Deconstrucció social: El genocidi està en la gènesi de Jahvé

RAMON PUIG

Ni Grècia ni Roma foren els imperis més brutals de la història antiga, malgrat les atrocitats comeses. Els superaren en escreix els hebreus, un poble que segons la mitologia prové de Jacob (Israel) i els seus dotze fills que configuraren les 12 tribus originàries dedicades a la ramaderia i per tant, semi-nòmades. 800 anys abans de la nostra era es distribuïren per Canaan i Egipte amb la intenció d’ocupar el territori dels filisteus (pobles de mar) que els romans anomenaren palestins. Canaan, l’antiga Judea, fou assetjada per assiris, babilonis, perses, grecs i romans, però quan arribaren els hebreus ja feia segles que hi eren els amorreus, originaris de Mesopotàmia.

Els fills d’Israel tenien Jahvé com a deu, però no l’invocaven com una divinitat, sinó com a dirigent, controlador i castigador dels esgarriats. Els hebreus no eren de naturalesa maligna perquè les seues accions es feien en nom de Jahvé. El genocidi de Jericó està perfectament detallat en l’Antic Testament: “Van passar a ganivet tot el que hi havia a la ciutat, homes i dones, joves i vells, fins i tot bous, ovelles i rucs”. Els amalequites vivien entre filisteus i amorreus quan el profeta Samuel ordena al rei Saül, per “mandat” de Jahvé: “Ves i arrasa Amaleq i destrueix tot que trobes; no has de tenir pietat, ataca homes, dones, xiquets i també els de pit, les vaques, ovelles, camells i rucs”.

No son opinions enemigues del hebreus sinó extretes dels seus relats de fa milers d’anys i de l’antic testament que diu: “L’herba s’asseca i la flor es panseix quan els passa per sobre l’alè de Jahvé”. Els genocidis d’Ai, Jericó i Hazor que exterminaren els amorreus i amalequites fou tan brutal que no podien ni tocar les seues pertinences, fins al punt de matar els hebreus que s’enduien botí. Tot havia de cremar-se: “El que s’apropie del que s’ha manat cremar, serà llançat al foc amb tot el que ha tocat”, “digué” Jahvé a Josué. Fins i tot, la literatura hebrea afirma que Jahvé va llançar roques contra els amorreus i aturà el sol i la lluna fins que no va quedar ningú en vida. L’extermini dels madianites, que habitaven entre Aràbia i Egipte va provocar la ira de Moisès per no haver mort les dones tal com Jahvé havia “ordenat”.

Els grecs i romans també tenien l’espasa afilada, però en la seua literatura no existeix cap prova que els seus deus ordenessin genocidis. Dels hebreus, només hi ha documentada una ocasió de “benvolença” amb els gabaonites, una de les set tribus de Canaan, els quals, espantats per la ferocitat de Josué, empraren l’estratagema de cobrir- se de pols i esparracar-se la roba per fingir que venien de lluny amb la intenció d’integrar-se al poble hebreu. Salvaren la vida a canvi de convertir-se en servidors- esclaus dels israelites. Això va passar fa milers d’anys quan Jahvé representava “el deu guerrer” que liderava les hosts divines dels seus exèrcits contra tothom que ocupava Canaan, però les diferents tribus hebraiques tenien deus propis. La fracció seguidora de Moisès, 600 anys abans d’aquesta Era, proclamà Jahvé creador de l’univers i deu únic.

Una vegada conquerida Canaan, aleshores Judea, el concepte d’un sol deu l’assumí el judaisme i, ves per on, també el cristianisme i l’islam. Des d’aquest punt de vista les religions mediterrànies son cosines germanes, però en convertir-se en poder polític han omplert la història de sang i encara perdura. No podem passar per alt la persecució soferta pels jueus arreu d’occident: l’imperi Romà, les Croades, les expulsions a la Península, Anglaterra, França i Alemanya, les massacres dels jueus ucraïnesos, russos i la més terrible de l’holocaust. Tot i això, fora d’Israel hi ha, aproximadament, entre vuit i nou milions de jueus. Els palestins, nom que prové dels filisteus, no son víctimes dels hereus de Jahvé, sinó dels grups de poder que controlen l’Estat d’Israel i apel·len a l’antic deu guerrer per exterminar aquest poble perseguit des del final de la segona guerra mundial.

No tots els hebreus de l’actual estat d’Israel eren de la mateixa convicció, la gran majoria arribaren parlant llengües diverses i els qui estan repartits pel món s’han diluït a través de matrimonis mixtos. Netanyahu no és la reencarnació de Jahvé perquè l’extermini dels palestins no és un genocidi jueu sinó sionista, es a dir polític. Només una part testimonial dels jueus del món són sionistes (ultranacionalistes), ja que per ser-ho no és necessari ser hebreu. Bill Gates, Warren Bufett i Donald Trump són una minúscula mostra dels fanàtics sionistes que no son jueus.