Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG — El 17 d’agost de 1930, l’oposició a la dictadura de Berenguer es reuní clandestinament per acordar el Pacte de San Sebastián:...

RAMON PUIG

— El 17 d’agost de 1930, l’oposició a la dictadura de Berenguer es reuní clandestinament per acordar el Pacte de San Sebastián: constitució d’un Comitè encarregat d’organitzar vaga general i un Govern Provisional de la República com a contrapoder de la Monarquia.

El 8 de setembre de 2017, el Parlament de la Generalitat aprovà la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l’11, un milió de catalans es manifestaren a favor de la independència. S’anuncià el referèndum de l’1 d’octubre, l’Estat el desautoritzà i ocupà militarment Catalunya per impedir-lo. En una gesta sense precedents, la població civil autoorganitzada amb creativitat i coratge aconseguí desbaratar l’ofensiva de tot un Estat i convertí l’1-O en històric. El 10 d’octubre, arran dels resultats del referèndum el president Puigdemont proclamà la República i tot seguit la suspengué temporalment per “facilitar” negociacions amb el Reino de Espanya.

— Al setembre de 1930 el PSOE va frenar l’anunci de la vaga inicial promesa fins que un accident laboral a Madrid, el 12 d’octubre, desbocà el moviment obrer i durant quatre dies paralitzà la capital de l’Estat i de dotze províncies. A partir d’aleshores hi hagué les condicions objectives per donar el cop definitiu al règim monàrquic, però el Govern Provisional, ajornà una i altra vegada la data de la revolta general.

— El 27 d’octubre de 2017 el Parlament de Catalunya aprovà la declaració d’independència en forma de República i instà a desenvolupar la llei de transició jurídica. La resposta del govern fou l’aplicació del 155 que va comportar la dissolució del Parlament català i noves eleccions per al 21 de desembre. Ni pública ni clandestinament Junts per Sí va disposar cap mesura d’organització ciutadana per salvaguardar la declaració contra l’ofensiva de l’Estat.

— A desembre de 1930, desprès de diversos ajornaments, el Comitè fixà la data del 15 per a l’aixecament general. El focus de la rebel·lió més decidit era a Jaca, liderat pels capitans d’artilleria Fermín Galán i Àngel García i quan els advertiren d’un nou ajornament decidiren avançar la revolta al 12, convençuts de provocar un efecte dominó i obligar el Govern Provisional a fer el pas definitiu. Però no va ser així. La UGT ferroviària no aturà els trens militars que anaven a Jaca, ningú no va moure un dit, l’alçament quedà aïllat, derrotat i els protagonistes, afusellats.

— La proclamació de la República catalana de 2017 no tingué una resposta d’Omnium, ANC i els Comitès per la República, ni l’AMI va emular al Parlament proclamant la República als ajuntaments. El govern de la Generalitat quedà aïllat i a mercè de l’ofensiva estatal. Empresonaren els Jordis i desprès de les mobilitzacions del 12 i 21 d’octubre tot es va aturar a l’espera d’un miracle que no va arribar. El govern català, sorprès amb la contundència del central, començà a trontollar, Rajoy va créixer en aplicar el 155 com si fos un decret colpista, empresonà consellers i forçà l’exili del president i altres diputats.

— Arran del fracàs de Jaca, el 14 de desembre de 1930 es va empresonar una part del Govern Provisional. A partir d’aleshores la societat civil començà a reaccionar, les revoltes d’estudiants engrescaren el moviment obrer i l’oposició féu un pas endavant animada per la reacció de les classes populars contra els empresonaments. La situació es va enverinar i la desestabilització política provoca la dimissió de Berenguer i una greu crisi del govern.

— L’11 de novembre de 2017 gairebé un milió de catalans es manifestaren a Barcelona sota el lema “Llibertat presos polítics, som República” i el 4 de desembre una part dels detinguts sortiren de la presó. A les eleccions del 21 de desembre, malgrat la divisió del bloc sobiranista, l’independentisme tornà a guanyar. El 17 de gener de 2018, Roger Torrent fou elegit president del Parlament i proposà a Puigdemont de candidat, però el dia de la investidura la deixà en suspens per manca de consens entre els independentistes. Ni l’ANC ni Omnium van proposar cap alternativa a la paràlisi dels partits i la confusió feu estralls entre la societat civil.

— El 15 de febrer de 1931 el rei encarregà a Sánchez Guerra la formació d’un nou govern. Conscient de la situació es presentà a la Cárcel Modelo per entrevistar-se amb el Govern Provisional i oferir carteres ministerials a quatre dels empresonats. La resposta van ser quatre rotundes negatives. Fracassat l’intent, Guerra presentà la dimissió i la monarquia va quedar fora de joc. El nou gabinet de l’almirall Aznar es limità a preparar les eleccions municipals, però els moviments socials passaren per sobre de sindicats i partits, les mobilitzacions anaren a més, els presos del Govern Provisional foren alliberats i la societat civil convertí les municipals en plebiscitàries i des dels ajuntaments proclamaren la República.

— Gener de 2018. Els advocats dels presos catalans van fer l’opció de renunciar al procés per obtenir la llibertat quan l’estratègia de Rajoy era mantenir-los com a ostatges per escapçar l’independentisme. La tàctica de renúncia i acatament al règim autonòmic a més d’estèril ha encoratjat el govern decidit a mantenir-los engarjolats sine die alhora que ha obert veda a la cacera massiva d’independentistes fins la claudicació total. La feblesa de les elits sobiranistes ha fet traure pit a l’Estat i ha desactivat el potencial extraordinari que suposava la societat civil.

Amb Esquerra amb bandera blanca si es sacrifica a Puigdemont s’obrirà la porta al retorn humiliant d’una autonomia virtual supeditada a Madrid.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies