Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Podem estar d’acord en que l’oposició parlamentària és una enganyifa perquè forma part del joc parlamentari de marejar la perdiu social amb...

RAMON PUIG

Podem estar d’acord en que l’oposició parlamentària és una enganyifa perquè forma part del joc parlamentari de marejar la perdiu social amb dreta-esquerra, govern-oposició. Però els opositors al sistema tampoc són de fiar quan la resposta al model d’Estat capitalista és no a tot sense aportar alternatives contretes i no utòpiques. De que serveix culpar el capitalisme i l’Estat de totes les plagues de la Bíblia i de l’Apocalipsi si som incapaços de viure sense ell i d’organitzar-nos fora de l’Estat?

Les revolucions no es prediquen amb teories doctrinàries i apocalíptiques propagadores de la fi del capitalisme, han de ser com una llavor qualsevol sembrada en terra adequada però cultivada, collida, distribuïda i consumida en comunitat. Ha de ser la necessitat de viure de manera comuna, autònoma i autogestionada el que podria generar una nova societat capacitada per superar la desolació, les dependències, la insatisfacció, els abusos, la precarietat i la deshumanització a que ens aboca el depredador sistema actual. Hi ha actituds individuals, famílies concretes o grups reduïts que per tarannà natural, defugir el caos de la gran ciutat o conviccions ideològiques, intenten viure de l’esforç familiar o col·lectiu amb les mínimes dependències del sistema. No es fàcil, hi han més fracassos que èxits, però la vida dins del sistema es cada dia més dura i difícil i aquestes iniciatives individuals o col·lectives ja no són només assajos ideològics, sinó forçades per un sistema que ja no pot garantir les mínimes necessitats a tothom.

El germen d’una nova vida social necessita segles per a transcendir com una alternativa al vell món i només aleshores apareixen les condicions per a la revolució: substituir el caduc vell sistema. En la etapa inicial sobren “revolucionaris” i falten idees innovadores capaces d’accelerar la decrepitud del sistema, generar actituds que poden resultar-li indigestes i posen les primeres pedres d’una estratègia a molt llarg termini. El ciment que ha de consolidar qualsevol revolució plausible no es altre que la participació popular encaminada a la democràcia directa perquè deixar la responsabilitat ciutadana a mans de “representants” polítics només genera partitocràcia.

El reformisme deixa de ser un instrument del sistema quan les reformes no les fan els polítics sinó que les imposa directament el poble. És molt important abandonar les grans ciutats i buscar una nova manera de viure a poblacions tranquil·les de l’interior, però no ho es menys per a la gran majoria social, empresonada a la cadena industrial, que decidisca actuar com a ciutadans de primera. Els ajuntaments són l’instrument estatal més proper, cal començar per no delegar en els regidors la responsabilitat ciutadana i donar la volta a la truita des de organitzacions populars sensibles al dia a dia dels problemes que pateixen barris, ciutats i pobles, a tots els nivells: urbanisme sostenible, serveis socials autogestionats, política d’habitatge, espais urbans verds, planificació racional i mediambiental del terme municipal, bosses de precarietat, atur, seguretat, ensenyament, etc, etc.

Organització popular activa no té res a veure amb les domesticades associacions de veïns de la transició sinó en les creatives i populars de l’antifranquisme. Des de grups locals estructurats de manera horitzontal seria ben senzill elaborar una diagnosi municipal, elaborar un projecte de prioritats i acudir a les sessions municipals per participar de manera activa i sota el lema: a la casa del poble els regidors són representants populars i no dels partits. Preparar prèviament l’ordre del dia, forçar la corporació a introduir el punts més sensibles als interessos del poble i participar activament en l’aprovació o denegació de les propostes a debatre.

Ja sé que son diàlegs per a no ningú amb la qual cosa el “besuc” soc jo i no els escadussers i esforçats lectors.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies