Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG El 21-D no va ploure a gust de tothom. Les enquestes van fer la funció a mitges, se’n sortiren en la intenció...

RAMON PUIG

El 21-D no va ploure a gust de tothom. Les enquestes van fer la funció a mitges, se’n sortiren en la intenció de catapultar Ciutadans però no aconseguiren prou empenta per doblegar el bloc independentista. L’allau de votants ha arribat al límit i la distribució de vots amb més possibilitats de créixer entre el sobiranisme que en l’unionisme si continua la política repressiva de l’Estat. Què pot passar a partir d’ara? Les possibilitats de superar els blocs són factibles si deixem de banda la previsible reacció de M. Rajoy, el presidencialisme d’Esquerra i el radicalisme infantil de la CUP.

Si els sobiranistes arriben a l’acord de recuperar la dignitat exigint la restitució del govern cessat, la nova legislatura no tindrà la confrontació parlamentària de l’anterior: majoria absoluta, les lleis del procés suspeses però aprovades i la major part d’infraestructura sobiranista paralitzada però a l’espera de fer-se efectiva, progressivament i sense soroll. Caldrà una acceptació constitucional per imperatiu legal, estalviar declaracions de radicalisme infantil i gesticulacions sense viabilitat. La infidelitat conjugal assenyada no es proclama als quatre vents, es practica amb prudència mentre es preparen les condicions de la separació definitiva sense traumes irreversibles que afecten el patrimoni compartit. El seny català té una experiència secular per sortir-se’n en les condicions més compromeses. Tothom haurà entès que no és intel·ligent desobeir frontalment l’Estat i que la Generalitat està obligada a implementar polítiques socials que neutralitzen l’unionisme i pressionen els comuns.

Ja no caldrà tensar el parlament amb votacions processistes i lleis unilaterals, s’haurà d’actuar des d’una autonomia republicana que pose en evidència la dictadura de l’Estat cada vegada que derogue lleis catalanes de caràcter social. El resultat de les eleccions s’ha interpretat arreu del món com una bufetada al PP, a Rajoy i al 155. Ningú dubta que la dignitat del poble català se’n reforça a cada repte, Catalunya ja és el problema del Reino d’España i a mig termini ho serà per l’estabilitat de la Unió Europea si no s’hi posa remei.

Què farà Rajoy? Amb el PP al grup mixt del parlament català només pot fer el ridícul i Ciutadans, més que aliat de Rajoy serà la seua tomba a les eleccions espanyoles. Només li queda un camí, el de la fera quan se sent ferida i acorralada: envestir. Evidentment, encara li queden armes: la cada vegada més feble solidaritat dels estats europeus i aprofitar les diferències entre els sobiranistes per trencar la unitat. Només ha d’ordenar a l’obedient tribunal que mantinga lluny Puigdemont i el tancament dels presos per reduir la majoria sobiranista fins a no poder constituir govern.

Arribada la data límit sense acord, s’aniria a unes noves eleccions que tornarien a deixar les coses com estan i prolongar l’agonia pepera. Si algú creu que això és una paranoia què pensarà del nou cop d’Estat que prepara Rajoy? Judicialitzar els 11 de setembre com a mobilitzacions secessionistes i de rebel·lió, empresonar una cinquantena de líders polítics i càrrecs rellevants del catalanisme, encausar més de set-cents alcaldes, un nombre indefinit de població civil per exercir el dret a l’opinió i posar en quarantena TV3 i Catalunya Ràdio.

Però Catalunya no només tindrà una envestida exterior, per primera vegada des de la postguerra hi haurà una ofensiva interior. Societat Civil Catalana mobilitzarà l’anticatalanisme amb total impunitat policial i amb la cobertura econòmica de l’Íbex 35. Es multiplicaran les demandes de castellà a les escoles, perseguiran la “parcialitat” dels mitjan catalans, judicialitzaran opinions i acudits, perfils de gent sospitosa de sobiranisme ompliran els registres policials, pintades i símbols nostrats seran esborrats i substituïts per propaganda espanyolista i, de tant en tant, l’ombra franquista i casposa dels gossos mesells parapolicials tornaran a posseir els carrers trencant costelles i cranis en nom de l’ordre constitucional.

És el preu a pagar per dinamitar l’ordre de la caduca Espanya del 78 i obrir portes i finestres de les institucions polítiques per renovar l’aire corrupte d’un franquisme que mai ha marxat. Catalunya, com sempre, però ara més que mai, no només és el motor econòmic del Reino de España sinó que s’ha convertit en capdavantera europea en el camí de canviar les formes de govern donant veu al poble abans que el poble la prengués pel seu compte. Més que una revolució, l’objectiu és governar amb el poble abans que el poble acabe amb el govern. Atenció! El Partido Nacional Español (PP-PSOE-C’s) es manté ancorat en la visió imperial del Reino i com totes les feres acorralades morirà matant.

Comparteix

Vinaròs News

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies