Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (14). La calma que preludia la tempesta Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (14). La calma que preludia la tempesta
RAMON PUIG Van deixar la història a l’octubre de 1904 amb la mort del jove Francesc Fàbregues, fet que va influir a desinflar el... Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (14). La calma que preludia la tempesta

RAMON PUIG

Van deixar la història a l’octubre de 1904 amb la mort del jove Francesc Fàbregues, fet que va influir a desinflar el conflicte i forçar les parts implicades i autoritats competents a mostrar millor disposició. L’Església va considerar-ho un bon moment per desviar l’atenció cap a qüestions més espirituals com el cinquantenari del Dogma de la Immaculada Concepció. En canvi, el barber Enric Obiol, president del partit republicà i director del setmanari La República, va convocar una manifestació. “En la asamblea celebrada por los elementos liberales de esta localidad el día 4 del actual, se acordó celebrar una manifestación contra el proyecto del ley para la reforma del Concordato con la Santa Sede, o sea el nuevo convenio del Estado con el Vaticano”.

La gravetat de la situació obligà el governador, Luís Pidal, a instal·lar-se a Vinaròs per tractar conflicte en persona. El moment no podia ser més favorable per justificar les més dures mesures i, decidit a tallar de soca-rel el problema, va destituir els regidors republicans i imposà l’alcaldia de Joan Morales atorgant-li amplíssimes atribucions per neutralitzar el conflicte local. L’alcalde elaborà una llista de regidors interins, entre els seus partidaris, majoritàriament comerciants o industrials ben relacionats amb la Cambra.

Ser regidor en aquells moments no era gens còmode, però encara ho era menys substituir els representants dels vaguistes a les portes de la convocatòria electoral. El qualificatiu “ajuntament esquirol” anava de boca en boca per tot el poble i en aquelles condicions era normal que dels dotze regidors nomenats pel governador només cinc acceptessen el càrrec.

L’estil presidencialista de Joan Morales feia inútil la presència de regidors a unes sessions d’assistència mínima que s’havien de celebrar en segona convocatòria per manca de quòrum. L’actitud de l’alcalde estava en consonància amb les autoritats superiors i els efectes de l’enduriment no es van fer esperar. A les poques hores de saber-se que un vell mariner havia estat detingut i apallissat a les dependències municipals, la multitud omplí a vessar la plaça de Sant Agustí, on vivia l’alcalde, per exigir la destitució dels culpables. Per tal de refredar els ànims, el caporal dels municipals i un guàrdia foren cessats immediatament, però la tensió va trencar la corda i la indignació reescalfava el malestar dels grups que es feien i desfeien pels carrers.

El capità de la Guàrdia Civil demanà al governador “sírvase a destinar alguna fuerza para que, auxiliadas de los agentes de su autoridad, recorran por las noches las calles de esta Ciudad y practiquen el registro de armas que se prevé en las mencionadas órdenes del Gobierno Civil”. Aquella mateixa vesprada hi va haver una massiva manifestació “promoviendo escándalo público y con tendencia o peligro del orden público”, mentre al port, un grup de mariners destruïa la planxa de fusta d’accés als vaixells, que utilitzaven els afiliats a l’associació de la Cambra, “La Defensora del Obrero”.

La processó del cinquantenari fou presidida per l’alcalde i el capità de la Guàrdia Civil, però només arribar al raval Socors, un grup de xiquets els escridassà sense més i en aplegar a l’alçada del Centre Republicà, “varios socios del mismo, formando compacto grupo, empezaron a gritar, maltratando de palabra primero, a los enanos que abrían la procesión, apedreando después varios estandartes”. L’alcalde s’encarà als esvalotadors amb la intenció d’acovardir-los i de l’interior del local començà a sortir gent que s’enfrontà als guàrdies i els envoltà amb la intenció d’introduir-los al local. La Guàrdia Civil estava preparada per qualsevol contingència i en només dos batusses els dissolgueren per facilitar la represa de la processó.

El capità de la Guàrdia civil procedí a la detenció de Josep Antolí, Baptista Franco, Baptista Domènech i el barber Francesc Lluch, per agressions al portador d’un dels nans que encapçalaven la processó i presentaren denúncia contra Manuel Codorniu per posar “en el balcón de su casa un cuadro con una alegoría de la República”. El governador decidí acordar la desescalada desestimant la demanda contra Joan A. Peris Macip per injúries a l’autoritat, aixecar la suspensió del Consell Federatiu i de les societats “La Protectora del Obrero” i de “Peones y Jornaleros”. De manera que l’Església pogué continuar la celebració del cinquantenari amb una concorreguda romeria a l’ermita del Puig.

No obstant això, en aproximar-se Nadal, els catòlics estaven neguitosos i el dia 24 enviaren un comunicat al capità de la Guàrdia Civil. “En atención a que en la noche de hoy celebra la Iglesia función de maitines y misa como de costumbre en años anteriores, y en prevención de que pudiera ocurrir algún desorden público; he de merecer de Vd. se sirva disponer que alguna fuerza de la que tiene a sus órdenes, recorra las calles de esta población y vigilen muy especialmente por delante de la Iglesia parroquial”.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies