Deconstrucció social: Coronareflexió

RAMON PUIG

Un fantasma recorre el planeta segant vides i extirpant la llibertat de pensar individualment per millorar col·lectivament. Sorprèn que la manera de mutilar-nos com a humans siga comunitària, aplaudint incondicionalment metges, infermeres, policies, militars, sense posar en qüestió que es victoreja un sistema sanitari delmat des de fa dècades i que és manté perquè la qualitat humana dels professionals ha fet el sobreesforç de cobrir les mancances forçades per les criminals retallades dels polítics.

Ens cal reflexionar sobre la intencionalitat de la confinació quan les dades d’afectació de la grip estacional i l’afecció sobre altres malalties ens donen una mitjana anual de més de mig milió d’infectats i al voltant de 7.000 morts a l’Estat espanyol i més de 5 milions al món amb 400.000 morts. Tothom pot consultar les estadístiques oficials de l’INE i segur que quedareu bocabadats. Al 2018 hi va haver 113.685 morts relacionades amb malalties respiratòries (es pot consultar al detall) i una data encara més esfereïdora: 7.832 suïcidis.

Si qualsevol mortal té accés a les dades oficials, per què els mitjans de comunicació no les utilitzen per minimitzar l’estat de pànic que la confinació forçada ha generat? Discutir si el coronavirus va sortir d’un laboratori de la NASA o d’un polígon industrial de la Xina, és tan inútil com debatre si el gihadisme es va cuinar al Pentagon o és una politització de l’Alcorà perquè el virus i el gihadisme són una realitat i ens cal reflexionar sobre qui en trau beneficis econòmics i/o polítics.

Tot i hi  la diversitat d’opinions, coincideixen que no hi ha cap laboratori que haja aïllat el coronavirus i, en conseqüència, els fàrmacs i els test de confirmació només tracten i detecten els símptomes de grip comuna. La versió menys catastrofista assegura que el “fantasma” és un virus gripal afectat per la radiació, aparegué a les ciutats de Wuhan, Guandong, Yiwu i Shenzhen, zona de comerç i consum d’animals exòtics portadors de virus i on hi ha la major concentració industrial d’alta tecnologia del món. D’allí s’ha estès ràpidament a les zones de major contaminació ambiental de CO2, radiació d’aparells domèstics i xarxes tecnològiques del planeta.

D’altres afegeixen que l’afectació més agressiva l’ha causat l’estat de pànic creat pels mitjans d’informació, al servei de polítiques desproporcionades generadores d’un efecte nocebo general que ha afeblit la protecció immunitària natural del cos humà. La por, diu la pediatra Natàlia Priego, causa més morts que el virus, el metge Juan Gervás pronostica que la confinació causarà més mal que el virus contra el que pretén actuar i el doctor Ryke Geer assegura que les malalties patides en solitud i sense afecte són mortals de necessitat.

Què diria la història del 2020 si eliminés el coronavirus de l’anàlisi? Que el 14 de març un president anomenat Don Pedro va fer un cop d’Estat: declaració d’estat de setge, militarització de la societat, arrest domiciliari de la població, toc de queda, eliminació de la llibertat de moviment, congelació de l’activitat productiva, control dels mitjans de comunicació, segon Pacte de la Moncloa, desaparició de bona part del treball autònom, ruïna de petites i mitjanes empreses, purga laboral amb acomiadaments massius provisionals i definitius, injecció econòmica a la gran empresa com a base exclusiva de recuperació d’un nou estadi econòmic basat en una concepció esclavista de la figura del treballador, a més d’un canvi radical de la concepció del món i dels seus habitants.

Si algú considera que això és ficció pot quedar-se en que gràcies a la coronafòbia el cel és més transparent, a les grans ciutats pareix que ja no fumiguen i la solidaritat generada contra la adversitat imposada pels poders fàctics demostra la recuperació dels valors humans: gent anònima que ajuda als qui viuen sols, que aconsegueix i porta menjar als necessitats, que cus màscares i, els del perfil adequat, es presenten als hospitals per donar un cop de mà. A més a més, els autoconfinats inactius, els que només ens quedem a casa, tenim tot el temps per pensar, reflexionar sobre la vida personal i familiar, d’on venim i on ens porten, com estem i on voldríem anar i com voldríem que fos els futur dels nostres fills.

    Jo em quedo en la recomanació del cirurgià Antoni Sitges: si no és estrictament necessari no vages al metge. A més metges, més malalts i a més policia, més delinqüents.