes, sobre la situació de la vaga. L’Ajuntament els havia de reomplir després de consultar amb els presidents de les societats obreres i amb les persones estipulades en la llista complementària. “En nuestra población no hay, en el verdadero sentido de la palabra, huelga de descargadores a que hacen referencia la comisiones indicadas, pues lo único que existe son unas diferencias entre patronos y obreros, por haber impuesto estos últimos un turno para realizar los trabajos, pero estos se efectúan de ordinario mientras no se ponga inconveniente a la admisión del expresado turno. Sin embargo, si el Instituto considera que el modo de realizar el trabajo por parte de los obreros de cargadores puede o debe denominarse huelga, esta Alcaldía no tiene inconveniente alguno en acceder a los deseos de Vd. y complementar con cuantos se tengan o se puedan adquirir, el interrogatorio que se acompaña a la Comisión del 12 de Noviembre último”.

La majoria municipal no combregava amb la duresa de posicions de la Cambra i no tenia cap voluntat d’acomplir el requeriment. A més a més, resolt el conflicte creat per la il·legalitzacio de les Societats Obreres, el problema laboral restava “congelat” i la normalitat preludiava un final consensuat. Tot semblava que s’havia pres el camí correcte des de l’arribada del nou governador. Amb el canvi del consistori i la normalització de la Federació Obrera i la Societat de Mariners, el nou ajuntament passà pàgina al conflicte i es concentrà en la gestió administrativa aturada des de feia mesos.

Tothom donà per feta la treva, però la tensió interna entre patronal i treballadors continuava com al principi i era d’esperar que tornaria a esclatar més d’hora que tard.