Deconstrucció social: El petit Aragonés treu pit

RAMON PUIG 

La realitat política té tantes interpretacions com derivades ideològiques hi ha a la societat. És com el futbol on val més guanyar jugant malament que perdre fent meravelles perquè no hi ha fanàtics del futbol sinó dels equips. Doncs això és el que passa amb la política: fasse el que fasse el teu partit.., amen. No se és fidel a idearis polítics sinó el toc de campana del partit.

Cal insistir que tots els partits amb representació institucional són corruptes de mena perquè empren diners públics (els dels càrrecs) amb finalitats privades (les pròpies i del partit). Programes polítics, principis ideològics i objectius polítics i socials només són peixet bromejat per a votants propicis a enganxar-se com les llisses a la potera sense esquer.

Primera interpretació. Si el que es pretén Aragonès és acabar amb la persecució política, la reforma proposada a la llei de sedició camina en sentit contrari. La nova fórmula pretén torejar els tribunals europeus maquillant el concepte sedició perquè accepten noves euroordres que posaran els exiliats sota les potes dels cavalls que pasturen pels tribunals. Uns jutges que, malgrat les falses gesticulacions públiques, amb la reforma es freguen les mans en privat ja que una hipotètica recuperació del moviment independentista seria escapçada al primer contenidor incendiat o l’ocupació d’un espai institucional.

A més de pretendre que Europa envie en safata el cap del president Puigdemont, l’acord Sánchez-Aragonès obre la via de la persecució contra el dret a la protesta, criminalitza la dissidència política i fortifica l’autoritarisme estatal. Obstruir espais públics pot ser interpretat com un intent potencial de posar en perill coses o persones, castigar amb presó de sis mesos a sis anys.

Segona interpretació. Si es pretén tot això, no hi ha dubte que la reforma ha estat un èxit total del duo Sánchez-Aragonès: hivernar sine die el procés independentista, reafirmar la “España Una, Grande y Libre” de catalanistes, posar en safata al tripartit ERC-PSC-Comuns, mantenir de “florero” a la CUP i deixar Junts amb la cua entre cames, perduts en la boira de la indecisió ideològica. Aragonès s’ha agenollat davant el Reino de España amb una acord que ho canvia tot per a que tot quede igual.

Mentre, la Moncloa i la Generalitat gesticulen al voltant de la taula de diàleg sense voler sentir els udols dels llops peperos que d’aquí uns mesos faran una pira de foc d’encenalls amb taules de diàleg, reformes legislatives, indults, protecció del català i totes les mandangues del vocabulari independentista.

Arribats els llops al govern, Esquerra, Junts i les Cup, faran pinya de nou i les fitxes de la política catalana tornaran a la casella d’inici per recomençar la partida des de cero. I nosaltres al darrere com gossos mesells.