Deconstrucció social: El primer gran conflicte obrer a Vinaròs (11) Els efectes de la solidaritat

RAMON PUIG

Una vegada estès el conflicte, els efectes transcendiren a les navilieres que es negaren a acceptar mercaderies destinades a Vinaròs per temor a les represàlies dels estibadors. La Cambra es resistí a doblegar-se i acordà descarregar-les en altres ports i fer-les arribar per ferrocarril. No va servir de gaire, ja que les associacions obreres de Castelló, València i Alacant decidiren boicotejar tots els vaixells que atracaven amb càrrega per a Vinaròs.

La tensió establerta produí una fractura a la Cambra quan els comerciants modestos van acceptar les condicions de la Federació Obrera. La Junta discutí la situació i acordà que si continuava l’enfrontament els vaguistes se’n sortirien amb la seua i els posarien el peu al coll. Però en comptes d’afluixar, amenaçaren d’expulsió als comerciants que treballessen amb personal de la Societat de Mariners. Alhora, iniciaren una ofensiva per convèncer les cambres de comerç d’Alacant, València i Cartagena de constituir societats grogues com la “Defensora del Obrero” de Vinaròs. “Sólo nosotros hemos formado nuestra contra sociedad de resistencia, pero de nada nos ha de servir mientras seamos los únicos y nos hallemos aislados, pues los mismos navieros y consignatarios se negaran a que sean descargadas por nuestra sociedad, porque saben que en llegando a otro puerto no habría quien quisiera descargarlos”.

També advertia que si els vaixells no descarregaven a Vinaròs, ho farien en altres ports amb el sobrecost del transport addicional. A més a més, advertien que un vaixell carregat de fusta va necessitar cinc dies per descarregar, perquè la societat imposava el torn de treball i incorporaven “infelices marineros que por su edad y consiguientes achaques, no pueden dar un paso y mejor estarían en un asilo”. Insistien en la necessitat d’unir tots els comerciants de les ciutats portuàries i constituir associacions alternatives a les dels mariners, en nom de la llibertat de contractació i per posar fi a boicots generals com el que patien a Vinaròs.

Pocs dies després, la situació es convertí en un polvorí en ser processats els republicans Cristòfol Felip i Batiste Franco. Una multitud recorregué el centre de la ciutat exigint la llibertat dels detinguts, la Guàrdia Civil, desbordada, va demanar reforços mentre la Cambra insistia al governador que la gravetat de la situació exigia mobilitzar l’exèrcit. La concentració de força repressiva a Vinaròs deixà desemparada la resta de la comarca i l’ajuntament de Xert fou el primer a lamentar-se: “Nada menos que cinco meses hace que está en Vinaroz la Guardia Civil y mientras tanto los pueblos pagan el alquiler de las casas-cuarteles sin que se les asista en los conflictos de orden público que sobrevienen”.

El conflicte prengué una dimensió extra-provincial amb visites de representants de societats obreres de València i Alacant. Es recaptaren fons a les “Set Portes” de la Barceloneta i la Fraternitat Republicana de Sans celebrà una vetllada teatral amb dos instants emotius: un monòleg interpretat per l’adolescent Paquita Peris Miguel i el discurs final del diputat Jaume Anglès Pruñonosa què va detallar l’èpica batalla dels treballadors de Vinaròs, “una ciutat militaritzada i brutalment perseguida per la burgesia caciquista liderada pel governador de Castelló, Luís Pidal”. A la sortida de l’acte es col·locaren meses petitòries amb una recaptació de 116 pessetes que foren enviades a Vinaròs. El ressò del conflicte s’estenia com una taca d’oli, com confirma l’arribada d’un segon telegrama de Lerroux.

 Sr. Cristóbal Felip. Vinaroz.

Amigo Felip: no digas “lucharemos hasta morir”, sino “lucharemos hasta vivir”. Porque morir por el derecho y la justicia es nacer á la inmortalidad. Morir, es resignarse cobardemente á la injusticia de la tiranía. Solo esto es morir. Vivir es luchar.

Alejandro Lerroux