Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Totes les opinions que ens arriben dels mitjans apunten a la irresponsabilitat amb què una part de  població s’ha agafat la desescalada,...

RAMON PUIG

Totes les opinions que ens arriben dels mitjans apunten a la irresponsabilitat amb què una part de  població s’ha agafat la desescalada, però quan l’opinador ha de concretar, li venen els dubtes. Mascareta o no, confinació o llibertat condicionada, passejar per la platja sense banyar-se, anar a la riba del riu Sènia sense passar a l’altra banda, viatjar a Castelló a fer gestions però no a Alcanar on viu ta mare, omplir les garrafes a la font de Rossell però no la veïna del Rosegador…

Tot un desgavell d’uns polítics que improvisen sense saber en quin ordre prioritzar els tres fronts: sanitari, polític i econòmic. Tot plegat un galimaties de normes, mesures, confusió i rectificacions que han deixat la població sense saber a què atenir-se. Com sempre, quan la governabilitat és incapaç de gestionar una crisi, la població deixa d’escoltar el que no és entenedor i, uns més prompte i altres més tard, es basa en el sentit comú i actua amb la major normalitat possible.

Segons els indicis, el coronavirus propiciarà un gir més autoritari, però part de població té la percepció que les coses han de canviar radicalment. Quan els polítics diuen que la normalitat anterior no tornarà, volen dir que l’Estat serà més Estat i el poble més submís. Quan el poble creu que la normalitat anterior no ha de tornar vol dir que l’Estat s’ha de descentralitzar i posar-se al servei del sentit comú popular.

De moment mana la raó d’Estat: centralització absoluta de presa de decisions, dos mesos d’arrest domiciliari, sancions arbitràries en nom de la prevenció, morir en soledat, aplaudir la militarització pública, delatar qui se salta la quarantena, votar les retallades a la sanitat i aplaudir la sobreexplotació dels sanitaris, tot considerant que amb més lleis i més policia s’eliminaran virus, violacions, masclisme, drogues, lladres de gallines o corruptes professionals. Aquesta realitat està més prop del totalitarisme que de la democràcia.

Durant l’arrest domiciliari el mitjans han propagat mostres solidàries i iniciatives veïnals per agafar-se la confinació amb imaginació compartida, però han tingut cura d’amagar que la “consistència” de la cohesió social és la por. Vint-i-quatre hores al dia parlant d’hospitals saturats, sanitaris deixant-se la vida contra el coronavirus assassí, morts i més morts, milers d’infectats, ordres i més ordres i amenaçar amb multes astronòmiques als “dissidents” ansiosos de llibertat.

“Que ve el llop”, diuen alguns, advertint d’una sortida autàrquica al coronavirus, és la veu dels veterans de la desapareguda esquerra que aprofiten per demanar “unitat amb el govern” al crit “ve la ultradreta!”. El fasció italià i els nazis alemanys triomfaren perquè Mussolini i Hitler representaven un lideratge populista contundent, segur de si mateix, trencador, demolidor, vitalista, ambiciós, agressiu, pragmàtic, amb una línia de masses ateòrica i centrada en un proselitisme imaginatiu basat en l’espectacularitat. Ho van aconseguir quan “l’esquerra” europea estava més forta i organitzada que mai en la història amb el convenciment que calia un “home de ferro” envoltat d’autoritat absoluta i era el que necessitaven els milions d’obrers confosos per la retòrica marxista de la revolució soviètica.

És aquest estigma del “no som res sense un líder” el que hem de vèncer i trencar el mite de la violència com a instrument dels canvis socials. Malgrat feixistes, nazis, lepens, voxeros, socialdemòcrates, podemites i autonomistes, la societat continua existint per la necessitat humana de relacionar-se, estimar-se, cooperar, crear riquesa espiritual i material en comú amb l’esperança de construir un món on els individus puguen ser ells mateix al servei de la comunitat.

Les crisi sanitàries i econòmiques, no les atura la llei, ni la policia, ni els polítics, ni la ciència, sinó el temps i el dia a dia de la societat. Només que una minoria de població, de manera organitzada, transgredís l’absurditat de les normes, n’hi hauria prou per capgirar el confinament i demostrar que la societat civil està capacitada per organitzar la millor manera de combatre totes les epidèmies sanitàries, polítiques i econòmiques sense necessitat de presons domiciliàries ni persecució policial.

Son minoria els qui tenen la confiança en un poble que la ignora i després de la quarantena continuarem belant com els corders al costat de la menjadora estatal. Malgrat tot, la vida continuarà i molta més gent s’afegirà als qui creuen que tots els governs menteixen i, passe el que passe, una altra manera de viure no només és desitjable sinó necessària.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies