Vinaròs News

Històries d'avui en dia

RAMON PUIG Just quan els catalans han posat en primera línia estatal el dilema sobre la qüestió nacional, valencians i vinarossencs fa anys que...

RAMON PUIG

Just quan els catalans han posat en primera línia estatal el dilema sobre la qüestió nacional, valencians i vinarossencs fa anys que han deixat de preguntar-se per la seua identitat. Podríem pensar que el poble valencià és més pragmàtic que el català en mostrar-se indiferent davant d’una qüestió que no li serveix per a guanyar-se les garrofes, però tal com està el patí, tampoc es pot dir que mostren indignació.

Hom és espanyol contra els catalans, català contra els espanyols, valencià contra els catalans i vinarossenc quan es fuig d’estudi. La gran majoria que es considera valenciana tenen del valencianisme un concepte localista que no posa en qüestió la identificació amb Espanya.

A Vinaròs, la castellanització de la vida social és un fet evident estimulat per la indolència interessada de les autoritats municipals i escolars. Fins i tot ha desaparegut de les parets de la ciutat el testimoni de la voluntat catalana, de la premsa local articles d’opinió sobre el tema i els redactors que encara empren el català competeixen amb un bosc de fotografies. Cal reconèixer que a Vinaròs la polèmica nacional és limita a un petit sector aïllat del conjunt de la població. ¿Les raons?

La principal, en la meua opinió, és que la identitat d’un poble ultrapassa els límits estrictament nacionals. La divisió del món en nacions és un símbol que amaga altres divisions més importants. Ben mirat, les nacions són una fal·làcia enganyosa i caldrà cercar altres raons que les històriques o sentimentals per explicar-les. Si més no, els territoris existeixen independentment de les fronteres, les nacions o els estats. Els de Grècia, Roma, la Corona Britànica o la de Castella, s’han estirat i encongit sovint en la seua historia. Moltes nacions van emergir de la descomposició d’antics imperis i les més febles varen ser engolides per veïnes més poderoses.

El que mai ha canviat és la divisió del món en poderosos i desposseïts, nobles i plebeus, senyors i serfs, patrons i treballadors.., amos i criats en definitiva. I és en aquesta divisió on cal explicar-se les diferències nacionals. Un treballador català, anglés o rus, és un treballador, una persona sotmesa a la voluntat d’aquells que posseeixen els mitjans de producció. L’objectiu de la vida d’un obrer és morir esclau o alliberar-se, tan se li en fot fer-ho en francès, alemany o castellà. L’explotació és un fet internacional.

Els poderosos no entenen de fronteres, les posen per dividir-nos i han inventat símbols i sentiments nacionals per mantenir-se en el poder. Són els inventors d’Espanya, la seua pàtria, però som nosaltres els que hem de viure i morir per ella, els que ens hem de sacrificar i conformar-nos amb les molles de pa quan les coses no els surten com voldrien. ¿Per què hem de perdre el temps discutint-nos per diferencies nacionals? Perquè si ells s’han inventat una nació per assolir-ne el poder, nosaltres hem de construir-ne una altra per enfonsar-los. No poden enlairar la mateixa bandera, ni servir la mateixa pàtria, ni parlar la mateixa llengua els tirans que els tiranitzats.

Espanya no és cap nació, és un Estat, una màquina d’opressió, un monstre que afarta milers de lacais servils instal·lats sobre un territori qualsevol per xuclar la seua riquesa, la suor dels habitants. Una plèiade insaciable que ho devora tot en favor d’uns pocs, a canvi de quaranta monedes de plata. L’aire, el mar, la terra.., tot és seu sense altre objectiu que destruir-ho per treure’n beneficis.

Els espanyols creuen que Espanya és cosa seua i discuteixen, ploren, s’emocionen i donarien la vida si fes falta. Però els pocs que han aprés la lliçó, saben que Espanya només n’hi ha una: la dels banquers, patrons, jutges, policies i militars. Per això, els que no volen deixar als fills un món d’esclaus, neguen que aquest Reyno de España siga la seua pàtria i s’esforcen per construir-ne una de nova i oposada: catalana, independent, humana i sense amos ni criats. Aquells nacionalismes que no tinguen com a bandera l’alliberament dels oprimits no són sinó aliats inconscients de l’imperialisme espanyol.

Comparteix

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies