Deconstrucció social: Del cinisme occidental a l’horror oriental

RAMON PUIG

La bona gent que encara és sensible al fer i desfer de la política, dels desastres ambientals i contra la humanitat, i es va esborronar de la reacció israeliana sobre Gaza. Quan les xifres de morts sobrepassaren els 2.000, de l’esglai es va passar a la indignació, però una vegada passats els 12.000 morts comptables, la massacre s’ha normalitzat i són molts menys els que segueixen de prop els esdeveniments i comparteixen la impotència.

Mentre, els estats occidentals ja no poden mirar cap a una altra banda i blanquejar el genocidi d’Israel. Obren la boca en considerar que amb la massacre més gran des de dècades i quan només queden en peu un 10 % d’edificis “habitables” a Gaza, Israel s’ha de donar per satisfeta i aturar el genocidi. Alerta! Europa no està pensant en recuperar la Gaza dels palestins, sinó en convertir en negoci la reconstrucció de la ciutat enrunada.

Com sempre, l’ONU va abandonar Gaza abans que caigués la primera bomba. Així van actuar davant del genocidi dels Tutzis, musulmans Bosnis, Yazadies i dels Rohingya. Contra aquests exterminis es va aixecar la veu dels estats occidentals però quan ja havien desaparegut, tal com està passant amb els palestins de la Franja. En arribar a la destrucció actual ha considerat que és el moment de frenar la massacre.

Els “demòcrates” israelians bombardegen escoles, esglésies, mesquites, hospitals, forns, dipòsits d’aigua, de queviures, barques de pesca i es desfoguen sobre la població civil concentrada en els pocs espais que queden entre les runes. Els tancs i l’artilleria envolten la ciutat de Gaza i “recomanen” als sobrevivents que l’abandonen en mig d’un bombardeig incessant i l’artilleria disparant contra tot allò que es mou.

Al sud del riu Bessor es troba la zona “protegida”, una ratonera entre la maquinària mortífera israeliana i la frontera tancada d’Egipte, on les bombes cauen selectivament com el preludi del que passarà una vegada desapareguda la zona nord de la Franja. Cisjordània era la Palestina moderada i tolerant amb Israel, però els colons (policia paral·lela) aprofiten el caos del genocidi per confiscar cases, terres, detenir civils, tirotejar resistents i consternar la població. Israel reserva el seu extermini per a la última fase, desprès d’aniquilar el nord i sud de la Franja.

Craig Mokhibi, ex alt funcionari de l’ONU no s`ha encongit a l’hora d’acusar als USA, Regne Unit i Unió Europea de ser còmplices directes del genocidi al negar-se a fer complir els convenis de Ginebra sobre la seguretat dels civils en qualsevol guerra. També de finançar, proporcionar armes i donar cobertura política i diplomàtica al genocidi a més de fer escarni dels palestins, apologia de l’odi contra ells i perseguir qualsevol que gosse sortir al carrer amb una bandera palestina per demanar l’aturada de la guerra.

Israel no es va constituir per defendre i protegir el poble jueu, sinó per formar una dictadura de ferro, al servei dels ianquis, en mig del convuls Orient Mitja, de la perifèria russa, del centre mundial del petroli i el gas, i veí privilegiat d’un continent com l’africà en plena disputa entre les potencies mundials. Tanmateix, de la mateixa manera que els palestins no són Hamas, els jueus no són Likud.

Si els palestins haguessen doblegat l’Estat d’Israel, la geopolítica mundial en la zona hagués trasbalsat els interessos ianquis i dels seus vassalls europeus. Si Israel extermina els palestins, la geopolítica de la zona serà un infern per a Israel i els seus interessats protectors. No hi haurà extermini total, els palestins sobrevivents que vulguen podran tornar a la nova Gaza perquè Israel i els talibans viuen del conflicte. Bin Laden fou un instrument creat pels USA, com Hamàs ho ha estat d’Israel. No tot en la història és el que sembla.