Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG No, no em refereixo a la figura del “Jefe del Estado y capitán general de los ejércitos” perquè el seu paper com...

RAMON PUIG

No, no em refereixo a la figura del “Jefe del Estado y capitán general de los ejércitos” perquè el seu paper com a monarca i militar és purament simbòlic i la seua astronòmica remuneració es justifica pel fet de ser cortina de fum entre el poble i els poders fàctics a més d’acceptar la “guillotina” quan la situació dels poders esmentats així ho requerisca.

Em refereixo a les “Fuerzas Armadas”, pilar bàsic de l’Estat i poder fàctic per excel·lència de tots els poders al món. Sense aquestes forces no hi hauria estats, capitalisme, constitucions, desigualtats, rics i pobres, misèria, globalització… i per descomptat, ni guerres ni apocalipsi. Primer va ser la creació de la guàrdia civil, el 1844, en plena revolució burgesa, amb l’objectiu de liquidar la reacció del món rural contra les lleis desamortitzadores que el feien fora del camp. Mentrestant, els caps militars, de “pronunciamiento” en pronunciamiento”, anaven regulant el ritme de liberalització social segons que l’espadatxí era Narvaéz, O’Donell o Espartero.

Hagué d’arribar Cánovas per posar ordre burgés, deixar fer la guàrdia civil al camp, enviar l’exèrcit a les casernes i inventar-se un model polític parlamentari infal·lible: primer es triaven els diputats i la presidència del govern i desprès, “miraculosament”, les eleccions confirmaven la llista seleccionada. Cada dos anys el rei canviava el color del govern i no calien campanyes electorals. De la Restauració borbònica es va passar a Primo de Rivera, la República, la guerra civil i el franquisme. Sempre amb l’exercit de protagonista principal.

La transició només va arrencar quan la va beneir l’exercit que tornaria a ser protagonista de la nova dictadura parlamentària en aparèixer com la força militar que perseguia l’extrema esquerra i controlava l’extrema dreta. I després de “centralitzada” la política i la societat, es retirà al palau d’hivern amb la mà al timó per conduir la nau a les aigües més ràncies sense que gairebé ningú s’adonés.

Avui és la salvaguarda democràtica contra tot el que el desmarque de la globalització (el pensament únic) i sembre males influències entre la domesticada societat. Potser hem perdut l’olfacte però pocs s’adonen que els exèrcits d’arreu del món son cada dia més protagonistes del que es cou al planeta. És natural, només cal veure el menyspreu, la prepotència i la manca d’humanitat amb què, soldats i policies, tracta els pobles i les males entranyes d’una gent que en nom de la llei i l’ordre dedica la vida a detenir, pegar, torturar i matar.

  Hobbes deia que no hi pot haver exèrcits bons perquè l’origen dels sodats té esperit mercenari i quan fan de soldats bons és pura propaganda. Cada vegada que posen a boca de canó la paraula PAU, cal posar-se a tremolar: corredors humanitaris i missions de pau són propaganda demagògica per ocultar missions de guerra, pura i dura, i recorden els temps que, en nom de Deu, es massacrava l’àrab infidel o s’exterminava la població americana autòctona.

En nom de la coronofòbia s’ha confinat la població, s’ha centralitzat el poder de l’Estat i les diverses forces armades i cossos de seguretat institucionals. Els carrers de les ciutats estan completament buits i se suposa que només es passeja el virus buscant víctimes propiciatòries. Cal desinfectar carrers, places, edificis oficial i sanitaris i ho podrien fer brigades de voluntaris civils, bombers, mossos d’esquadra i guàrdia urbana, però els herois desinfectadors oficials són la “Unidad Militar de Emergencias” (UME). Els salva pàtries, els uniformats que intenten rentar la imatge de la institució disfressats d’astronautes amb una bombona de desinfectant a l’esquena, quan els autèntics salvavides, el cos de sanitaris, no tenen el material imprescindible ni prou mascaretes.

No està de més que els salva pàtries desinfecten, però són persones com nosaltres i si ells ho fan, per què nosaltres hem d’estar confinats i inactius? Disfressats de sanitaris, de missioners humanitaris, posant “ordre” amb porres o pacificant pobles amb ràfegues de metralleta, ells sempre són presents, a les verdes i les madures, per deixar ben clar a tothom qui porta realment la corona.

Comparteix
Avatar

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies