Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: El 1885 la política ja era per sobre de la salut Deconstrucció social: El 1885 la política ja era per sobre de la salut
RAMON PUIG No cal ser metge per saber que les malalties infeccioses s’acomoden fàcilment en cossos desnodrits i febles, però això no immunitza a... Deconstrucció social: El 1885 la política ja era per sobre de la salut

RAMON PUIG

No cal ser metge per saber que les malalties infeccioses s’acomoden fàcilment en cossos desnodrits i febles, però això no immunitza a la resta. La primera víctima epidèmica de 1885 no va ser un paria qualsevol sinó el maçó Miquel Vila, ma dreta de l’alcalde de Vinaròs Angel Dozal. La segona encara fou més selectiva ja que s’endugué el representat de deu al poble, el vicari de l’arxiprestal, mossèn Sebastià Brau. Primer un maçó i desprès un capellà. Pareixia obra de déu i el dimoni alhora i posà la corporació en alerta que demanà suport a Jaume Ferran, prestigiós metge que oferia una vacuna anticolèrica però tenia les institucions i cos sanitari en contra.

Jaume Ferran i Clua havia nascut a Corbera d’Ebre feia 34 anys i les seues investigacions el dugueren a Marsella patrocinat per l’ajuntament de Barcelona. La ciutat portuària francesa era el focus més actiu del còlera i Ferran emplenà cinc flascons amb mostres del bacil dels quals aconseguí passar-ne un amagat en un calcetí, mentre el control sanitari fronterer li requisava el maletí. En arribar a Tortosa es confinà al laboratori particular fins que aconseguí un antídot en forma de vacuna.

 A Alzira se’n van administrar milers de dosis i només hi hagué 54 víctimes mortals, però la pressió d’un sector de facultatius aconseguí del ministre de Governació, Romero Robledo, la prohibició de la vacuna. Aleshores, igual que ara, la política estava per sobre de la salut i malgrat l’efectivitat comprovada, el governador de Castelló ordenà a les alcaldies prohibir la vacuna als respectius municipis. Pressionat, Dozal actuà com alcalde agraint-li la visita al doctor Ferran però que oficialment no li podia permetre vacunar ningú, no obstant, a títol particular i manera discreta tampoc podia impedir que establis un dispensari on pogués vacunar als voluntaris que volguessin vacunar-se.

A Vinaròs, l’oposició més ferotge al Dr. Ferran retronava a la trona de l’arxiprestal acusant-lo de tota mena de maleficis i heretgies i ser un aliat del diable que renegava contra l’oració, la confessió, la penitència i les rogatives. Els cacics prengueren nota i adoctrinaren els treballadors que depenien dels seus favors i el dispensari del doctor hagué de tancar portes per manca d’assistència. El pes del catolicisme a les institucions lapidava qualsevol que s’interposés a les plagues què Déu enviava per castigar els pecadors.

Tres anys enrere, un metge d’Albocàsser, Joaquim Chillida  —poc abans de traslladar-se a Vinaròs— publicava un article a la Revista Médico-Farmacéutica de Castelló en què detallava les dificultats dels delegats sanitaris per exercir la funció. Les autoritats municipals —assegurava— els consideraven intrusos interessats a xuclar recursos de la malmesa hisenda local amb fantasiosos arguments sobre medicina preventiva i mesures profilàctiques per eradicar la insalubritat crònica d’una població delmada per les malalties. El sector més “progressista” del republicanisme tenia un punt de vista ambigu: no donava la cara per la ciència, però aprofitava l’avinentesa i criticava la “ignorància” del món rural lliurat a pitonisses, endevinadores i curanderes.

Sens dubte era una batalla interessada de la medicina moderna contra la tradicional, basada en l’experiència i coneixement pràctic de les propietats curatives de les plantes, detecció ràpida dels símptomes i un potencial energètic amb efectes terapèutics que aplicaven amb imposició de mans, massatges o estiraments. L’Església només oferia resos i predicava contra aquella mena de xamans, però els feligresos s’hi sotmetien amb la mateixa fe amb què s’encomanaven a les icones sagrades Els remeiers resolien afeccions domèstiques però, de tant en tant, sanaven casos que se’ls escapaven de les mans a doctors i apotecaris. Ara bé, creients o no, la superstició era la malaltia més contagiosa, creixia on no arribava el coneixement i, en temps de còlera, es convertia en enemiga de qualsevol experimentació mèdica.

Davant d’una malaltia desconeguda tothom buscava l’explicació que els “savis” no donaven i corrien pels carrers les més inversemblants fantasies. Tot començà un matí quan el jove forner, Joaquim Farga Redó, va anar a la taverna de “Cagamisses”, a la plaça de Sant Agustí, on esmorzava cada dia. A la taula més propera al xicotet mostrador, l’amo i sa filla tenien una síndria oberta pel mig, roja a rebentar i regalimant la dolça saó a la safa; quan el forner se n’anava a la faena, el convidaren a compartir aquell fruit refrescant. Però al jove no li vingué de gust, agraí l’oferiment i se’n va anar en direcció al forn del carrer de Sant Joan.

La síndria no la recordà ningú fins que a migdia, pare i filla començaren a patir els primers símptomes del còlera i van morir als pocs dies. Les referències de Farga van fer que tothom relaciones l’última menjada amb la malaltia i la notícia s’estengué com la pólvora fins al punt que als melonars només hi es veien estols de corbs i gavines que durant setmanes van menjar a cor què vols.

En les indisposicions corrents sempre hi havia un familiar o veí que coneixia les herbes indicades per combatre-les i cas de fractures, esquinços o torçades, herpes, abscessos, constipats, etc., hi havia mans dotades de curanderos, experts massatgistes i preparadors d’emplastres, untures i xarops, però en afeccions greus com tumoracions, còlera, tifus, diftèries, etc. que els metges no podien resoldre, sempre quedava la fe i l’oració.

Ara la fe ja no captiva ningú, però l’experiència popular sanitària ha desaparegut i tothom som carn de canó de les farmacològiques.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies