Deconstrucció social: Coronavirus socialitzador selectiu

RAMON PUIG

Les persones no som el que diem que som, sinó el que fem i algunes actuen amb demagògia maliciosa, altres amb ignorància o estupidesa i la majoria amb disciplina inconscient o responsable. On col·locarem els polítics per la gestió del coronavirus? Respondre a la pregunta seria una pèrdua de temps atesa la gravetat del moment que vivim. Els Ximo Puig, Iceta i Colau podran pensar el que vulguen però diran i faran el que ordene Don Pedro i Don Pablo que només poden dir i fer el que els mane l’Ibex 35: posar l’economia per sobre de la salut pública.

De qui depèn decidir què s’ha de fer? Dels experts sanitaris. Si fos així, els polítics que representen els interessos de l’Ibex s’hi haurien de posar al servei per trobar les formes més efectives, amb la col·laboració de la població, si no volen que els trets els surten per la culata. No necessitem confinació sinó prevenció i el sentit comú que ens diu dues coses: 1.- Que la globalització (centralització planetària del pensament, acció, decisió, circulació, planificació, comunicació i perspectiva del present i futur) condueix la civilització al totalitarisme del “Gran Hermano” de què ens advertí Orwell; 2.- Que la reacció solidària, generosa, disciplinada, creativa i comprensiva de la societat davant d’una pandèmia generada pels globalitzadors, més prompte que tard s’adonarà que només són pedaços que intenten tapar les vies d’aigua que enfonsen el sistema.

Dit això, som on som, estem on estem i fem el que fem. A partir d’aquí caldrà sortir de la situació amb la resiliència social necessària per entendre millor l’abast del “Gran Hermano” encobert i que la nostra col·laboració per sortir de la coronofòbia no resulte col·laboracionisme.

El Banc Central Europeu, vista la virulència de l’enemic tremola pel futur immediat de l’economia (la saba que alimenta els estats) i planifica la batalla. Primer acordà obrir la caixa als bancs per garantir-los no caure en fallida i desprès amnistia els estats de la Unió i destinà 750.000 milions d’euros a la compra del deute que puguen generar els estats per combatre l’epidèmia.

Què significa la mesura? Que tots els estats de la unió poden destinar els diners necessaris a lluitar contra l’enemic sense patir pel condemnat deute extern. Dit de manera vulgar: poden posar en marxa la fàbrica de diners que ja passaran comptes desprès de la victòria. La decisió del BCE ha fet canviar el to dels opinadors oficials que comencen a parlar d’economia de guerra i socialització de la producció.

 Al capitalisme de guerra no li tremola el pols a l’hora de socialitzar la propietat privada i posar-ho tot al servei del combat contra l’enemic. En la batalla actual significaria socialitzar la producció, reconvertir-la en indústria sanitària i elaborar una pla, no per confinar la societat sinó per convertir-la en militància activa contra l’enemic. Tothom hauria de tenir el lloc adequat per combatre i la subsistència assegurada perquè la confinació o és activa o es quedarà en una mesura estatal per comprovar el nivell de submissió de la gent. Però la realitat diària demostra que la pandèmia no desapareix amb mesures polítiques sinó  que, com en les crisis econòmiques, desapareix amb el temps i amb l’esforç del poble per trobar noves fórmules de supervivència.

Tanmateix, la resposta de la Unió Europea al BCE ha sigut que els estats rics no han de pagar la incompetència dels pobres i els poders fàctics europeus són a les mans de 15.000 grups de pressió (lobbys) i 2.500 macroempreses que controlen a plaer la Unió Europea a través d’un equip de 15.000 persones entre assessors, funcionaris i càrrecs polítics.

Encara que Don Pedro tingués barra lliure per combatre la pandèmia, en comptes de socialitzar els beneficis dels poders econòmics i establir un salari social de guerra, el que farà es socialitzar les pèrdues financeres i industrials. Les classes populars són les úniques que pagaran la factura: confinació, malaltia, mort, descapitalització domèstica i pèrdua de llocs de treball. A diferència de l’economia de guerra, no hi haurà socialització dels poders fàctics i l’Ibex 35 continuarà tranquil perquè els seus interessos econòmics continuaran sent prioritaris per al govern i ningú els obligarà a posar-los al servei de la salut del país.