Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Economía en còlera Deconstrucció social: Economía en còlera
RAMON PUIG Havíem deixat el còlera agonitzant per la calor estiuenca i el clero posant-se medalles amb un sense fi d’actes religiosos com a... Deconstrucció social: Economía en còlera

RAMON PUIG

Havíem deixat el còlera agonitzant per la calor estiuenca i el clero posant-se medalles amb un sense fi d’actes religiosos com a mesura de contrarestar l’acció de les autoritats municipals però, quan les aigües es calmaren, cada institució es reclogué en les tasques pròpies. La caixa municipal estava eixuta, els regidors havien dedicat les energies a l’epidèmia tot deixant enrere assumptes que demanaven solucions immediates. Qualsevol activitat municipal requeria ingressos i la necessitat de recaptar diners no permetia la tolerància contributiva tradicional però les forces vives es van posar en guàrdia.

En definitiva, la recaptació prevista en els pressupostos del 1885 fou la mateixa, si fa o no fa, que els anys anteriors amb un dèficit de 38.148,65 pessetes que s’hagué de carregar sobre la contribució rural i industrial. Uns pressupostos que malgrat la desolació causada pel còlera no, van destinar ni un cèntim al possibles rebrots de l’any següent.

Aleshores com ara, la distribució de la càrrega tributària no era igual per als de baix que als de dalt. Els majors propietaris decidien la quota a pagar per les classes populars i reservar-se per a ells una part testimonial. Si en l’actualitat molts treballadors paguen més impostos que els seus empresaris, en aquells anys hi havia industrials, propietaris i terratinents que pagaven una quota inferior a la d’un agutzil, carter o barber, fent bona la dita de qui més té menys paga.

Per als ajuntaments de finals del XIX, Madrid era una institució molt allunyada de la perifèria que només se’n recordava dels pobles alhora de recaptar la tassa corresponent als pressupostos estatals quan “los municipios carecen en absoluto de recursos y de hacienda. El Estado lo ocupa todo, lo arrebata todo, los productos de la industria, del comercio, de la agricultura, los del trabajo manual”. Les burgesies locals eren causa directa de l’extorsió tributària a les famílies treballadores, coneixia els mecanismes del frau i, sota l’ombra protectora del poder, cometia abusos de tota mena. Els agents recaptadors no tenien cap possibilitat d’esbrinar els comptes de comerciants o industrials importants i quan sorgia un problema, com el del molí Carsi que “realiza operaciones por cuenta propia como es público y notorio”, l’arrendatari de consums es limitava a posar-ho en coneixement de l’alcalde per si creia convenient citar la Junta Administrativa i obligar “Carsi a cumplir con las obligaciones contributivas”.

Tenint en compte l’ocultació fiscal existent, la morositat contributiva i la tolerància municipal, els serveis del “pesador” eren cabdals per a la caixa municipal ja que aportava un percentatge diari de totes les transaccions fetes al terme i el càrrec era molt sol·licitat. Al maig, el secretari municipal exposà les condicions d’arrendament dels consums (IVA): avançar la liquidació del primer trimestre i l’últim dia de cada mes presentar la liquidació. El pregoner Pasqual Sacanelles feu pública la subhasta el dia 4 de maig amb 85.074 pessetes de sortida.

A l’hora fixada, al saló de plens tothom era pendent dels gestos del pregoner, del moviment de les sagetes de rellotge del campanar i amb l’oïda pendent a la primera campanada de les dotze de migdia. Era com la cursa dels cent metres amb els licitadors a la línia de sortida esperant el senyal. El pregoner obria la plica uns minuts abans i els participants anaven cantant les ofertes a la puja fins que a la primera campanada es tancava la subhasta i s’atorgava a l’últim licitant. Gairebé alhora, en el precís moment de la primera campanada de les dotze, dos participants van alçar la ma alhora. Tot s’havia produït en qüestió de segons i calgué discutir si la campanada havia sonat abans o després de les contraofertes. Vistes les complicacions, la corporació decidí englobar la recaptació de consums i el càrrec de “pesador” amb la intenció de fer més atractiva la subhasta. Convocada de nou la plica es presentà un sol licitador i assumpte arreglat.

Aleshores, el consistori se centrà en el sector pesquer, a punt d’obrir-se la veda de l’arrossegament. Les intencions de l’ajuntament no es van fer públiques fins el mateix dia de l’oberta quan les primeres barques atracaren a la llotja. Mentre les dos primeres tripulacions estenien els coves a la llotja, els respectius patrons parlamentaren amb el pesador i en assabentar-se que els expropiarien una part de la venda per drets fiscals, reembarcaren el peix i es negaren a vendre, tot passant l’avís a la resta de barques que anaven atracant. Tot i que els pescadors es mantingueren en actitud passiva, l’alcalde ho interpretà com el preludi d’un motí contra els arbitris i s’adreçà al comandant de la guàrdia civil en demanda de col·laboració, “teniendo noticias mi autoridad de que tal vez, se trate del alterar el orden público, espero de V. se servirá disponer que toda la fuerza de su digno mando que tenga disponible, se persone a dicho muelle des de las tres de la tarde a la ocho de la noche, o sea durante la llegada y descarga de las parejas del bou”.

Aquell estiu de 1885 fou un infern: còlera, recaptació d’impostos, dèficit de recursos, manca de col·laboració de les forces vives i cap suport de les autoritats superiors. A primers d’agost, adduint reducció de despeses, la corporació notificà al capità de la guàrdia civil que “teniendo en consideración el estado precario del Municipio, la merma que sufren los ingresos municipales y el déficit creciente de la deuda municipal”, havia acordat cancel·lar el compromís de pagar el lloguer de la casa quarter. I just quan el clero i la corporació havien fet una treva, les hostilitats vingueren de la Diputació. El governador forçà la convocatòria d’un ple extraordinari presidit pel comissionat d’hisenda, Miquel Adell Vinaja, que desglossà la llista de deutes municipals i donà un terminí de tres mesos per satisfer-los. L’alcalde Dozal no pogué suportar la tensió, al·legà decaïment sobtat i deixà a mans del segon tinent, Aleix Querol Lázaro, la patata calenta de l’economia.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies