Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Amb aquest aforisme, “Mafalda” ens diu: per molt que ens considerem lliures, independents i amb personalitat pròpia, mai podrem defugir la realitat...

RAMON PUIG

Amb aquest aforisme, “Mafalda” ens diu: per molt que ens considerem lliures, independents i amb personalitat pròpia, mai podrem defugir la realitat perquè no tenim la capacitat ni, molt menys, la possibilitat de decidir les coses més senzilles i personals.

Les decisions individuals es limiten a votar un partit o altre i consumir uns productes o altres en un ventall de possibilitats molt estret. De manera que si no t’acomoden els partits o no t’interessen els productes del mercat, t’has de resignar amb la impotència corresponent. Fins i tot una cosa tan simple com anar al cine, a un concert o de vacances són decisions alienes, ja que hem delegat la capacitat creativa en els “experts” i només som espectadors del que ens mostren els mitjans i elaboren les productores. No coneixem el nostre entorn territorial però desitgem visitar aquells indrets llunyans i estranys a la nostra cultura amb que ens enlluernen des de les grans i petites pantalles.

La gent del poble son un granet de sorra a la platja on prenen el sol les elits que remenen els cigrons de l’economia mundial. No sabem fins on l’economia controla qualsevol gest de les nostres vides a partir del moment en que introduïm la papereta a les urnes. Amb el poble però sense el poble s’organitzen les institucions estatals del gran teatre de la política on el Parlament es limita a ratificar projectes legislatius i mesures socials elaborades d’esquena als votants, maquinacions exposades pel govern en representació dels grups d’interessos que controlen l’Estat. Les lleis estatals cedeixen als poders econòmics el privilegi de concedir la aprovació dels projectes econòmics, socials i jurídics abans que el parlament els ratifique.

Es clar que no ho fan directament, tenen els seus lacais en les anomenades “comissions d’experts” formades per milers de professionals als servei dels poders fàctics. Aquest és l’autèntic poder que controla la governabilitat. El govern trasllada les decisions importants a aquestes comissions configurades per diputats dels diferents partits, individus que passen d’un càrrec polític a un de tècnic o administratiu de les institucions estatals i autonòmiques o entren directament a formar part de les juntes directives empresarials del poder econòmic.

És per això que nosaltres som importants, per servir-los fidel i resignadament. El sistema necessita consumidors de progrés i en la mesura que s’expandeix la nostra dèria economicista, s’expandeix la capacitat del sistema per modificar la societat a la carta i impulsar nous models de vida adequats a les seues necessitats.

Tothom sap que als animals se’ls ensinistra amb premis (menjar) i càstigs (repressió), els humans requereixen un ensinistrament més cerebral i sofisticat amb l’objectiu d’imposar la confiança cega en el sistema que ens ha de garantir la presumpta compensació socio-productiva. Però el mètode no canvia: premis (promeses socials) i càstigs (atur, sobreexplotació, retallades salarials, repressió, etc.). Vosaltres que rebeu més; premis o càstigs?

D’una cosa discrepo amb Mafalda. Hi ha alguna cultura que ens pot treure de la ignorància? Si la cultura és una arma del sistema, com més llegim, estudiem i fem màsters, més ignorants serem per descobrir quina és la finalitat de la nostra existència. Som aquí per ser esclaus, serfs o proletaris i dependre d’un o altre amo? Som aquí per formar part d’una disbauxada comparsa del carnaval electoral? Se suposa que existim per ser individus lliures al servei d’una societat autosuficient entre iguals i de relacions comunitàries.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies