Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: D’on ve la mala llet? Deconstrucció social: D’on ve la mala llet?
RAMON PUIG Hi ha dos categories de crítics: els que consideren necessària una reforma del sistema per millorar-lo i els que opinen que cal... Deconstrucció social: D’on ve la mala llet?

RAMON PUIG

Hi ha dos categories de crítics: els que consideren necessària una reforma del sistema per millorar-lo i els que opinen que cal ajudar-lo a caure per crear-ne un de nou. Semblen intencions antagòniques, però no, totes dues coincideixen a mantenir les bases del capitalisme. Els primers somnien un sistema de llibertats socials compatible amb la llibertat del mercat i els segons somnien una revolució que ho canvie per evitar que el sistema de mercat s’enfonse. Els grups de poder, però, no necessiten consultar ningú, saben que els diners són valor principal per tothom i ja fa temps que han conduït l’Estat capitalista cap al capitalisme d’Estat.

La força del capitalisme és com un forat negre, tots els estats deriven cap a l’autoritarisme fins al punt que tothom considera qualsevol plantejament alternatiu una utopia destinada a estampar-se contra el mur estatal. Ningú creu possible modificar el sistema, ni posar en qüestió l’anacrònica economia de mercat. Sabem que l’equilibri econòmic trontolla, el benestar es degrada, els recursos del planeta desapareixen i el medi ambient amenaça amb un desastre planetari d’incalculables efectes. També sabem que tots els mitjans redirigeixen la informació amb la intenció de presentar absurdes decisions polítiques com a protectores dels recursos i del medi ambient.

No dubtem que el pensament científic acompanya el progrés en el coneixement de la realitat universal, el que posem en qüestió és que aquest progrés científic es concentre en el coneixement de la natura per conquerir-la i es negue sistemàticament a reconèixer la necessitat de concebre un model de vida en què la convivència siga l’objectiu i no la competència econòmica.

La contradicció entre ciència i mitologia ha derivat en un nou mite: la fe absoluta en la matèria i la tecnologia per convertir l’economia en el Deu capitalista. La vida s’ha creat i ha evolucionat a través de grups familiars per separat però interconnectats socialment, en canvi, els models productius i els diferent sistemes de cada època històrica han estat controlats sempre pels grups dominants contra les respectives societats.

El nostre cervell depèn de les característiques individuals, però evoluciona socialment. Els poders fàctics estan interessats a relacionar pensament amb instint i que, malgrat la complexitat social, continuem sent més animals que humans. Un ratolí engabiat aprèn que per obtenir aliment només li cal pressionar la palanca; un individu creu que l’única manera de sobreviure és assalariar-se per obtenir els diners que intercanvia per aliments. Segons aquest raonament, la reacció dels humans no és mecànica sinó instintiva, en conseqüència, cal negar la influència de la realitat sobre les reaccions, capacitat d’adaptació i evolució dels humans.

No interessa plantejar si la conducta agressiva, individual o social, forma part de l’instint animal o és induïda pel model socioeconòmic vigent, només s’han de categoritzar les conductes com a “correctes” o “incorrectes” respecte el model institucional. El sistema considera els instints agressius propis de l’etapa salvatge i contraposa el treball com la teràpia necessària per alliberar-nos de l’energia negativa acumulada. Argumenta que sense el treball forçat, la humanitat no tindria aquest desfogament i la càrrega d’energia negativa acumulada provocaria un caos convivencial. “L’oci és la mare de tots els vicis”, en canvi, la pressió de les normes, la repressió de les injustícies i la desigualtat no tenen res a veure amb l’agressivitat individual i social.

Teories a banda, tothom sap que la mala llet es fabrica en el lloc de treball i la cronifica el desemparament institucional. La impotència individual i col·lectiva és la mare del malestar i el camí més directa a l’agressivitat individual i social.

Tindre mala llet no es bo ni roí, depèn com es canalitza. La llet que hem xuclat dels pits de la mare ha estat l’essència de la vida, però una vegada enganxats al mugró del sistema només xuclem mala llet.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies