Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Els seguidors de Maria del Mar Bonet es deuen haver adonat que en les últimes actuacions ha recuperat la mítica cançó de...

RAMON PUIG

Els seguidors de Maria del Mar Bonet es deuen haver adonat que en les últimes actuacions ha recuperat la mítica cançó de l’estudiant que es “llança” pel finestral en presència de la policia. Desprès de 40 anys, la vigència de la cançó va quedar reflectida al rostre condolgut i emocionat de Xavier Domènech en la multitudinària manifestació del 21 a Barcelona. Ningú no pot ignorar que l’acció de centenars de milers de catalans en manifestacions contínues va molt més enllà de la independència. Què passa a Catalunya?

Ara bé. la pregunta és equivocada perquè el problema no és Catalunya sinó el Reino de España que continua sent el mateix de 1976. Aleshores també van ser els catalans al crit “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” els qui van desbocar els cavalls de l’apocalipsi franquista, estimbats pel precipici desprès de segar l’herba per on van passar. Però abans que els genets es transvestiren de demòcrates, van arrabassar la vida d’un centenar de persones i ompliren les presons de lluitadors antifranquistes.

La desaparició del règim de Franco no va suposar la demolició del feixisme, present en accions puntuals (Montejurra, Atocha, Vitòria, etc.) fins que la representació teatral coneguda com el “Tejerazo”, desmobilitzà la societat més activa. Tampoc no desaparegué el franquisme encarnat en fills i néts que avui controlen els poders fàctics de l’Estat. Durant el llarg regnat del PSOE es va cuinar la degradació de les condicions laborals i la subsistència de les capes populars va empitjorar amb la col·laboració de la mal anomenada esquerra, tot causant un distanciament entre partits polítics i població.

Per entendre com s’ha arribat a aquesta situació cap repensar d’on venen els antecedents del PP. La Triple A, GAE, Guerrilleros de Cristo Rey, Batallón Vasco Español, etc., es diluïren amb la consolidació del parlamentarisme, aglutinats sota la denominació Fuerza Nueva. El seu fracàs electoral facilità el creixement d’Alianza Popular de Fraga, el de “la calle es mía” i desgastat el PSOE, tota la dreta sense exclusió va confluir electoralment al PP.

El cas del PSOE parteix de la militància falangista de l’estudiant Felipe Gonzalez i del “cop d’estat” al Congrés Socialista de Suresnes, organitzat per la Cia i instàncies policials espanyoles, per esborrar el PSOE de la postguerra i encimbellar González i Guerra a la cúpula del nou partit. Un partit programat per imposar, a instàncies del govern, l’acostament del Reino de España al neocapitalisme europeu en nom de l’esquerra.

Desmantellada l’estructura organitzativa del poble i desprès d’una somnolència popular de 30 anys, sorgeix un moviment català de proporcions semblants a la lluita antifranquista, la disfressa democràtica del Partit Nacional Espanyol (PP-PSOE) s’esquinça i mostra el rostre dictatorial que li és natural. De les files del PP surten grups feixistes a l’empara de l’aparell policial i jurídic i comencen a actuar als PPCC amb la finalitat d’estendre’s on es donen manifestacions contra la deriva dictatorial de l’Estat. A Catalunya, fa la funció “Societat Civil Catalana”, organització que es va presentar el 2014 al teatre Victòria de Barcelona en presència de diputats del PP, C’s, UPyD i l’exdelegat del govern Zapatero a Catalunya.

Què hi ha darrere d’aquesta bogeria? Superar la crisi del règim del 1978 en un sentit involutiu. Davant d’unes eleccions espanyoles anticipades al 2018, Catalunya és el cap de turc de la batalla entre PP i PSOE per mantenir-se o recuperar el poder de l’Estat. Atès que ni un ni l’altre tenen cap futur a Catalunya, surt a compte sacrificar les seccions catalanes del PSOE i el PP i capitalitzar electoralment l’epidèmia del fanatisme patriòtic espanyolista que està generant l’ofensiva contra Catalunya.

La conculcació dels drets autonòmics catalans es va iniciar fa anys amb la intensificació del centralisme estatal, ara queda només la “puntilla” final per deixar la Generalitat sota el directe control estatal. La cerimònia d’oficialització del 155, aplicat de fa mesos, només és un gest de cara a Europa. Mentre, la resistència d’una societat tan conscienciada, organitzada i decidida com la catalana, haurà de tenir en compte que en qualsevol casa, a trenc d’alba, uns cops a la porta poder fer xisclar la mare, esposa o germana, “Què volen aquesta gent que truquen de matinada?”.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies