Vinaròs News

Històries d'avui en dia

Deconstrucció social: Cap al passat de Marieta Deconstrucció social: Cap al passat de Marieta
RAMON PUIG Vam deixar Marieta a Vall d’Uixó, casada amb Alfred Arroyo en el moment en que la filla menuda, Roser, es casava amb... Deconstrucció social: Cap al passat de Marieta

RAMON PUIG

Vam deixar Marieta a Vall d’Uixó, casada amb Alfred Arroyo en el moment en que la filla menuda, Roser, es casava amb Manuel Marqués. El casament va ser clau perquè Marieta es decidís a interessar-se pels orígens amb l’ajuda del gendre. Marquès aprofitava qualsevol ocasió per treure el tema buscant qualsevol detall que li donés alguna pista. La insistència incrementà els desitjos de la sogra per indagar el seu passat i va donar les primeres passes amb una visita a l’orfenat de Castelló fins aconseguir la fixa del registre d’entrada.

No era gran cosa, però ja tenien una primera informació que els orientava cap a Xiva de Morella. Tot i haver demostrat que era una dona coratjosa, Marieta es tancà en banda a l’hora d’ocupar-se personalment de continuar la indagació. Una cosa era el sentiment interior que la impulsava a saber i una altra era enfrontar-se al passat. A partir d’aquí, la insistència i enorme interès del gendre va ser determinant per aconseguir endur-se Marieta on havia iniciat la vida: Xiva de Morella.

Era l’any 1965 quan, amb seixanta anys, es presentà al poblet acompanyada pel gendre que no perdé ocasió de preguntar a qualsevol que li pogués donar informació. Marieta, nerviosa i espantada pel que pogués descobrir, es feia la desentesa deixant fer a Marqués. Tots dos estaven convençuts que Xiva seria el principi i final de la investigació, però no van tardar a saber que la història era molt més complexa del que havien imaginat.

L’arribada de Marieta va provocar un enrenou tan gran com el dia que va ser trobada dins del cabàs. Ni ella ni el gendre sabien que Xiva no era el lloc de procedència i que la història de la seua aparició s’havia transmès de pares a fills. Havien passat seixanta anys i tot el poble volgué veure-la de prop, tal com havien quan els de Morella la deixaren abandonada. Entre la gent encuriosida, sorgiren dues dones de l’edat de Marieta que se li llançaren al coll emocionades assegurant-li sentir-se germanes seues. Eren filles de les mares que alletaren Marieta fins que la Diputació la va traslladar a Luco de Bordón.

Va ser un dia extraordinàriament emotiu. Tornaren a casa amb el cor bategant, però ben  desanimats atès que a Xiva s’acabava tota la informació. Sabien que havia estat abandonada, però desconeixien la raó i que els autors foren de Morella. Sense saber a quina porta tocar estigueren a punt de desistir, però la constància del gendre es convertí en una obsessió i el destí va acabar premiant el seu interès de manera casual. En una estada a l’hospital de Castelló coincidí amb un veí d’habitació que havia estat guàrdia civil i amb la confiança pròpia de tals situacions, en saber que havia servit a Morella, el va posar en antecedents sobre el cas de sa sogra. Visiblement sorprès, el guàrdia jubilat exclamà, “No es possible! Si mal no recordo, el cas de la xiqueta de Xiva va ser un dels primers en què vaig formar part de la investigació”.

En abandonar l’hospital, l’exguàrdia es va comprometre a consultar l’arxiu de la caserna fins a trobar l’expedient. Però fora dels rumors, els detalls de l’informe no garantien que la xiqueta apareguda a Xiva, fos filla de la vinarossenca Joaquima Borràs.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies