Deconstrucció social: Del salvatge al Mobile

RAMON PUIG

La supervivència de la nostra espècie depèn mínimament de l’avens tecnològic i, absolutament, del desenvolupament individual i col·lectiu. Som capaços de socórrer necessitats i vestir despullats però abandonem les nostres ànimes i desguarnim els nostres esperits. Tanmateix, si deixem òrfena l’ànima no estarem en condicions de confortar la dels altres.

No ho volem reconèixer, però la resposta està en la por que tenim del nostre jo i aquesta només crea dimonis. El temor de Déu alimenta religions i el temor a enfrontar-se a la prepotència estatal alimenta autoritarisme, militarització i guerres. La por ens ha fet desaparèixer com a poble i la manca de vida comunitària ens fa solitaris i individualistes desconfiats de la pròpia comunitat. La por empobreix anímicament, acomplexa, emmalalteix i ens resigna a ser uns no-ningú.

Hem foragitat el salvatge interior que ens ha permès evolucionar personal i socialment des de temps immemorial. El salvatge que aprengué a sentir, pensar, actuar i arriscar-se per millorar la seua existència i de la comunitat. Hem mort l’espontaneisme, la naturalitat, el parlar clar, tenir fe en la paraula donada, pensar i actuar amb sentit comú.

El sistema ens ha imposat el que considera políticament correcte als seus interessos i convertit en una massa informe i tolerant amb tot, sobretot amb el sense sentit. Hem arribat al punt de no tenir opinió pròpia per por a xocar contra la de l’altre i ja no saben on és la línia que separa el seny de la insensatesa. Hem emmalaltit la ment de tant reprimir impulsos considerats públicament incorrectes, no obstant això, reprimir-se no elimina el “dimoni interior” què continua manifestant-se en l’àmbit privat.

Així passa amb la vida real, ens integrem al gueto dels pàries, assumim l’explotació física i laboral per fer més rics els adinerats i més poderós el poder. Se’ns ha aigualit tant el cervell que posem la papereta a l’urna sabedors que, poses el que poses, donaràs el poder al teu enemic. Les lleis sempre permetran als poderosos malversar, corrompre, espoliar, oprimir, perseguir, empresonar, abusar, matar. Per a nosaltres reserven prohibicions, precarietat, sacrificar-nos pel “bé general”, patir culpabilitat crònica, tolerància cega i la impotència que ens destrueix cada dia.

És tanta la por sobrevinguda en haver amputar el nostre ADN salvatge, que actituds negatives, tolerades en el passat, han esdevingut delictes execrables que apareixen per les negres nits com a cavalls apocalíptics que persegueixen les nostres consciències. Mai en cap moment de la història de l’evolució humana s’ha amuntegat sobre el planeta tanta gent saturada de necessitats materials. Tanmateix, mai han existit tantes massacres humanes, holocausts, exterminis massius per fam, ni agressions mediambientals que posen en perill la vida al planeta, que en el món del “homo cunsumens” actual. Diuen els poderosos que tot es redueix a un problema de mala gestió i, no patiu, que amb els avenços tecnològics tot es podrà corregir.

El problema, però, no està en la tècnica sinó que el model creixentista actual ha destruït la sostenibilitat que havia fet possible l’evolució de l’homo erectus fins el sapiens sapiens que ens ha precedit fins l’arribada del model actual on s’ha establert que el món ha estat creat per a us i profit dels poderosos.

El congrés de Mobile de Barcelona resumeix quin serà el futur immediat: la intel·ligència artificial. Molt adequada per als integrats i molt poc per als intel·ligents.