Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (12). S’intensifica el conflicte

RAMON PUIG

L’anterior article acabà amb un telegrama de solidaritat, signat per controvertit Alejandro Lerroux i quan Madrid s’interessava per una població desconeguda com Vinaròs volia dir que alguna cosa seriosa passava. És ben sabut que, en conjuntures de confrontació, l’estructura social es polaritza sempre cap als extrems i els republicans vinarossencs es manifestaven més propers a l’anarquisme o socialisme radical que a la moderació interclassista de la classe mitjana que lideraven. A més de demanar el cap del governador denunciaven la Cambra de provocar una situació que propiciés destruir la resistència dels vaguistes. Defensaven el seny i la voluntat negociadora dels treballadors, però si la Cambra continuava amb els mètodes il·legals, tindrien la resposta adequada: “Temblad camareros, el día que los obreros vean hollados sus derechos y ahogados por la  fuerza, la justicia de la causa que defienden, no va a quedar aquí piedra sobre piedra. Tened cuidado y mirad lo que hacéis porque os puede costar caro”.

La transcendència del conflicte estava en el punt de mira de la majoria d’estibadors estatals perquè la batalla no era contra la continuïtat del capitalisme ni l’Estat burgés, sinó si el control de les relacions laborals estaria a mans del treballadors o dels patrons. No es tractava d’una lluita localista, ja que coincidí amb els grans conflictes portuaris de Marsella i Cette, on la virulència de la lluita no tenia la intensitat de Vinaròs.

Des del port francès, el navilier republicà, Pere Pi i Sunyer, així s’expressava: “Lo que pretende el gobierno y lo ha demostrado ordenando la inspección del Ayuntamiento de Vinaroz y la clausura de las sociedades obreras, es sostener el caciquismo en la provincia de Castellón, la preponderancia del cossi que es una deshonra; ganar las elecciones y para esto descuajan, Maura y los suyos, las leyes, el derecho y el sentido común. Nos parece imposible que puedan quedar impunes tales atentados y se vea Maura obligado a dimitir á ese gobernador que ejerce de cacique máximo”.

La reacció del governador fou d’intensificar la reacció. Cessà l’alcalde Sebastià Daufí per nomenar el conservador Joan Morales, en consonància amb els criteris de les autoritats superiors, per tal de recuperar l’ordre públic a la ciutat. El portaveu del grup republicà, Antoni Sorolla, féu constar en acta la protesta per la imposició de l’alcalde i interpel·là el nou president pel ban publicat aquella vesprada que prohibia “reuniones en la vía pública, edificios particulares […], nombrando agentes de orden público a algunos individuos que su conducta y antecedentes dejan mucho que desear”. Era la primera referència, en les actes municipals, a la difícil situació que vivia Vinaròs, en canvi, si hi hagué constància en les del Parlament de Madrid. En la sessió de Corts del dia 7 d’octubre, els diputats Ferran Gasset i Jaume Anglès interpel·laren el govern de Maura sobre el procediment il·legal del governador de Castelló en la dissolució de les Societats Obreres de Vinaròs, actuació justificada pel ministre de Governació en respondre que “los obreros huelguistas ejercieron coacciones con los esquiroles y agredieron a los patronos”.

El diputat català insistí que la dissolució de les societats obreres vinarossenques pretenia anul·lar la influència del bloc republicanosocialista sobre el moviment obrer local i posar els treballadors sota la dependència de l’explotadora Cambra de Comerç. Va fer un recordatori cronològic dels fets, des que els treballadors s’organitzaren per defensar-se dels abusos i la intolerància dels grans comerciants i enumerà el seguit de conflictes que tenien paralitzada la ciutat des de feia tres anys. Afegí que va ser la intransigència de la Cambra el que afavorí l’accés dels republicans a l’ajuntament, i justament aquell fet va provocar la reacció dels cacics locals contra els regidors republicans i la Federació de Societats Obreres.

La patronal —continua el diputat— va pressionar les institucions provincials fins aconseguir que el governador suspengués cinc regidors republicans i els substituís per interins proposats pels cacics. Tot i això —assegurà—, les eleccions municipals van posar les coses al seu lloc i la població recuperà els regidors cessats. Aleshores, La Cambra va fundar el setmanari, El Eco, amb el qual fustigava els representants del moviment societari vinarossenc per dividir-lo i aïllar la directiva.