Deconstrucció social: Dos processos republicans: 1930-2017

RAMON PUIG

— El 17 d’agost de 1930, l’oposició a la dictadura de Berenguer es reuní clandestinament per acordar el Pacte de San Sebastián: constitució d’un Comitè encarregat d’organitzar vaga general i un Govern Provisional de la República com a contrapoder de la Monarquia.

— El 8 de setembre de 2017, el Parlament de la Generalitat aprovà la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i l’11, un milió de catalans es manifestaren a favor de la independència. S’anuncià el referèndum de l’1 d’octubre, l’Estat el desautoritzà i ocupà militarment Catalunya per impedir-lo. En una gesta sense precedents, la població civil autoorganitzada amb creativitat i coratge aconseguí desbaratar l’ofensiva de tot un Estat i convertí l’1-O en històric. El 10 d’octubre, arran dels resultats del referèndum el president Puigdemont proclamà la República i tot seguit la suspengué temporalment per “facilitar” negociacions amb el Reino de Espanya.

— Al setembre de 1930 el PSOE va frenar l’anunci de la vaga inicial promesa fins que un accident laboral a Madrid, el 12 d’octubre, desbocà el moviment obrer i durant quatre dies paralitzà la capital de l’Estat i de dotze províncies. A partir d’aleshores hi hagué les condicions objectives per donar el cop definitiu al règim monàrquic, però el Govern Provisional, ajornà una i altra vegada la data de la revolta general.

— El 27 d’octubre de 2017 el Parlament de Catalunya aprovà la declaració d’independència en forma de República i instà a desenvolupar la llei de transició jurídica. La resposta del govern fou l’aplicació del 155 que va comportar la dissolució del Parlament català i noves eleccions per al 21 de desembre. Ni pública ni clandestinament Junts per Sí va disposar cap mesura d’organització ciutadana per salvaguardar la declaració contra l’ofensiva de l’Estat.

— A desembre de 1930, desprès de diversos ajornaments, el Comitè fixà la data del 15 per a l’aixecament general. El focus de la rebel·lió més decidit era a Jaca, liderat pels capitans d’artilleria Fermín Galán i Àngel García i quan els advertiren d’un nou ajornament decidiren avançar la revolta al 12, convençuts de provocar un efecte dominó i obligar el Govern Provisional a fer el pas definitiu. Però no va ser així. La UGT ferroviària no aturà els trens militars que anaven a Jaca, ningú no va moure un dit, l’alçament quedà aïllat, derrotat i els protagonistes, afusellats.

— La proclamació de la República catalana de 2017 no tingué una resposta d’Omnium, ANC i els Comitès per la República, ni l’AMI va emular al Parlament proclamant la República als ajuntaments. El govern de la Generalitat quedà aïllat i a mercè de l’ofensiva estatal. Empresonaren els Jordis i desprès de les mobilitzacions del 12 i 21 d’octubre tot es va aturar a l’espera d’un miracle que no va arribar. El govern català, sorprès amb la contundència del central, començà a trontollar, Rajoy va créixer en aplicar el 155 com si fos un decret colpista, empresonà consellers i forçà l’exili del president i altres diputats.

— Arran del fracàs de Jaca, el 14 de desembre de 1930 es va empresonar una part del Govern Provisional. A partir d’aleshores la societat civil començà a reaccionar, les revoltes d’estudiants engrescaren el moviment obrer i l’oposició féu un pas endavant animada per la reacció de les classes populars contra els empresonaments. La situació es va enverinar i la desestabilització política provoca la dimissió de Berenguer i una greu crisi del govern.

— L’11 de novembre de 2017 gairebé un milió de catalans es manifestaren a Barcelona sota el lema “Llibertat presos polítics, som República” i el 4 de desembre una part dels detinguts sortiren de la presó. A les eleccions del 21 de desembre, malgrat la divisió del bloc sobiranista, l’independentisme tornà a guanyar. El 17 de gener de 2018, Roger Torrent fou elegit president del Parlament i proposà a Puigdemont de candidat, però el dia de la investidura la deixà en suspens per manca de consens entre els independentistes. Ni l’ANC ni Omnium van proposar cap alternativa a la paràlisi dels partits i la confusió feu estralls entre la societat civil.

— El 15 de febrer de 1931 el rei encarregà a Sánchez Guerra la formació d’un nou govern. Conscient de la situació es presentà a la Cárcel Modelo per entrevistar-se amb el Govern Provisional i oferir carteres ministerials a quatre dels empresonats. La resposta van ser quatre rotundes negatives. Fracassat l’intent, Guerra presentà la dimissió i la monarquia va quedar fora de joc. El nou gabinet de l’almirall Aznar es limità a preparar les eleccions municipals, però els moviments socials passaren per sobre de sindicats i partits, les mobilitzacions anaren a més, els presos del Govern Provisional foren alliberats i la societat civil convertí les municipals en plebiscitàries i des dels ajuntaments proclamaren la República.

— Gener de 2018. Els advocats dels presos catalans van fer l’opció de renunciar al procés per obtenir la llibertat quan l’estratègia de Rajoy era mantenir-los com a ostatges per escapçar l’independentisme. La tàctica de renúncia i acatament al règim autonòmic a més d’estèril ha encoratjat el govern decidit a mantenir-los engarjolats sine die alhora que ha obert veda a la cacera massiva d’independentistes fins la claudicació total. La feblesa de les elits sobiranistes ha fet traure pit a l’Estat i ha desactivat el potencial extraordinari que suposava la societat civil.

Amb Esquerra amb bandera blanca si es sacrifica a Puigdemont s’obrirà la porta al retorn humiliant d’una autonomia virtual supeditada a Madrid.