Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Per elaborar un projecte de canvi sistèmic no fan falta teories sinó coneixement del passat (realitat històrica) i sentit comú (lògica natural)....

RAMON PUIG

Per elaborar un projecte de canvi sistèmic no fan falta teories sinó coneixement del passat (realitat històrica) i sentit comú (lògica natural). La justícia tampoc té a veure amb lleis (normes del poder), sinó amb la correspondència entre allò que l’individu fa per la societat i aquesta li compensa. Això significa sentir-se lliure en una societat lliure.

Pensar des dins del sistema amputa la creativitat individual i social, pensar des de fora l’estimula. Per això, quan la societat civil i la política convergeixen, intervenen els poders fàctics: policia dispersant, tribunals anul·lant acords presos i obrint sumaris als ciutadans més conscients. Així va passar a Catalunya l’1 i el 27 d’octubre del 1917 quan arribà el moment de sucumbir o donar un salt definitiu cap endavant.

La proclamació de la República Catalana va durar 30 segons i mai coneixerem la reacció de la societat civil si Puigdemont no l’hagués deixat en suspens, però no es difícil endevinar que l’acció policial hagués superat la barbàrie de l’1 d’octubre d’haver-se donat un nivell de resistència popular, més o menys significativa. Tot i això, de persistir la resistència sense que la brutalitat policial aconseguís liquidar-la en unes hores, hagués estat impossible que Europa mirés cap a un altre costat.

Ara, però, no te cap sentit parlar del que podia haver estat i no va ser, només recordar-ho com a experiència d’un futur previsible. Una experiència que els actuals líders catalans fa tres anys que s’esforcen per soterrar-la en una fosa comuna i convertir-la en un símbol més de les derrotes catalanes. Aquesta fossa comuna ara es diu Taula de Diàleg, una negociació virtual proposada pel triangle Esquerra-Junys-Cup que, com el de Bermudas, constitueix un forat negre per on desapareixeran misteriosament les reclamacions d’amnistia i independència. Negre per a la societat civil, però transparent per als polítics encarregats de mantenir el PSOE els dos anys que li queden de govern a canvi d’algunes engrunes autonomistes.

Dels tres mosqueters “independentistes”, la Cup continuarà fent de Salomó sense espasa, i els altres dos mantindran un polze permanent de cara a les pròximes eleccions. Com que els PSC concentrarà els vots espanyolistes podrà tornar a guanyar sense poder governar. Tot plegat anirà de Junts i Esquerra i, segons el poder central siga PP o PSOE, agitaran de nou l’independentisme o tornaran al diàleg de besucs.

Mentrestant, la taula a pres un ritme ensopit amb l’objectiu d’anestesiar la societat civil i fins i tot les tertúlies del mitjans catalans s’han quedat sense arguments per entretenir oients i espectadors. Un PSOE que no vol ni sentir parlar d’amnistia i autogovern, una Esquerra que planteja l’amnistia i la independència per a pidolar més autonomia i a Junts li dona igual independència o autonomia, sempre que li permeta aconseguir el control de l’economia catalana per allunyar-se del’estancament econòmic i polític espanyol i alinear-se amb les regions més emergents de la nova era tecnològica en la producció de recursos.

A un pas al costat es queden els cupaires atents a descobrir els forats de la pantomima independentista, disposats a tapar-los per mantenir viu el vodevil polític, mentre accepta amb orgull el patètic apel·latiu anticapitalista que li han atorgat els poders fàctics.

De les llàgrimes de Llarena en l’afer Puigdemont no val la pena parlar-ne. Podia haver sentenciat la taula de diàleg i posar el PSOE en un atzucac, però no ha estat així i “continua que no ha passat res”.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies