Deconstrucció social: El «miracle» d’Israel

RAMON PUIG

Des d’occident no paren d’insistir que Israel es una democràcia i el seu exèrcit, de defensa nacional, però no poden amagar que aquest exèrcit no es va crear en temps de pau, sinó en el mateix moment que l’ONU concedí la divisió de Palestina entre jueus i musulmans. Les bases de l’exercit foren les milícies armades que encara són ben presents en l’actualitat. L’objectiu militar era foragitar els àrabs de la seua zona en la primera fase de construcció de l’Estat israelià, cosa que es materialitzà amb l’expulsió de més de 60.000 palestins, sota la “protecció” de l’ONU. Una vegada consolidat l’aparell estatal s’inicià la segona fase d’expansió i ocupació de la resta de Palestina.

Al 1948 ja era un exèrcit format sobre el terror i la barbàrie, un exèrcit que no era de tots els jueus, sinó de les elits sionistes creadores del Gran Israel que s’havia d’annexionar Gaza i Cisjordània abans de mamprendre l’ocupació del Líban. Un exèrcit armat pels EE.UU amb una envergadura tal que cap exèrcit àrab de l’Orient Mitjà en podria resistir la més mínima ofensiva.

També porten dècades propagant que Israel ha fet florir el desert. Una mentida més de la propaganda sionista per atreure colons jueus engrescats per la propaganda del model “socialista” dels Kibbutz amb l’objectiu de substituir els treballadors musulmans per jueus. Els 60 % d’Israel és desert i, malgrat la tecnologia, el desert pot ser controlable però no transformable en un verger. La realitat continua sent incontestable: Israel només pot comptar amb una 20 % de terra cultivable. Tot i això, ha construït una indústria agrícola, amb la tecnologia més puntera del món, que cobreix el 90 % de les seues necessitats alimentàries. Aleshores, com s’ho fan?

Ben fàcil. Abans de l’ocupació sionista, Palestina era un país agrícola amb un subsòl ric en aigua i una terra extremadament fèrtil. Des del 1948, Israel s’ha apropiat de gairebé 20.000 milions de m2 i, des dels assentaments jueus de 1967 a Cisjordània i Jerusalem, n’ha ocupat 900 milions més en zones fèrtils palestines. Un dels productes més coneguts pels mercats europeus eren les taronges de Jaffa, avui a mans d’empreses israelianes.

L’altre “miracle” jueu ha estat l’expropiació de tots els recursos hídrics palestins sobre els quals es basen els miracles de la seua agricultura. Un 60 % els dediquen al regadiu amb una despesa subvencionada per maquillar uns costos de producció que serien inviables a qualsevol part del món. A més a més, controla totes les fonts importants d’aigua dolça entre el riu Jordan i el Mediterrani amb un us tan irracional que han desestructurat el flux de les aigües freàtiques cosa que ha provocat sequeres en determinades zones.

Com que no en té prou amb l’aigua del subsòl palestí, en canalitza la del llac de Galilea i del Jordan cap al desert i perjudica l’agricultura, aigües avall. Asseca milions de m2 de zones humides, drena el llac Hula i arrenca desenes de milers de garrofers, oliveres, figueres i ametlers per construir assentaments jueus. Cal dir, però, que també ha reforestat amb milions de pins i eucaliptus per camuflar les ruïnes dels centenars de poblets palestins enderrocats.

Els sionistes israelians mai no s’han ocupat de la millora i preservació de la seua terra, sinó d’exterminar els palestins, controlar-ne tots els recursos agrícoles i minerals per tal de imposar el model de vida europeu i capitalista que està enfonsant les classes subalternes del món i fa el planeta inhabitable.

Sionistes milionaris com Bill Gates, Warren Bufett, Donald Trump o el mexicà Carlos Slim són dels inversors més poderosos en nombroses indústries israelianes i puntals de la seua “miraculosa” economia. Sempre s’ha dit que una cosa és la política i l’altra l’economia particular, però a hores d’ara tothom sap que economia i política van tan juntes que sense la política, a aquests senyors no els coneixeria ningú.

L’únic que ha aconseguit el “miracle israelià”, a banda d’exterminar un poble sense despentinar-se, és intensificar les sequeres, la desertificació i els incendis forestals.