Deconstrucció social: Clavegueres espanyoles

RAMON PUIG
Por ser fa gràcia als qui no saben distingir entre els efectes colaterals de l’espionatge real i el virtual que veuen a les pantalles. Les guerres són l’àmbit ideal per a l’espionatge espectacular i cinematogràfic, però també hi ha espionatge industrial, científic i militar. Ara bé, desconeixíem que Catalunya fos centre d’interès prioritari per a les clavegueres de l’Estat pepero i psoero.
L’assumpte de Pegassus va fer saltar la llebre, però les formes eren les habituals: punxar telèfons sense autorització judicial amb el vist-i-plau del poder policial i polític. Però el cas de la prostitució policial és una altra història perquè aquí l’espia no és un “patriota” que es juga la vida per calés, sinó agents del govern més “progressista de la història” que es fiquen al llit, d’un o una independentista, per assaltar la seua intimitat amb l’únic objectiu d’extreure informació del moviment.
L’agent no va per lliure, sinó a l’ombra d’una operació perpetrada amb tota mena de detalls perquè siga gairebé impossible detectar-la. L’agent descoberta, l’únic que no podia evitar, era la seua identitat mallorquina manifestada amb la parla. Un nom fals, falsa matrícula universitària, falsa família i falses amistats, sota una infraestructura de pisos i personal pagat pels contribuents. Tot estava tan exhaustivament preparat que només els seus errors la podien delatar. Deu n’hi do com n’estava ell per ella.., no era casual, havia estat adoctrinada per fer aquella funció de falsa amant.
Com és possible? Perquè al darrere dels infiltrats hi havia tot un Estat que cuidava la operació fins al mínim detall. Eren els estudiants més contestataris, agitadors catalanistes, tatuats amb simbologia independentista o llibertària, líders d’accions de sabotatge, els primers en atacar la policia, els primers en tot per aconseguir el reconeixement dels moviments que els permetés assistir a les reunions on es planificaven les accions.

Si el Conveni Europeu dels Drets Humans deixà ben clar a l’Estat espanyol que l’operació Pegassus era absolutament anticonstitucional, el cas dels infiltrats tampoc té cabuda en el marc legal d’un Estat que s’autoanomena democràtic. El govern, no pot admetre la legalitat ni la legitimitat de l’espionatge, però mira cap a una altre costat per deixar fer a les clavegueres estatals.
Potser creus que és d’imbècils i ingenus conviure íntimament amb un o una policia i no adonar-te’n. Serà perquè vols creure que són decisions individuals dels agents a l’ombra d’uns quants policies fatxendes. Si es així, vol dir que no pots acceptar que l’èxit de les infiltracions és el resultat d’una operació estatal dissenyada amb tota mena de mitjans econòmics, jurídics i militars, propis d’un règim autocràtic.
Els independentistes si que ho tenen clar, però això filtren l’entrada de nous membres amb l’aval de dues persones que donen tota mena de detalls sobre el personatge. La infiltració necessita un acostament previ de molt de temps per guanyar-se la confiança dels grups perifèrics abans d’intentar col·lar-se a l’interior. És justament això el que comporta una disponibilitat econòmica, implementar una xarxa familiar i amistosa falsa, feines o estudis inventats però amb la cobertura empresarial i universitària dissenyada per les institucions estatals.
Els defensors del sistema i els catalans conformistes opten per ridiculitzar les víctimes abans de senyalar el govern espanyol i la seua representació autonòmica. Els independentistes de debò no se sorprenen perquè d’Espanya esperen això i molt més. Pegassus i les infiltracions al moviment independentista ja es un fet consumat i fet públic. Doncs, perquè no s’apunta contra els culpables?
El silenci sobre l’atemptat de la Rambla, el 2017. i a la figura de Satty, l’imam de Ripoll, es tant intolerable com esgarrifós. Ni una sola comissió d’investigació ni del govern PP ni del PSOE. Ha estat el Tribunal europeu dels Drets Humans qui a posat el dit a la llaga admetent que l’Estat espanyol va incomplir les obligacions d’investigar les circumstàncies de l’atac quan tot hom sabia que les autoritats belgues no van permetre a Satty exercir dintre del seu territori pels seus antecedents gihadistes. En canvi, el CNI no tingué cap problema d’encobrir-lo davant dels mossos d’esquadra i silenciar qualsevol investigació posterior als fets.
Feta pública pels mitjans aquesta operació perpetrada sota l’ombra estatal, només des de l’espanyolisme antidemocràtic es pot banalitzar la inqualificable prostitució policial contra l’independentisme.