Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG A hores d’ara no hi ha cap català ni espanyol que dubte del fet que la independència de Catalunya va per llarg....

RAMON PUIG

A hores d’ara no hi ha cap català ni espanyol que dubte del fet que la independència de Catalunya va per llarg. Els primers tenen clar que malgrat la situació no hi ha marxa enrere i els segons que “el sol de Catalunya siempre saldrá por el este de España”. Hi ha opinions per a tots els gustos, però la història de les persones no va més enllà dels 100 anys i la dels pobles es mesura en segles. Certament, Catalunya ho ha tingut a tocar emocionalment, però la faena, per dura que siga, s’ha de rematar i la societat civil catalana en comptes de superar la negligència interessada dels líders polítics s’ha tornat a quedar un pas enrere.

Tampoc és cap disbarat dir que la societat civil catalana està en hores baixes respecte el crèdit que li mereixen els partits polítics, com ho és que està molt lluny d’assumir que un poble capaç de donar a conèixer Catalunya al món amb les espectaculars mobilitzacions dels 11 de setembre i gravar per a la història l’1 d’octubre com el dia de durarà anys, es incapaç d’autorganitzar-se i decidir, unilateralment, el seu present i futur.

Ara, els partits independentistes han trobat una nova manera d’intensificar la desmoralització independentista: la mesa de diàleg. Jxcat troba incòmode asseure’s en una taula acordada per Esquerra-PSOE i el president Torra posa l’excusa del “facilitador” dels encontres i desencontres al·legant que Don Pedro no és de fiar. Esquerra s’escarrassa de dir que ha costat sang i suor fer seure el govern a la mesa per llançar-ho tot en orris amb la figura del relator.

Esquerra, associada als Comuns, no té més objectiu que consolidar la via autonomista: si Don Pedro no vol relator, fora, si Don Pedro no vol parlar d’autodeterminació, fora, si no accepta incloure l’amnistia a l’ordre del dia, fora. En tot cas, diu Esquerra, si la taula de diàleg no funciona i passen els mesos sense resultats efectius, s’ho repensarà.

I de què va, això de la mesa? Si el que és vol és asseure’s per parlar de rodalies, retallades, port, aeroport, competències, etc, no li  cal diàleg ni negociació perquè Don Pedro té sobre la taula del Consell de Ministres una llista inacabable d’incompliments dels malgoverns de les últimes dècades i només li cal activar-la. Aleshores per què una mesa bilateral? Perquè Esquerra i PSOE han acordat una operació “de acoso y derribo” a la presidència de Torra. Amb quina finalitat? Acabar amb el moviment independentista amb una aliança encoberta Esquerra-Comuns-PSC que done la majoria absoluta a l’unionisme i rubricar-ho amb un referèndum per deixar l’independentisme en minoria. Ho aconseguiran?

Passe el que passe, l’únic que negociarà Don Pedro és i serà més i més repressió contra l’independentisme. Va seduir Esquerra per arribar a la presidència i mantindrà la seducció fins que Esquerra li aprove els pressupostos de l’Estat. Desprès, que cada pal aguante la seua espelma. Mentre Catalunya siga “el problema”, el PSOE tindrà la dreta dels tres caps al seu costat per espanyolitzar el “a por ellos” i els espanyols, entretinguts i cecs a les pròpies carències quotidianes.

De moment, el que hi ha és l’estratègia d’Esquera: forçar una mesa i dialogar una negociació que foragite Torra de la presidència. Allà on la punyalada “trapera” no arribe, hi arribaran els tribunals.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies